[Salvador Pérez] Veurem com queden els temes de participació en aquest govern de dretes

No Comment

El pacte entre forces de dretes ja s’ha consumat tal com estava previst. La llàstima és haver fet tanta comèdia i esperar al final de juliol, però bé, cadascú sabrà la seva estratègia. Al cap i a la fi, tot es resumeix al sou i la cadira, i això ja està aconseguit, la resta no té cap interès. I veurem com alguns ho expliquen a partir d’ara als seus barris de vot i afinitat que tant han controlat i treballat amb allò de: “Mai pactarem amb…”, “A Terrassa, mai governarà la dreta…”. Tots els del “mai…”, ara ni piulen, estan amagats, no surten els seus grans comentaris d’opinió, ja no hi ha lliçons doctorals i morals…, com dóna voltes la vida i com s’han de veure alguns.

Que CiU gestioni ocupació, empreses, activitats, indústria i promoció de sòl industrial i consum, no té cap importància, ja que els poders fàctics econòmics i empresarials ja fa temps que l’Ajuntament l’han convertit en casa seva. L’única variació és que fins ara hi havia un succedani i ara tindrem l’original, per tant, les coses seran més clares i evidents.

Que CiU gestioni Esports, només és un nou trasbals pel Sr. Alfredo Vega que ha perdut un espai de gestió entretingut, que li donava videta fraternal i que davant del paperot que li toca fer, doncs ha tingut que cedir, segur que amb desgana, però ser “noi dels recados i per a tot” comporta això. Esperem que el nou regidor no faci absurditats com la de l’Alcalde Royes de voler popularitzar l’hoquei i el golf d’espardenya, quan aquests sectors, no tenen cap interès en acostar-se a les classes populars, i volen seguir mantenint les diferències de classe, i com més lluny millor. O que pensi que el CNT és el gran element esportiu de la ciutat, quan no deixa de ser un petit element en la complexitat i diversitat esportiva d’aquest municipi.

I ara arribem a la traca final, on el desgavell pot ser meritori: Estructura territorial i Districtes, gestionada per un regidor del PsC i ara se li dóna Ciutadania i Qualitat democràtica (abans Participació Ciutadana) a CiU. Quines competències reals tindrà la regidora d’aquest partit? ni se sap. Com es relacionarà tot aquest poti-poti de regidories? ni ells ho saben. Volem recordar que quan es va produir el tripartit PsC, IC i ERC, ja va haver-hi conflictes i enfrontaments greus, ja que el PsC gestionava Participació i ERC Equipaments Cívics. Cal tenir en compte que Participació sempre ha estat un àmbit de gestió sensible i estratègic pel PsC ja que era un espai de control i vigilància del territori i les seves entitats, així com la seva gran menjadora amb subvencions descontrolades i distribució d’equipaments de forma interessada. I en aquest últim apartat, només cal recordar la nefasta actuació del Conseller Comas quan va entrar en competència directe en els territoris del PsC, que va provocar la gran disbauxa irracional, de veure qui era més “amic” a l’hora de fer equipaments sense criteri, ni equitat.

El PsC mai ha tingut una proposta de participació real amb l’objectiu de millorar la qualitat democràtica, només li ha interessat el control social del territori, que ha anat vestint amb moltes estructures de sensació participativa, que al final només han estat espais per a escalfar cadires, i res més, que s’han anat degradant en el temps. El Pla Estratègic de Participació Ciutadana és tant inútil com innecessari, ja que en els temes de participació el que cal és compromís i voluntat de corresponsabilitzar a la ciutadania i les seves entitats en els afers públics, sense pors ni dubtes, i sobretot, deixar-se de controls i donar res a canvi de fidelitats i compra de voluntats. I el Reglament que l’havia de complementar està en un calaix abandonat, ja que el procés participatiu, va determinar unes línies d’actuació que posa en perill els objectius limitats del PsC, i ara té un problema greu en la seva aplicació. Però si el PsC en els temes de participació només tenia l’objectiu del control, CiU encara ho té pitjor, ja que no té projecte i el seu model és totalment inoperant. I si mirem el seu model a la Generalitat o a alguns ajuntaments on governa, la cosa és encara més lamentable. Què farà CiU ara, governar amb les eines i model del PsC que tant ha criticat aquests anys? Com es complementaran aquestes dues regidories amb finalitats poc clares i on difícilment el PsC es deixarà perdre el control de la seva menjadora de vots.

I aquesta part, quant al tema de la participació és el que ens preocupa més i que al llarg de molts anys, hem denunciat els greus dèficits de qualitat democràtica, la perversió del model i el sistema, la poca credibilitat de les propostes fetes en el temps, i el poc compromís per a tractar a la ciutadania com a adults i persones responsables, compromeses amb els afers públics, per tant, aliats més que enemics. Canviar el nom a la cosa, és només un canvi estètic i el que cal és canviar realment el contingut i creure en la ciutadania, per tant, tot és més simple i fàcil, i no necessita ni grans plans, ni reglaments, ni normatives complexes. Senzillament, voluntat i disponibilitat.

La participació ha de ser una eina d’equitat, de transparència, de buscar el compromís cívic i la col·laboració, la capacitat de decisió en els afers públics i pel bé comú de la societat, sense pors ni dubtes, ni jocs partidaris de captació de voluntats i control social.

Per tant, veurem com es resol aquest entrellat. I si ja teníem greus dubtes, les últimes decisions, encara n’han generat més i veurem el resultat de la gestió de tot aquest apartat. I si continuarem davant de mers canvis estètics i d’intercanvi de cadires, o d’afrontar-ho d’una vegada.

I l’oposició, a veure si d’una vegada comença a marcar alguna estratègia i va més enllà d’expressions i mou el cul d’una vegada, i provoca els canvis que volia, sobretot en aquests tema

Veurem…?

 

Salvador Pérez Riera

Membre de l’AVV Barri Segle XX
Professional en temes de comunicació i educació ambiental

Related Articles

Deixa un comentari