[M. Mallafré] Rajoy, l’home que hauria d’estar prohibit

No Comment

“La economía española es pujante, sana y duradera”. Al mediocre president li han dit que xafi el carrer i, se’ns ha transformat en una mena de “Django desencadenat” de la informació, naturalment, ha començat a desbarrar. De cop la incontinència verbal ha fet acte de presència. Economía pujante? sana? duradera? Veritablement aquest home és un malson, un provocador nat. Prefereixo el plasma. “Estan pintant una Espanya negra i no és cert”. “La radicalitat tan de moda a Espanya durarà poc temps”. “La gent de Podemos són uns tristos”. “Espanya és el país d’Europa que més treball ha creat i ja ha sortit de la crisi”. “Catalunya no és un país de llistes úniques”. “La política es fa amb raons, arguments, diàleg, treball i legalitat, no amb ocurrències”. “Estimo a Catalunya pels viatges que he fet i pels ministres que ha donat”. Sobre la veracitat dels papers de Bárcenas, va i respon: “només uns quants”. El famós: “… i tal”. “Està plovent”. “… i les europees?”. “La despesa pública catalana la controlarem nosaltres a partir d’ara”. “Hem passat del retrocés a l’avanç”. “Som una referència mundial”.

Respecte a aquestes dues últimes frases, exactament, en què sr. Rajoy? En el nombre d’aturats, de contractes temporals a temps parcial, en el deute públic, en la destrucció definitiva de la classe mitja, en l’aniquilació de l’estat del benestar, en educació, en sanitat, en drets? En què hem fet un avanç? Cap a l’abisme? Encara recordo quan va dir: “Hem passat amb èxit el cap d’Hornos”. Què esmorza, al marge d’orujo? Aquest individu és com un joc de taula, d’aquells que has d’entendre les normes per poder jugar. També se’l podria comparar amb la quinta essència de l’esperit del funcionari lúgubre. Això és el president d’un Estat, la immensa majoria de dirigents del món ja han tingut el temps suficient per conèixer-lo. Vagi per on vagi aquest mitja llengua, no té cap argument que no el porti per escrit, després per rematar-ho posa la cara de totxo i, ja està. És el nou “bobo de Coria”. Sentit del ridícul nul, vergonya escassa, mentider compulsiu, en definitiva una joia de criatura viva.

Un cop més amb ell es confirma el debat ficció d’una democràcia ficció. Mantenir la farsa de la ideologia per distraure al populatxo i seguir custodiant la ficció, o sigui, el mateix. Una pseudodemocràcia amb ficció de separació de poders. La premsa ben lligada per contractes de publicitat i subvencions. Les corporacions pressionant per que es legisli al seu favor, i poca cosa més, a canvi de treballs per a la classe política dirigent. Un país on la més alta jerarquia de l’Estat és corrupta, i a partir d’aquí, embolica que fa fort, les institucions, els que manen i els partits. Tot és corrupció i foscor. Tot està podrit, els anys del “crèdit sense fi”, han destruït la moral, l’ètica i les finances. No queda res dempeus però encara mantenim la ficció. Un Estat que ha fet fallida financerament i continua vivint de l’emissió de deute i de l’espoli de les poques zones productives com Catalunya, mantenint la ficció d’un país solvent. Un país on gran part de la societat va amb el cap cot acceptant les mentides i l’engany com a mal menor. Un país que ha abandonat a la seva sort a unes generacions de joves que han crescut en l’individualisme, el triomf sense esforç, la deixadesa, la negligència i el “no, tu no vals”, el diner fàcil i la vanitat. Tots ens preguntem: com collons sortirem d’aquesta? Aquest és el país consolidat per el sr. Rajoy -l’aperitiu, el primer plat i el segon plat el varem tenir amb Aznar-, un final de camí que no té massa perspectiva de futur. El món canvia cada cop més ràpid, o t’adaptes o et mors. Aquest país mai s’adaptarà a res, entre d’altres coses perquè d’aquesta manera la ficció s’acabaria, però també perquè és un país ple d’arrogants, inútils, lladres i ignorants, als quals el sr. Rajoy els ha vingut de perles.

L’Espanya negra que tan dignament representa el sr. Rajoy és aquella en la que al final del camí podria ben bé estar “l’ermita del Rocío” amb la sra. Fàtima Báñez a l’altar major. Per què serà que a tots els analfabets funcionals li surten brots verds a les neurones per manca d’ús? La cosa fa por quan la diu el sr. Rajoy, ho dic per experiència, ja que sempre és tot el contrari. Al final del túnel, seguirà el túnel. Cada cop que vostè parla, baixa la borsa, cada cop que somriu puja l’IVA, cada cop que respira aquest país es deteriora una mica més. Vostè és un demagog de parvulari, sempre hi ha hagut i haurà llum al final de qualsevol túnel, mentre el sol surti tots els dies, el problema és que com vostè no té ni puta idea en fer-nos sortir del mateix, molts ja no veuran la llum mai més gràcies als seus despropòsits. Clar que a vostè i els seus els importa un carall perquè mai han estat ni estaran a les fosques. Quan es puguin comprar aliments, roba, impostos, aigua, lloguer, sanitat, pagar el llum amb actes de fe enlloc d’euros, parlem, val? Sopi un entrepà d’acte de fe i em diu quin gust té i, demà torni a menjar més del mateix, veurà que fort i saludable es posa. Sempre hi ha llum al final de camí d’alguns expresidents que van a parar després a qualsevol companyia elèctrica. Oi que és això? Potser és que estem aplicant molt malament la perspectiva, generalment les presidències acostumen a ser una carrera o un màster per després acabar sent directiu d’una empresa elèctrica. Hem sortit de la puta crisi, sr. Rajoy? No fotem, la immensa majoria de la ciutadania està pitjor que abans de començar la travessia, sense que ningú la rescati, sense salvavides i a punt d’ofegar-se. Vagi-se’n allà on amargantegen els cogombres amb tota la seva caterva d’acòlits.

Vostè és un home (suposo?) de lectura profunda, interessant i alliçonadora sempre, llegir el Marca tots els dies és probable que sigui la cosa més apassionant que fa un peduncle carnós durant tot el dia, de tothom és sabut que el Marca és un diari que porta en les seves pàgines, estratègies, colors, alineacions i molta gent culta destacable, cosa que dóna després els seus fruits en política. Per tant podem continuar tranquils, estem en bones mans. Vostè sempre és previsible, de fet, és un mèrit haver aconseguit ser de lluny el pitjor i més lamentable president de govern que hagi tingut l’agònica Espanya actual sense fer un esforç excessiu. Ja se sap, qualsevol percebe té una vida més excitant que vostè, no és cap insult és un afalac, però em temo que això vostè ja ho sap. No ens enganyi més, els problemes amb vostè sempre acaben de la mateixa manera, o es podrint-se o fan metàstasi. Quan acabi el seu mandat, serà recordat per les seves gestes i la seva llastimosa imatge s’anirà difuminant fins desaparèixer. Serà com desendollar una pantalla de plasma. És més que probable que quan comenci la campanya electoral a les properes Generals pugui arribar a levitar, m’ho veig a venir. Vostè sr. Rajoy serà recordat com un lamentable exemple, com l’home que hauria d’haver estat prohibit.

Miquel Mallafré

Deixa un comentari