[Salvador Pérez] Compte, podem tenir una altra oportunitat perduda de canvi real

No Comment

Fa uns dies a Canal Terrassa es va organitzar un debat amb alguns dels candidats a les eleccions municipals amb diferents temes sobre la taula. Jo en aquest cas només faré referència a un dels aspectes concrets, i molt important i estratègic, que ens permet observar un primer problema.

El tema de referència i en el qual tots els participants (PSC, Terrassa en Comú, PP, CiU, ERC i Ciudadanos) van estar d’acord i van tenir una preocupant coincidència i unanimitat, és en la revisió del Pla General d’Ordenació vigent, ja que les previsions d’aquest Pla no s’han assolit i ja no compleix les funcions i necessitats del moment actual. Perfecte i primer gran error i demostració de continuïtat, o senzillament, ignorància interessada que seria més preocupant. I en un segon debat fet a la CECOT amb els sectors econòmics i alguns poders fàctics, es va tornar a repetir el mateix.

Aquest municipi i la gestió municipal fins ara ha generat més Plans per metre quadrat que ningú, segur que amb això hem fet rècord. Molts Plans sense cap criteri comú, senzillament atenent a les necessitats d’una estructura municipal que ha anat fent compartiments i especialitzacions en funció de la necessitat de repartir-se espais, càrrecs i responsabilitats, i com era evident, cadascú necessitava un Pla. D’altres han vingut també per normatives externes, però la gran majoria per necessitats de departaments o serveis.

Això si, la gran estrella dels Plans ha estat el d’Ordenació, ja que determinava el model de ciutat i el seu desenvolupament. Per tant, anava directament a relacionar-se amb els poders fàctics (financers, promotors i constructors, sectors econòmics i empresarials…) i com és evident la part relacionada amb els equipaments i serveis en relació als interessos de la ciutadania, però la part fonamental era la primera, pel joc d’interessos que es produïa.

Que no ha passat mai en referència a tant Pla incloent el d’Ordenació, no hi ha hagut cap jerarquia de criteri i de transversalitat, inclús s’ha comés el greu error que el Pla de referència en la jerarquia ha estat el d’Ordenació sense més.

Per tant, em preocupa que davant de l’oportunitat que hi ha en aquests moments de fer les coses diferents, el que plantegi unanimitat és tornar a posar davant de la jerarquia el Pla d’Ordenació Urbanística que hauria de ser un Pla totalment subordinat com tots els altres (Mobilitat, de la Gent Gran, de l’Aire, del Soroll, de Participació, de Promoció Econòmica…) a un Pla Estratègic de Sostenibilitat Ambiental de Terrassa, cosa que ja pretenien les Agendes 21 Locals i que no van aconseguir precisament per la subordinació d’aquestes als factors urbanístics i econòmics, i així ens ha anat fins arribar a l’anomenada “crisi estratègica i interessada”.

Els Plans d’Ordenació Urbanística han generat uns models de consum i d’insostenibilitat ambiental que han modelat les ciutats i pobles només a un consum de recursos i manca de previsions totalment equivocats i fora de lloc, amb alguns tocs ambientalistes com a complement, però només amb l’objectiu de satisfer un desenvolupament urbà sustentat per satisfer uns formats estètics més que de qualitat de vida sostenible, i afavorir els interessos econòmics concrets i en algun cas com el nostre, amb previsions de creixement de població i d’augment de la construcció fora de qualsevol criteri bàsic de sostenibilitat, només l’arrogància i l’absurd.

Per què un Pla Estratègic de Sostenibilitat Ambiental que determini el model de ciutat, de creixement i desenvolupament, de model social, econòmic i ambiental, atenent a criteris bàsics de jerarquia i transversalitat, i que sigui amb la màxima participació i control de la ciutadania?

Per sentit comú i necessitat, per a garantir una qualitat de vida que recuperi l’equilibri entre les persones i els recursos i les necessitats amb el medi, per a no tornar a cometre errors. Per tant, és des d’aquest Pla on s’han de determinar les grans línies d’actuació, de criteris, de normes, de pautes i accions. Això vol dir que tots els plans que es facin han de tenir aquesta referència que garanteixi l’acció de govern i eviti Plans i actuacions que en molts casos no tenen cap criteri de sostenibilitat ambiental o no hi ha cap interès en desenvolupar-los per evitar l’enfrontament amb els poders fàctics, molt poc interessats pel bé comú i pels interessos col·lectius del conjunt de la ciutat.

Els aspectes en relació a la sostenibilitat ambiental no són el problema pel conjunt de la ciutadania, sinó que racionalitzen el model i va a favor d’aquests i les seves prioritats. El vocabulari sistemàtic i ideològic que s’ha consolidat i que ens ha portat a la situació actual, és pensar només en termes de competitivitat, augment de la producció, explotació dels recursos i tractar la ciutat com una mera mercaderia més al servei del model econòmic imperant, oblidant a les persones i les necessitats reals.

Per tant, el Pla General d’Ordenació Urbanística, abans de ser revisat com s’ha fet sempre, 1983 i 2003, cal que abans tingui aquest Pla Estratègic de referència, el subordini i li doni les instruccions suficients i adients, per a la seva revisió, i tota la resta de plans han d’anar en la mateixa direcció, coherència i transversalitat. I el problema és que sempre es fa amb la visió dels arquitectes i d’un planejament específic i poc transversal, atenent a uns criteris de creixement i desenvolupament ajustats als interessos del mercat. I aquest és el problema quant a la unanimitat dels caps de llista en aquest tema, amb una visió reduïda i poc transformadora i de canvi real. I aquí és on les entitats ciutadanes i societat civil ha de ser capaces de canviar els clixés mentals i d’interessos dels responsables polítics del futur Ajuntament, i seria bo que comencem ja per fer un canvi qualitatiu de les propostes en aquest sentit i sense sentit, que és pitjor. I arribarà l’urbanista planificador de torn que caurà amb els mateixos paràmetres que fins ara, tot pensant que la ciutat és només un joc de carrers, edificis, alçades, disseny i estètica, i de tant en tant li posem un color verd perquè quedi més bonic.

Esperem doncs que els candidats, com a mínim els que parlen de canviar el paradigma i manera de fer, facin aquest canvi important i no es deixin portar pels interessats de sempre. L’Ajuntament necessita canvis importants en la seva estructura i que vingui determinada per les necessitats i prioritats ciutadanes, i no a la inversa, pels interessos del model de gestió, i que permeti després tirar endavant plans i accions, molt més que la prioritat de canviar el POUM. I la ciutadania necessita determinar l’orientació i control d’aquests canvis i la capacitat de participar i decidir en els mateixos. Per tant, ja veurem quin és el final i les prioritats, o serà una altra oportunitat perduda.

Salvador Pérez Riera
Membre de l’AVV Barri Segle XX
Professional en temes de comunicació i educació ambiental

Related Articles

Deixa un comentari