És clar que som prou! Ens ho hem de ficar al cap!
Sovint sento independentistes de primera fila expressar el dubte de si tenir la meitat de la població activada pel sí és suficient. Personalment crec que la meitat és un miracle, (i si no que els ho preguntin als escocesos i als quebequesos).
Si poguéssim saber de cert quanta gent va lluitar, activament eh, per fer possible la revolució francesa, la independència de l’Índia, el final de l’esclavitud a EEUU, o el vot de les dones, estic segura que ens emportaríem una sorpresa. O és que la gent es pensa que les sufragistes eren multitud? La majoria de les dones s’apuntaven al ‘no t’emboliquis’ ‘el meu marit sap millor que jo el que em convé’ ‘no m’ho plantejo, si arriba ja arribarà’ … Us sona? Els canvis socials els ha dut a terme una minoria convençuda.
És cert que ara estem en democràcia i les normes del joc són que per canviar les coses cal contar-nos i ser majoria. Però massa poca gent és conscient que l’esforç que cal per equilibrar la balança de pesar el sí i el no, no és igual. Els del SÍ tots i cadascun de nosaltres ens hem hagut de plantejar les raons per un canvi. Entre els del NO n’hi ha que també tenen les seves raons, però d’altres, potser la majoria, són els que no s’ho plantegen, els del ‘no t’emboliquis’ o els que no volen cap canvi, mai. (deu ser tan còmode i tan ensopit no plantejar-se mai res!) Aquests continuaran existint a la Catalunya independent i hauran canviat de bàndol sense adonar-se’n.
Som majoria. I això ens permet posar en marxa el coet que necessita una potència brutal per enlairar-se vencent la força de gravetat que és Espanya, però que un cop passem l’estratosfera podrà apagar els motors d’arrencada per encaminar-se sense tant d’esforç cap al seu destí.
Pepi Oller
Activista indepe
Deixa un comentari