El passat dijous dia 9 de juliol el Director General de Mina d’Aigües de Terrassa, el Sr. Josep Lluís Armenter, va fer unes declaracions, amb motiu de la finalització de la concessió del subministrament de l’aigua potable a les llars de la nostra ciutat que tenen amb l’Ajuntament de Terrassa, prevista pel 31 desembre del 2016, on afirmava que no calia realitzar cap intervenció important en la xarxa de distribució.
Cal recordar-li a aquest senyor que tenim 170 Km de xarxa de distribució en tubs de fibrociment, material totalment obsolet i fora de normativa, que ningú encara s’ha compromès a substituir per canonades que s’ajustin a la normativa vigent.
També fa menció a l’objectiu plantejat per la Taula de l’Aigua i assumit per l’equip de govern municipal, relatiu a fer una consulta ciutadana vinculant per decidir quina fórmula de nou servei volen els ciutadans, entenent que les opcions poden ser municipalització, gestió mixta o gestió privada.
Al final diu que la possible consulta ciutadana és desproporcionada, tot afirmant que la despesa de l’aigua no arriba a l’1% de la despesa de la llar. Queda clar, l’aigua per a Mina és això, resultats econòmics.
Per a nosaltres, els ciutadans, és molt més que una despesa, l’aigua és font de vida. Així ho va declarar l’ONU el 28 de juliol del 2010: un “dret humà bàsic per a la vida”, que és patrimoni de tota la humanitat.
Per tant, s’entén que no hauria de ser una mercaderia empresarial per fer negoci. En el cas de Mina d’Aigües és lògic que el seu objectiu sigui generar benefici, i aquest és l’objectiu prioritari de la seva activitat. No són una ONG. Per això no poden continuar sent els gestors de la nostra aigua. Lo que és injustificat és que hi hagi polítics que pensen igual que el Sr Armenter. Això no és defensar l’interès comú. Altres polítics es mouen en l’ambigüitat més absoluta. Tots ells són on són: PSC, Convergència, UDC, C,s, PP.
Davant de la política que han imposat els sectors financers d’aquest país amb la privatització de tots els serveis possibles, els ciutadans hem de dir no.
Tots els béns comuns per a les persones (aigua, llum, gas, telecomunicacions, habitatge, sanitat, educació, etc) haurien d’estar en mans dels poders públics i ser ells qui gestionessin en funció de l’interès general i del dret particular.
L’opinió que proclamen els detractors de lo públic respecte a l’eficiència de lo privat en front d’allò públic, entre els quals es troben una part dels polítics d’aquest ajuntament, cal recordar-los que això ha estat així quan ells han utilitzat lo públic per col·locar els companys, amics, familiars, etc., enlloc de pensar en el bé comú i posar al capdavant al millor professional del mercat.
Volem que els serveis bàsics per a la vida i el benestar estiguin en mans dels representants públics del poble, sense cap altre interès que el del bé comú i la feina ben feta. Volem que la ciutadania pugui ser membre actiu en el control dels serveis. Si això fos així podrem beure aigua de l’aixeta de casa, que ara és impossible, i estalviarem euros i esforços cada setmana.
Antonio Machado, membre de la Taula de l’Aigua
Deixa un comentari