Foto: LP
The Ellington Tree són tres músics relacionats amb el Conservatori que, a més, toquen jazz relaxat en la línia de grans com Kenny Burrell o Wes Montgomery. El proppassat dissabte 3 d’octubre a la nit van oferir una actuació en dues parts al Cafè de l’Aula, adreçada als que hi anessin a sopar, dins les habituals “nits de jazz” dels dissabtes. Guitarra elèctrica de semicaixa, contrabaix i bateria.
L’únic negatiu de la nit va ser les “consabudes” converses en veu alta que semblen ser una especialitat de la ciutat. Llàstima, perquè els Ellington Tree van oferir una actuació inspirada, basada en “standards”, que podria haver-se gravat a Englewood Cliffs el 1963 i hi hauria gent buscant-ne el disc. Especialment quan, en arribar aquest crític amb antel·lació, encara estaven simplement provant so i l’atmosfera era increïble.
Si cada dissabte és així, crec que hi firmarem tots. Atmosferes de jazz-blues nocturn i un gust exquisit. Al final, quan van convidar a dos amics a cantar cadascun una cançó, el que va trencar una mica l’atmosfera, però mantenint el nivell. Una bona nit per ser a Terrassa… o era Nova York?
Lluís Paloma Sánchez
Deixa un comentari