El Procés Constituent ha celebrat a Terrassa, aquest diumenge 14 de juny al matí, una assemblea extraordinària en la que s’havia d’escollir entre dues propostes davant les eleccions del proper 27 de setembre: Confluència per un Procés Constituent Popular a Catalunya, presentada per Teresa Forcades, i Constituents per la Independència Rupturista i el Canvi Social, presentat per una corrent crítica partidària d’unir-se a la Crida Constituent promoguda per la CUP.
A quarts d’onze del matí, Teresa Forcades i Núria Jàvega han explicat i raonat les respectives propostes a les sis-centes persones presents, ha continuació l’assemblea s’ha dividit en una vintena de grups per debatre els pros i contres i després una cinquantena de persones, en nom propi o en representació d’assemblees locals, han aportat els seus punts de vista a favor d’una o de l’altra — i, fins i tot, en contra de totes dues i a favor de mantenir el Procés com a moviment social— en dues tandes d’intervencions lliures.
Com han assenyalat algunes de les persones que han intervingut, les dues propostes són gairebé idèntiques en els seus objectius, la diferència consisteix essencialment que la proposta de Forcades, avalada per Arcadi Oliveres, proposa una candidatura de confluència integrada per ICV, EUiA, Podem, CUP i Procés; i la corrent crítica vol una candidatura d’unitat exclusivament entre CUP i Procés. Totes dues volen aconseguir la independència, però mentre que la primera pretén aconseguir la creació d’un grup parlamentari prou gran com per aconseguir que ERC deixi de donar suport a CiU en el Parlament i que el camí cap a la sobirania comporti un canvi social rupturista, la segona opta per avançar cap a la independència comptant només amb la CUP i sense dependre de partits que mantenen postures ambigües com ICV-EUiA i Podem.
La votació ha atorgat la victòria a la proposta presentada per Forcades que ha aconseguit 366 vots, els crítics han obtingut el suport de 114 vots i, a més de cert percentatge d’abstenció, s’han comptabilitzat 21 vots en blanc.
La proposta aprovada advoca per un programa de confluència basat en tres eixos: obertura d’un procés constituent català que incorpori un referèndum sobre la independència en un període màxim de dos anys, dur a terme polítiques anticapitalistes que reverteixin les polítiques de privatitzacions i retallades i i aplicar un pla de xoc per millorar immediatament la qualitat de vida del 30% de la població catalana que actualment es troba en risc d’exclusió social a causa de les polítiques neoliberals del PP i CiU.
Deixa un comentari