Encara recordo quan en olor de multituds era aclamat per un poble entregat, acusant tothom d’agredir a Catalunya. Dos fiscals honestos de llavors -Mena i Villarejo-, van pretendre, pobrets, acusar-lo del tema Banca Catalana, l’antecedent del que amb els anys ha estat l’estafa bancària més bèstia de la nostra història. Aquest nou mar de merda dels Pujol torna ha sortir en un moment on molts catalans i catalanes encara estan passant per autèntiques calamitats, mentre els serveis públics es veuen assaltats i aixafats. La pàtria de Jordi Pujol & Família, com la de molts altres prohoms d’aquest país, està a la butxaca, en aquest cas a la nostra butxaca catalana. El que importa és “la pela” i, el demés són hòsties. El veritable patriotisme (l’últim refugi dels canalles) sempre és passar per la justícia social i la defensa de tot el que és públic. Els nacionalistes com ell, mai m’han cridat massa l’atenció, ans el contrari, les persones de mirada fugissera i mitges paraules sempre m’han fet por. Creure a un personatge que sempre ha donat la sensació de jugar a la botifarra i tenir una carta amagada, se’m fa difícil empassar-me’l. El cas Jordi Pujol & Família no és una excepció, no ha estat un altre frau més, és el frau més gran de la història catalana. Desencantat? No, ja tinc una edat, ara emprenyat amb ell i tota la seva nissaga no us ho podeu arribar a imaginar.
Sóc català, com podia haver estat francès o marroquí. Això no és cap mena de menyspreu a tots els anys que vaig viure en els dos lloc, forma part de la meva vida i sempre anirà amb mi. Respecto, aprenc el que m’abelleix, el que m’omple i actuo en funció del meu criteri. No he combregat mai a participar de litúrgies establertes al voltant de símbols, icones o banderes. Ara bé, Jordi Pujol & Família han estat una icona de la manera de fer tan catalana, la d’uns quants que no he compartit mai. La mentalitat de “petit botiguer”, de “peix al cove”, del “ara no toca”, de “burgesia catalana carrinclona nostrada” i del darrer “diuen, diuen, diuen”, que tan bon resultat econòmic i rèdit els ha donat. Aquesta mena de provincianisme militant que ha practicat sempre CiU focalitzant en Madrid una ira irracional alimentada per un victimisme esfereïdor i repugnant. Tot això i més és la Catalunya que Jordi Pujol & Família es van dedicar a construir durant tants i tants anys, no la meva. El comunicat o confessió del preclar expresident Convergent és la traca final merescuda d’una estafa social mantinguda des del seu inici al poder i, el més trist, assumida per centenars de milers de catalans i catalanes que segueixen sentint com seves les mentides que els han ensenyat i que han volgut aprendre.
El tema marginal de fons en aquest escrit, és una cosa més profunda i terrible, i és que els catalans pel sol fet de ser catalans, no som millors. Queda clar que Jordi Pujol & Família estaven tan ocupats amb els “nostres interessos” que no van tenir temps de “regularitzar” el patrimoni que tenien amagat. Se’ls va oblidar. Qui s’empassa un gripau com aquest? Tot el clan ha fet acopi de pasta per si les coses anaven mal dades. Tot un exemple d’honestedat. Devem ser horribles com a ciutadans per tenir els governants de merda que hem tingut, tenim i molt em temo que seguirem tenint.
Ja tornem a estar en aquella subtil diferència que hi ha entre un ingenu i un il·lús. El primer, és el que es va creure a Jordi Pujol quan deia que la seva Família no tenia comptes secrets a l’estranger. I el segon, és el que creu que no tenen més pasta que la que han declarat fins ara. Jordi Pujol & Família no tan sols no ha regularitzat l’herència del sr. Florenci (l’avi Pujol), sinó que a més han fotut el cullarot gran a la cassola. No han trobat un argument més sòlid per explicar el saqueig? “Regularitzar” és el pervers eufemisme de “pagar impostos”. Per cert, amb Jordi Pujol manant l’impost de successions era el més alt de tot el país. Queda clar, que el nostre estimat expresident no va haver de pagar res de res (a mi em van cruixir amb aquest impost per un pis de merda en un barri obrer propietat dels meus pares quan aquests van morir). El Jordi Pujol & Família ara ho arreglaran amb molts “perdó” i, una bona quantitat de “ens vam equivocar” i, tot solucionat. Doncs, no!
Recordeu les cares “d’emprenyat” que posava Jordi Pujol quan ens fotia aquelles catilinàries als mítings? Era com aquell mestre posseït que baixava al terreny dels quasi idiotes i alliçonava a la catalana manera després de la mort del dictador. La màfia sr. Jordi Pujol & Família em mereixen més respecte, la màfia clàssica i professional, s’entén. Cada cop és més clar que hem estat governats per una veritable colla de delinqüents mafiosos. Tot aquest femer de Jordi Pujol & Família ja el sabíem des de feia molt de temps, però ningú s’atrevia a airejar les vergonyes. Grans quantitats de diners sense regularitzar a l’estranger: Andorra, Suïssa, Liechtenstein, Luxemburg, Croàcia, Belice, Panamà… Qui era el Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat entre 1997 – 2001, moment de l’apoteosi del saqueig? El sr. Artur Mas. El sr. Mas no té res a dir més enllà de: “això és una cosa privada”? El seu predecessor en el càrrec fou Macià Alavedra, el qual va anar a la presó per corrupció i unes “coses lletges” que encara no s’han esclarit. Té molts collons la cosa.
Ara els grans interrogants: xafarà la presó? No. Estarem vius per veure-ho? No. Estaran vius ells? No ho sé. Ara vindrà allò de l’estat de salut de l’expresident i sra. per poder declarar. Un cop més s’ha demostrat que el lladre el teníem a casa. El més pornogràfic és llegir aquests dies a moltes persones defensant-lo, amb arguments patriòtics tronats com ara: “aquest diner no se’l quedava Madrid”. Vomitiu i esquizofrènic.
El que em crida l’atenció és comprovar com molts polítics d’aquest país sabien de tot això i, de moltes altres coses per l’estil, però només “convidaran” a l’ínclit Jordi Pujol & Família a descobrir-se quan tinguin l’oportunitat de fer-li xantatge per alguna collonada independentista o alguna cosa semblant. Això és el més trist, moltes coses se saben però només surten a la llum quan la merda els ofega, així poden pressionar a qui intenti fer alguna cosa.
La gran estafa i saqueig de Jordi Pujol & Família posa en una situació molt difícil el panorama independent, la ruptura total està servida. Me n’alegro que es faci públic una cosa com aquesta, però no hem d’oblidar el com funciona cada cop que descobreixen alguna cosa no desitjada. Primer criminalitzen al que acusa, segon és nega, després sorgeix un pacte amb el que acusa per poder sortir lliures en un temps prudencial i, ja està, més honestos que mai. És un bucle que es va repetint fins la nàusea.
Aquests propers dies, mesos o anys que vindran per a Jordi Pujol & Família li cauran per tot arreu, a més, per la seva manca de delicadesa i el seu “savoir fer”, ho perdran tot: honors, despatxos, prebendes, homenatges, distincions de tot tipus acumulades durant tants anys de carrera. Jo de vostè sr. Jordi Pujol, demanaria humilment que no li treguin la pensió vitalícia de 115.224 euros anuals com a expresident. Per demanar que no quedi, si pot escurar fins l’últim moment, faci-ho. Va sr. Jordi Pujol & Família, els milions d’euros saquejats no són res. Vostè i tota la seva tribu ja són el mirall trencat de la suposa Catalunya exemplar. De porc i senyor se’n ve de mena. Bé per Queralbs?
P. S.
Fixeu-vos que quan aquests privilegiats paguen -si és que arriben a fer-ho-, sempre ho fan sota les seves condicions, mai paguen com ho fem la resta de mortals.
Miquel Mallafré
Deixa un comentari