(Joan Tamayo) L’esquerra, reptes i obligacions

No Comment

Parlar avui de l’esquerra i els seus reptes és parlar, per un cantó, de nova política, de veritat! i de revolta social per un altre.

Política nova vol dir trencar els esquemes i l’organització tradicional fins al límit d’anar desmuntant des de dins, les velles estructures i els vells privilegis. Aquest és el repte de les forces que han arribat als ajuntaments amb “voluntat” de canvi. Llàstima que a Terrassa no tindrem una força d’esquerra!

Netejar les institucions amb auditories profundes, trencar amb els poders econòmics i els seus interessos i posar la institució al servei de la ciutadania (de la gent) que és qui ha de governar, de veritat. Caminar cap a una democràcia real (el poder directe del poble sense representants). Evidentment tot això amb un procés controlat i progressiu, fet amb valentia i amb l’ajut i la complicitat de la societat civil (moviments socials, organitzacions…).

Un procés conduït i liderat amb sensibilitat i molta pedagogia. Hem de ser conscients que per anar canviant aquesta malaltissa societat i el pervers sistema capitalista que la sustenta, cal anar construint una nova cultura, una nova moral, impregnada pels valors de l’humanisme (solidaritat, igualtat, respecte, honestedat, transparència,…) i sobretot amb el màxim respecte als Drets Humans. Una obligació fonamental per qualsevol persona d’esquerres. L’ADN DE QUALSEVOL PERSONA QUE ES PRESENTI COM A DEFENSORA DE POLÍTIQUES D’ESQUERRA és actualment la DEFENSA CONTUNDENT I SENSE ESCLETXES DEL DRETS HUMANS I SOCIALS com a una eina integral d’alliberament.

Es només d’aquesta forma que podrem anar destruint un sistema que es basa, única i exclusivament, en l’acumulació de béns materials, pel simple fet de consumir i prou, ignorant de forma cínica que el planeta té els recursos limitats i que ha dit prou!

Paral·lelament al treball a les institucions, al carrer, tenim un repte importantíssim, i és el de continuar el procés iniciat el 15-M ara fa 4 anys . I es que si en aquell primer moment vam complir amb la necessitat que teníem de sortir al carrer i recuperar el poder i la paraula i confirmar que ens havien enganyat, que això no és democràcia, ni ells ens representen!. Ara ens toca donar un pas més cap a l’apoderament real de tota la gent per autoconstruir una alternativa real al frau de la democràcia burgesa i unes institucions al servei d’interessos econòmics. I sobretot la de recuperar la “robada” i “adormida consciencia” social i de classe dels treballadors i treballadores. O és que algú, ingènuament, s’ha pensat, que la lluita de classes s’ha acabat? En tot cas, si algú, encara en dubta, que pregunti als bancs que expropien habitatges, a les Mútues que privatitzen la sanitat, a les Mines que s’apropien d’un bé comú com és l’aigua… O als governs català i espanyol que legislen, sense parar, contra la “igualtat” i la distribució de recursos, per exemple!

Això sí, l’esquerra també té l’obligació, encara que sigui per enèsima vegada, de sumar. Però sumant de veritat, no en el sentit espuri i interessat per aconseguir el poder a les institucions “velles” i prou! SUMAR vol dir 2+2 = 4 i no tres o 3,5 o depèn! SUMAR per construir junts, apoderant i recuperant allò que deien il·lustres professors marxistes com Manuel Sacristan i José Luis Aranguren. UNA NOVA ETICA POLÍTICA.

I encara que a Terrassa, ens segueixi governant 4 anys més, el social-liberalisme “disfressat” i estafador, tenim el carrer, els moviments, les places, els locals “transversals” no “sectaris” de molts moviments i organitzacions i gent que està molt engrescada.

Joan Tamayo Sala
Advocat, activista pels DDHH
Membre de l’Observatori dels Drets Socials

Related Articles

Deixa un comentari