[Joan Pi] L’economia solidària: una necessitat de futur

No Comment

Quin és l’objectiu que persegueixen les empreses? Si feu cas a quasi la totalitat dels llibres de text aquest serà maximitzar beneficis. Podríem no donar més importància a aquestes dos paraules, i pensar en elles com un aspecte purament teòric sense més rellevància. Però tenen importància i molta.

En primer terme no cal perdre de vista que maximitzar, no s’està referint al fet mateix de tenir beneficis o que l’empresa sigui viable, sinó a buscar l’extrem superior d’una funció matemàtica. Deixant de banda aquesta «estranya parella» entre teoria matemàtica i gestió empresarial, ens estan dient, amb altres paraules, que les empreses han de buscar d’una forma extrema el benefici. És a dir, que s’ha de prioritzar els interessos dels propietaris del capital respecte els interessos d’altres grups vinculats amb l’empresa.

D’aquesta manera és fàcil seguir el fil que ens porta als treballadors a convertir-nos en costos, que tal com ens expliquen també, cal minimitzar; o a entendre el per què si un client no paga se l’ha de fer fora de casa, o se li ha de tallar l’aigua, la llum o el gas sigui quina sigui la seva situació, la de la seva família o la de la societat que l’envolta; o a comprendre per què s’obliga a l’Estat, i per tant a tots els ciutadans, a pagar abans el deute públic que l’educació, la sanitat o qualsevol servei públic. Beneficis! De forma extrema!

En segon terme, prioritzar els beneficis sobre d’altres objectius, és una mica veure el món al revés. Fixem-nos en els objectius que anomenen secundaris: la qualitat del producte o del servei, la satisfacció de treballadors i clients, la bona relació amb proveïdors, finançadors i administracions públiques, la bona gestió, la reputació i la imatge corporativa… Realment aquests objectius són inferiors en categoria als beneficis? No seria més raonable prioritzar aquests objectius i veure els beneficis com una conseqüència lògica d’aquests?

Però a més, prioritzar els beneficis sobre d’altres objectius, menysprea profundament totes aquelles empreses que posen per davant altres objectius. De fet, n’hi ha que ni tant sols tenen ànim de lucre, com les empreses d’inserció, on l’objectiu primari és la inclusió social i laboral de determinades persones. O d’altres empreses que prioritzaran l’ètica per davant de la rendibilitat, com la banca ètica, que no finançarà mai un projecte que no consideri ètic, encara que guanyi menys. Tenim empreses, com Som Energia, que en primer lloc persegueixen finalitats mediambientals: aconseguir produir tota l’energia verda que els seus clients necessitin. O les cooperatives, que anteposen la gestió democràtica o el valor del treball, entre d’altres. Perquè sinó les cooperatives aguanten millor l’ocupació en temps de crisi que les empreses jurídicament capitalistes.

Com pot ser que aquesta visió tan insolidàriament extremista i reduccionista hagi arribat a dominar els llibres de text d’economia i gestió empresarial? Doncs per què aquests han estat autèntics cavalls de Troia a partir dels quals les elits capitalistes han volgut estendre de nou la seva capacitat d’influència. El drets socials i laborals, l’Estat del benestar, la democràcia, la igualtat d’oportunitats estan sent erosionats des de fa més de tres dècades per una visió dominant de fer negocis que justifica el benefici per sobre de tot i tothom. Estem realment en perill, i no pensen aturar-se fins que tots els àmbits de la nostra vida estiguin en les seves mans.

Per això és fonamental que tothom sàpiga fins a quin punt n’és d’important donar suport a una altra manera d’entendre l’economia: basada en el valors democràtics, en el treball, que sigui inclusiva i respecti el medi ambient, i que anteposi les necessitats de les persones per davant de qualsevol consideració de rendibilitat. L’Economia Solidària!

Hem de fer nostre el lema d’enguany de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya: Reapropiem-nos de les nostres vides. Hem de cridar ben alt i fort, que tothom ens escolti: que no són ni ells, ni els seus interessos, ni els seus beneficis, l’ECONOMIA SOM NOSALTRES.

Joan Pi

@joanpigonz

Related Articles

Deixa un comentari