CONTRA LA TIRANIA DE LA TROIKA, CONTRA L’ESPOLI I EL XANTATGE. PER GRÈCIA, PELS POBLES, PER EUROPA!
Sense l’Europa de l’Europgrup també es viu i, sense que uns miserables tinguin que posar a tot un país a llepar-li els peus. No al pagament del deute amb les condicions de la Troika. Que es quedin els anglogermànics amb la seva Europa i nosaltres amb la nostra. Si s’accepta el pagament estem donant-los-hi permís per acabar de arruïnar i saquejar el sud. L’UE es va crear per això? Asfixiar a les poblacions a esquena que els usurers apàtrides que s’enriqueixen i esclavitzen?
Ho tornaré a repetir, el poder econòmic especulatiu ha imposat a tota Europa la idea de l’agenda ultraliberal, i ha transformat un continent admirat al món en un projecte mercantil, en el que han arrasat els drets i les llibertats i, toleren uns nivells d’atur, pobresa, injustícia i desigualtat que només s’havien conegut en períodes de postguerres mundials. Algú pot esperar de l’Eurogrup alguna cosa que vagi més enllà de seguir omplint-se les butxaques, a l’igual que el FMI? Aquí el que val -per a desgràcia nostra històrica- és el que diuen els grans lobbys, bancs o grups econòmics, als que els importa molt poc enfonsar països, sense que els seus beneficis no baixin. Una Europa en aquestes condicions, fuetejada i colpejada pel capitalisme salvatge, no es pot consentir.
Amb Grècia hem pogut veure com un govern no tracta al seu poble com un ramat de pastura. Un govern que s’ha trencat la cara pel seu poble en unes negociacions per tractar de que deixin de sotmetre’ls a la més amargues de les penúries. Un govern que planteja al seu poble fer un referèndum per veure que hi diu al respecte. En cap moment estic envejant la situació de Grècia, però sí que envejo que tinguin un govern digne, humà i amb un veritable esperit democràtic. Oi que no cal recordar el que tenim nosaltres?
Europa ha de reaccionar, ha adonar-se’n que no és possible construir res de res abandonant als més febles pel camí i tirant per la finestra totes les bases de pau, democràcia, justícia i prosperitat sobre les que es va aixecar l’UE. Seguir exigint fins el paroxisme el pagament d’un deute que és impagable (350.000 milions) a un país arruïnat, no tant sols és una gran imprudència, a més pot portar a un nou suïcidi d’Europa, el tercer en només 100 anys. Molts cops he dit que la realitat que vivim no podem eludir-la, és així de paradigmàtic. Per què Europa permet baixar impostos a un país com Espanya que ha incrementat el seu deute un 30%, i a la vegada s’oposa a un veritable pla d’austeritat presentat pel govern grec? Només hi ha una explicació. A Espanya tenim un govern submís que interessa i molt que continuï, per poder mantenir aquestes rebaixes en impostos, les quals esdevenen una inversió per veure si els idiotes dels espanyols es deixen tornar a enganyar un altre cop i renoven el mandat dels “sensats i dòcils” lacais del PP. En canvi, el govern grec no agrada, i Europa està mol interessada en que caigui per que tornin els “sensats i dòcils” grecs que van situar el deute en un 170% del seu PIB. La jugada està del tot clara. Per tant, tota la meva força i recolzament a Syriza i el poble de Grècia. No cediu el més mínim perquè aquí no hi ha ajuda financera que valgui, tot plegat és una estafa que només busca aprofundir encara més en la misèria en la que ens han ficat a tots plegats. Per cert, qui és Rajoy per decidir sobre Grècia si el país que governa està enfonsat gràcies a la seva lamentable gestió? És molt millor respecte i dignitat que submissió, austericidi i desigualtat social. I des de quan és una negociació voler acabar amb un govern elegit democràticament?
P.S.: Les polítiques sobre l’austeritat imposades per l’UE s’han de rebutjar de facto. Ja han passat els anys suficient per adonar-nos-en que la “puta crisis” només ha estat la gran estafa, la qual ha servit per desballestar el mercat espanyol i provocar la sortida de talent del país per benefici dels receptors. Tots els països europeus s’estan trencant el pit amb nosaltres.
Miquel Mallafré
Deixa un comentari