Decididament, la cosa pública, els serveis públics i la gestió pública dels mateixos, torna a ser una alternativa que guanya espai i cada vegada es planteja amb més força i decisió, arribant fins i tot a ser proposta de nou la municipalització i remunicipalització.
L’onada neoliberal en diverses versions, des del més ranci “la mà invisible del mercat ho soluciona tot”, fins a les més esotèriques teories modernes i postmodernes del partenariat públic-privat i d’altres antiestatistes que arribaven a vestir-se d’una mena d’estrany o confús anarquisme, i que han acabat defensant l’Estat imperialista militar i policial (bombardejos “humanitaris” inclosos), continuen marcant encara les agendes de la majoria dels governs i les dites institucions multinacionals, però estan en hores baixes.
Van rebre un cop brutal amb l’esclat de la bombolla financera al món, immobiliària també a l’Estat espanyol, que posava en evidència la gran mentida de que la gestió privada com a paradigma del capitalisme era d’allò més millor. Als estats majors polítics i econòmics i els seus mitjans de comunicació es parlava i debatia (o això deien) de la necessitat de refundar el capitalisme.
La veritat és que això ara ja sembla quedar molt lluny. De vegades, fins i tot que no hagués passat. Però, el cert és que l’opció de capitals mundials com París o Berlin, per citar només dos casos emblemàtics i de molt de pes, en favor de la municipalització de l’aigua, per exemple, han deixat patent que sí hi ha algun canvi.
A casa nostra, ja hi havia experiències que avalaven amb molta força aquesta opció des de fa alguns anys. Però darrerament han aparegut més casos, i els moviments socials en favor de la gestió pública dels serveis i bens públics no deixa d’augmentar i guanyar força. També entre els partits polítics i organitzacions més institucionalitzades s’ha produït un canvi en aquest sentit, en sintonia amb els moviments. Els resultats de les eleccions municipals de maig molt concretament ho van posar en clar això.
En aquest context, Comissions Obreres del Vallès Occidental i Catalunya Central ha elaborat una “proposta de marc de concertació en l’àmbit municipal” en la qual fa una defensa explícita del sector públic i la seva “capacitat d’intervenció com a motor de desenvolupament”, així com de la “gestió directa i professional de serveis públics, com a mitjà de recuperació de la despesa pública per als serveis a la ciutadania”, en un context de “garantia i protecció dels drets laborals i professionals de les persones assalariades vinculades a la prestació de serveis públics”.
El sindicat defensa que les “condicions bàsiques aprovades per l’Administració poden pressionar a la baixa el mercat de treball local, però si hi ha voluntat política, també poden empènyer a l’alça per garantir uns estàndards mínims de qualitat, seguretat, estabilitat i salari, cosa que tindria un impacte molt notori en el mercat de treball local. Caldria indicar ben clarament a les empreses concurrents, en els mateixos plecs de condicions, que la competència en les ofertes s’ha d’exercir basant-se en la major qualitat possible, i no en el menor cost”.
Això s’hauria de concretar en una sèrie de condicions mínimes suficients en els contractes públics de serveis que garantissin “control públic i sindical de la gestió de les subcontractacions” i “protocol de bones pràctiques en les contractacions públiques”.
CCOO proposa també la “remunicipalització” de serveis, concretament “prioritzar de manera acordada la recuperació de la gestió dels serveis des de l’Administració municipal” i “analitzar quins serveis poden ser municipalitzats i en quins terminis i condicions”. Finalment, la confederació aposta per l’ “establiment d’un salari mínim de ciutat a totes les licitacions i serveis”.
Pep Valenzuela
Enrique Rodríguez, secretari comarcal de CCOO durant la presentació del Marc, a Terrassa, 13 novembre. Foto: Mbel.
Text íntegre de la Proposta Marc de CCOO, presentada a Sabadell, Manresa i Terrassa aquest mes de novembre:
Proposta marc de concertació en l’àmbit municipal
Contractació pública, gestió dels serveis i salari mínim municipal
Les darreres dades d’atur a les nostres comarques continuen fent paleses unes xifres inadmissibles d’aproximadament el 15% d’atur registrat. Aquesta xifra percentual es tradueix en el fet que 2.500 persones al Berguedà, 13.000 al Bages i 68.000 al Vallès Occidental no poden accedir al món laboral. Malgrat que les estadístiques indiquen una lleu caiguda en la tendència de l’atur, certament sostinguda, la realitat no és ni de bon tros encoratjadora.
Altes taxes d’atur i una lenta i escassa recuperació que no es produeix en termes de qualitat de l’ocupació. Augmenta la precarietat i la inestabilitat, i augmenten els desequilibris socials per barris, i per ciutats a escala metropolitana.
La pobresa avança als nostres territoris. No es perceben ingressos salarials i no es cotitza a la Seguretat Social. Les pensions per jubilació són molt minses i ho seran molt més. Famílies senceres resten fora del circuit dels estàndards de vida digna, molt lluny de la participació en la societat, del progrés social, material i econòmic. Si no milloren les rendes que perceben els ciutadans i ciutadanes d’aquests territoris serà molt difícil eradicar-la en els propers anys i s’abocarà molta gent a la marginalitat. Aquesta situació pot ser encara reversible amb mesures adequades.
Les polítiques econòmiques implementades pels governs conservadors en els darrers anys, les retallades de tot tipus, les reformes laborals que han derogat drets essencials per a la classe treballadora, i n’han dificultat alguns de tan bàsics com el dret a la negociació col·lectiva, han comportat una pressió a la baixa sobre els salaris i sobre l’estabilitat de l’ocupació, i han propiciat que el repartiment de rendes sigui cada any més favorable als capitals en detriment evident de les rendes del treball.
Les desregulacions laborals i les reformes legislatives han propiciat privatitzacions, externalitzacions i precarització dels sectors laborals més febles, fonamentalment dels serveis que exigeixen menys formació i més treball intensiu. Molts d’aquests serveis, que depenen, en molts casos, directament dels mateixos municipis i, en d’altres, de la diputació, dels consells comarcals o de la Generalitat són essencials per al funcionament de les nostres ciutats. Les administracions són titulars dels serveis, però els tenen externalitzats i els contracten basant-se en licitacions públiques en els concursos de serveis: la neteja urbana, el sanejament, els residus, l’enllumenat, les potabilitzacions d’aigua, les depuradores i un llarg etcètera.
CCOO defensa una gestió de l’àmbit públic basada en:
— El reforçament del sector públic i la seva capacitat d’intervenció com a motor de desenvolupament econòmic i social.
— La consolidació, extensió i garantia d’una gestió de serveis públics eficient, professional i de qualitat, com a instrument d’igualtat i de qualitat de vida.
— Un finançament públic suficient, progressiu i basat en la tributació de les rendes i el patrimoni.
— La gestió directa i professional de serveis públics, com a mitjà de recuperació de la despesa pública per als serveis a la ciutadania.
— La garantia i la protecció dels drets laborals i professionals de les persones assalariades vinculades a la prestació de serveis públics.
En les darreres eleccions locals, al conjunt del territori han concorregut algunes forces polítiques i coalicions electorals amb programes i propostes que manifesten ben clarament projectes de gestió de les competències pròpies, amb el reconeixement explícit de la dignitat del treball en els serveis públics, i per la defensa dels drets bàsics de les persones.
Han fet referència a polítiques d’ocupació, de formació i d’inserció assimilables a les propostes sindicals. Han reivindicat una economia moderna, sostenible i fonamentada en la qualitat de l’ocupació, i no en els baixos salaris. S’han fet propostes concretes sobre el paper significatiu que les administracions, especialment les locals, tenen a l’hora de definir les condicions en les licitacions de serveis públics, amb relació a: qualitat de l’ocupació, estabilitat, condicions de salut i seguretat, mínims salarials i polítiques d’inserció.
Les condicions bàsiques aprovades per l’Administració poden pressionar a la baixa el mercat de treball local, però si hi ha voluntat política, també poden empènyer a l’alça per garantir uns estàndards mínims de qualitat, seguretat, estabilitat i salari, cosa que tindria un impacte molt notori en el mercat de treball local. Caldria indicar ben clarament a les empreses concurrents, en els mateixos plecs de condicions, que la competència en les ofertes s’ha d’exercir basant-se en la major qualitat possible, i no en el menor cost.
Els nostres municipis podrien liderar el canvi de visió de la qualitat dels serveis, de reconeixement i defensa de la dignitat del treball i de la qualitat de l’ocupació al seu territori. L’exemple, de ben segur, s’estendria en el territori i ajudaria a la recuperació dels paràmetres de qualitat i estabilitat no només en el sector públic, sinó també a les empreses privades.
En conseqüència, la nostra unió intercomarcal planteja als ajuntaments del Vallès Occidental i de la Catalunya Central una taula de concertació per abordar les següents qüestions:
- Contractació pública de serveis
- Compliment dels convenis de sector en la seva integritat.
- Garanties d’estabilitat en l’ocupació.
- Subrogació garantida en les clàusules de les licitacions.
- Control públic i sindical de la gestió de les subcontractacions.
- Protocol de bones pràctiques en les contractacions públiques.
- Responsabilitat social de les empreses licitadores.
- Gestió directa dels serveis (remunicipalització)
- Prioritzar de manera acordada la recuperació de la gestió dels serveis des de l’Administració municipal.
- Analitzar quins serveis poden ser municipalitzats i en quins terminis i condicions.
- Establiment d’un salari mínim de ciutat a totes les licitacions i serveis
En l’actualitat, el salari mínim interprofessional ha perdut poder adquisitiu, fins al punt de representar a Espanya el 40,6% del salari mitjà. Aquest fet contradiu el conveni 131 de l’OIT referit a la fixació del salari mínim interprofessional.
Per seguir les recomanacions de l’OIT en matèria de salari mínim interprofessional, i que aquest es correspongui amb una remuneració digna, per sobre del llindar de la pobresa, el salari mínim hauria de garantir almenys el 60% del salari mitjà en el territori, tal com planteja la Carta social europea.
La precarització de les condicions laborals està enfonsant la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores en l’àmbit territorial del Vallès i la Catalunya Central, i s’arriba a situacions salarials indignes.
La nostra unió proposa als ajuntaments que fixin un salari mínim de ciutat que permeti a qualsevol persona viure dignament, entenent que un salari mínim municipal és el que permet a qualsevol persona viure dignament en l’entorn de les nostres comarques, tenint en compte els costos d’habitatge, alimentació, energia, formació, cultura, transport, etc.
En tot cas el mínim aplicable hauria de ser el salari del conveni del sector corresponent. Tanmateix aquest salari no hauria d’estar mai per sota de l’esmentat mínim de què parla l’OIT, que garanteixi almenys el 60% del salari mitjà de la ciutat. Aquest salari mínim ha de ser aplicable a qualsevol persona, ja sigui de l’Administració municipal o de qualsevol empresa subsidiària o subcontracta en la licitació d’obres i serveis per a la ciutat.
Terrassa, 12 de novembre de 2015
Deixa un comentari