La gent de la junta de l’associació veïnal de Sant Pere Nord està prou contenta aquest estiu. En tancar per vacances, valoren molt positivament la realització de la festa major del barri. «Aquest any s’ha implicat gent nova», explica amb alegria en Jaume Àvalos, actual president, afegint que, però, aquesta activitat els ha ocupat els darrers mesos i no els ha permès avançar en la «reflexió sobre la pròpia entitat», una reflexió i debat que qualifiquen de «fonamental» per al futur de la mateixa. Al setembre començaran un debat col·lectiu i obert a les veïnes i veïns, i que hauria de concloure o al menys treure algunes primeres conclusions i propostes de cara a la propera assemblea general, a celebrar el febrer de 2016.
Assemblea de l’AVV al centre cívic Francesc Macià, tardor de 2014. Foto: PV
Volen fer una anàlisi a fons i garantir un bon debat. Per a l’anàlisi, ja fa mesos que estan fent una enquesta entre el veïnatge. Pel que fa al debat, la idea es tracta de reservar un temps «en comptes de començar a fer coses ja, a saco, que és el que ens passa sempre, i que és el que després no ens permet fer aquesta reflexió», diu en Jaume. Consideren que cal «pensar l’organització i el funcionament de la mateixa».
Això, aclareix en César Torreiro, membre de la junta, perquè cal organitzar-se de manera que la gent que hi és pugui funcionar i fer la feina millor. Però també perquè cal repensar el propi ésser de l’entitat. Per exemple, diu, «l’associació està al barri, però no és una associació al servei del barri, és una associació en la qual el barri ha de participar i tothom ha de ser actiu. I hem de veure com fem per a que en un barri de 16.000 persones augmenti la participació».
Van posar en marxa una campanya pel coneixement i creixement de l’AVV. Han recollit opinions, inquietuds, propostes d’activitats, de xarxes… Ara, la consigna està molt clara, tot això no és per a que després la junta ho faci, sinó per fer-ho juntes, amb tothom.
Per aquest «rellançament», consideren que una peça clau és l’activació de comissions de treball, «això, de fet, ja hi és als nostres estatuts», subratlla en Jaume. No es tracta, per tant, de fer cap invent, aquesta és una experiència que s’ha de potenciar. «Comissions de treball de 5 persones, més o menys, amb un interès comú per un tema que els interessa i el treballen fora de la junta, això permet fer un treball en xarxa, paral·lel que, després, tot va més ràpid i avança millor, la gent no es crema tant i és més efectiu».
Reconeix, però, que tot i intentar-ho «això ara no funcionava bé. S’havia diluït el treball de les comissions perquè s’havia prioritzat reforçar la junta. Ara volem fer el procés contrari, amb la gent nova que s’ha incorporat, muntar aquestes comissions que s’organitzin amb objectius, programa, prioritats… i la junta en paral·lel treballant, amb mecanismes d’enllaç i recolzament».
El bon resultat de la primera part de la campanya els anima molt. Han recollit moltes dades i contactat amb persones. La campanya continuarà amb sortides periòdiques al carrer i espais del barri per continuar aquesta feina i convidant a la participació.
Més enllà de les comissions, apareix un altre tema clau i en el qual la gent de l’associació no té molta experiència, les xarxes socials. Fins ara, lamenta el president, «el facebook, el tuiter i tot això estava com una mica parat, cal posar-nos al dia, aprofitar aquest canal de comunicació i relació per poder informar la gent, especialment joves». Aquest, reconeix, «és un dels sectors que tenim molt detectat que ens costa d’arribar». Perquè de coses se’n fan moltes, «però de vegades no arribàvem i crec que és per això, cal fer aquestes reflexions, adequació de l’organització».
Aquest setembre, llavors, començarà aquest procés de debat i reorganització promogut per l’AVV de Sant Pere Nord. Un debat especialment interessant i important en temps com els actuals en què sembla que s’obren espais i oportunitats de participació ciutadana i política al país. Les associacions de veïns, sense cap dubte, poden, el dret prou que ho tenen, ser un protagonista clau dels canvis en curs.
Pep Valenzuela
Reunió de la junta de l’AVV de Sant Pere Nord. Foto: AVV Sant Pere Nord
Només la lluita! Una mica d’història del barri
Sant Pere Nord «és un barri fet a si mateix, orgullós, amb molt de treball d’autoconstrucció», afirma en Jaume Àvalos, arquitecte de professió i que recentment va assumir la presidència de l’associació, «però encara incomplet i, per tant, sempre en lluita». (Vegi’s el projecte Orígens, accessible a la web)
«Sempre lluitant», subratlla el Cèsar Torreiro, «no ens han regalat res, s’ha tingut que lluitar per tot». Perquè, a més, assegura, «aquest terreny sempre ha sigut molt desitjat». És un barri gran, per territori, que oferia moltes possibilitats per urbanitzar. La rambla Francesc Macià, explica en Jaume, hauria estat una avinguda gran de molts carrils per cotxe, i «va ser a base de sortir al carrer» que es va aconseguir que sigui el passeig actual.
El centre cívic va ser el primer equipament d’aquesta mena a la ciutat, a partir d’una reivindicació de local per part de l’associació veïnal. La plaça 1 de Maig va néixer en un espai ocupat per les veïnes, que van plantar arbres, van fer gronxadors. «Era coneguda com la zona verda», recorda en César, «només hi havia una». Pensant en aquest cas, en Cèsar, membre de la junta, que és graduat en Prevenció i Seguretat, i llicenciat en Criminologia, afirma que per entendre el procés de construcció del barri s’ha de tenir en compte com a element clau el fet que «els veïns s’autorganitzaven i feien les coses».
En Jaume, per la seva part, creu que a partir dels anys 90 es produí una «baixada reivindicativa». Conseqüència, segur, d’haver aconseguit moltes coses i també de dipositar confiança (excessiva, com es demostrarà poc després) en els nous ajuntaments elegits per votació; «hi va haver una relaxació del caràcter reivindicatiu», declara.
A final de l’any 1999 i principi del 2000, però, «va saltar l’espurna que va deflagrar la revolució al barri», recorden tots dos. L’Ajuntament, amb suport unànime del Ple, va voler subhastar uns terrenys públics reivindicats pel barri (on hi ha ara el casal d’avis i la plaça República) per fer una església evangèlica i un projecte especulatiu amb pisos.
«Pel barri aquest terreny era com la terra promesa», emfasitza en Cèsar, «tan que cada campanya venien el Rolles i altres candidats a prometre; però no feien res». En veure que allò no només no caminava sinó que a més es volia vendre per a projectes privats, «la gent es va emprenyar moltíssim i es va reactivar, totes les forces vives del barri en peu de guerra». El mateix Ple municipal que havia aprovat la subhasta, va aprovar també per unanimitat la retirada de la mateixa.
El pla urbanístic de l’any 2005, va reconèixer totalment la zona verda i equipaments. L’expropiació dels terrenys ha pujat 16 milions d’euros. «Encara hi ha qui fa el discurs de la despesa excessiva», retreu en Jaume, «però s’ha de tenir en compte els anys d’endarreriments, les promeses incomplertes, la gent que no han vist fet realitat un projecte ni han gaudit dels serveis als quals tenien, i en definitiva un espai que ara és públic i al servei de tothom».
Aquesta experiència va ser molt important. En Cèsar confessa que era «dels que confiaven o de la línia més suau; ara crec que s’ha de confiar, sí, i dialogar, però arriba un moment que s’ha d’actuar, depèn del límit que et portin, sinó encara estaríem sense res i això seria tot pisos». En Jaume, per al seva part, declara que «s’ha de lluitar i reivindicar, els fets demostren que només amb la lluita es pot guanyar i defensar drets i dignitat».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari