El nou vicesecretari de Comunicació del PP, pertany a la nova fornada de “Jóvenes con talento”. Andrea Levy, també. Jo que creia -innocent de mi- que Carlos Floriano era insuperable, ara veig del cert que m’equivocava, l’estant deixant com un voluntari de la Creu Roja. El sr. Pablo Casado, és una figura que faria envermellir al Marqués de Sade en una casa de barrets.
La carta de presentació del sr. Pablo Casado va ser riure-se’n des d’una tribuna de la gent que encara busca les tombes dels seus parents morts. “Son unos carcas, todo el día buscando la tumba de no sé quién”, deia i ho segueix fent. De fet, la frase podria patentar-la i utilitzar-la sempre que vagi a Xile o Argentina, penso que els agradarà molt, sobretot a tota la gent que van perdre els seus parents als avions de la mort, com també a les mares de la Plaça de Maig, els encantarà. Diria que és una frase per emmarcar, digna de dir-li a tots els descendents dels jueus assassinats a l’Holocaust. Aquest nou “flecha y pelayo”, té barra lliure per dir les barbaritats més grans, fins i tot pot muntar una costellada a sobre de qualsevol fosa comuna dels fills i els néts dels republicans espanyols, de fet, si podria cagar per arrodonir-ho. Això segueix confirmant que estem en l’únic país del món on les víctimes no ho són i els botxins són els que atorguen el perdó.
Aquests “Jóvenes con talento”, són la quinta essència del feixisme, la carcassa és treta d’una passarel·la, però l’interior tufeja a ranci, a naftalina, ja no els cal la camisa blava. El PP es presenta a la campanya electoral de les Generals amb el lema: “España en serio”. “Tu mente puede jugarte una mala pasada”. “Rajoy ha sacado a España de la crisis”. “Hemos cumplido el 93% del programa electoral”. Quin programa? El B? El simulado y en diferido? El de les comissions per llicències? El del segrest del poder judicial per no anar a la presó? El de celebrar tot els judicis per corrupció després del 20-D? El de la fi de la democràcia i la instauració del Règim corrupte postfranquista? La sensació d’irrealitat que provoca Espanya a vegades arriba a torturar els límits del nostre enteniment. Els han de tenir de la mida del cavall de Troia per arrencar amb això. La seva aposta és tornar a presentar a la mateixa celebritat que menteix més que parla, gris fins arribar al marengo, la persona que no pot dir “Daesh” sense esquitxar a tota la parròquia, que s’embarbussa quan parla, que li encanta el plasma, que ni tant sols sap el per què plou, que no sap el què diu, com ho diu i quan ho diu, que no va a un debat polític ni que el matin i que ara se’ns ha fet comentarista de la Champions a la COPE i que la seva filosofia política queda reduïda a: “un plato es un plato y un vaso es un vaso”. Meravellós. El sr. Pablo Casado és dels que addueix que: “el presidente no tiene el don de la ubicuidad”. “Això dels debats és molt avorrit i al final avorreixes al personal”.
El sr. Pablo Casado és el que va resumir el més gran cas de corrupció del PP en un sospir: “Al final se ha visto que el caso Bárcenas era de una sola persona”. Amb dos collons, digues que sí sr. Pablo Casado que has de maleir el dia que el tresorer va anar a treballar i es va trobar 48 milions d’euros. Exactament el que no pots assegurar és a quin pis o a quin passadís de Gènova 13, i com qui no vol la cosa van aparèixer a Suïssa. Escoltar-lo explicar el per què al “menda” Bárcenas se li pagava “en diferit” 20.000 euros al mes, més xofer i despatx a la mateixa Gènova 13 tampoc va tenir “desperdici”. No em queda clar si va ser abans o després del “sé fuerte Luís, hacemos lo que podemos”. Voler tapar la merda que els ofega, és confessar l’evidència a crits davant la ciutadania.
Vostè sr. Pablo Casado és dels que han aterrat a la política per viure d’ella, com ho han fet el seus mestres Acebes, Mayor Oreja o Zaplana. Qualitats no li falten, jove, de bon veure, cínic, impertinent, mentider, no parla malament dels seus superiors i és un llepaculs, o sigui té la naturalesa perfecta per ser cap d’Estat en un futur pròxim. Estic convençut que és dels de missa diària i que combrega tots els diumenges. Espanya ha d’estar orgullosa de polítics com vostè.
Reconeix a Aznar com el seu “referent polític i ideològic”. És declara liberal. És un fan incondicional de l’economista austríac neoliberal Friedrich Hayek. Admira a Cameron i Sarkozy. Li encanta anar a les processons patronals, d’aquelles amb ciri. Diria que té un gest de condescendència carregant -similar al Marhuenda, periodista pel que sent una especial tirada-. Ah, si us plau, els avis o besavis que no emprenyin més, són uns acomplexats, uns pesats. No són com vostè, un jove que només mira el futur amb impaciència.
Ara fa uns dies va titllar “d’irresponsables” a tota la gent que s’oposa al bombardeig de Síria, argumentant que l’exemple a seguir és l’actitud “irreproxtable de Rajoy”, a mi, sincerament em supera. Quina mena de complex obsessiu té la dreta per voler arreglar-ho tot a canonades? No recorda les mentides obstinades d’Aznar per posar a Espanya en una guerra? La cosa aquesta que la dreta anomena “el buenismo retrógrado” de l’esquerra, deu ser molt dolent, però “el malismo” de la dreta és horrorós, letal i vergonyós.
Però no ens enganyem, el que li dóna -els dóna- la força a tots aquests corruptes i trileros són els votants. Uns votants que donen el vist i plau a tota aquesta insolència. Atacar a tots aquests representants impresentables és fàcil, ara bé, atacar als votants, que són els que els hi donen tota la força és més difícil. El votant de dretes és fidel, militant i captiu de la seva síndrome d’Estocolm. Són uns malalts difícils de rehabilitar, és més no volen la rehabilitació, la rebutgen. Saben del cert que encara que els diguin que no els pujaran el salari mínim, seguiran lleials. Recordem que vivim en un país en el que molta gent que vota a un candidat ho fa “perquè té cara de bona gent”. La tragèdia del país no són els Pablo Casado i els seus clons, ni els Rajoy, ni tan sols els Aznar de torn -qui més qui menys coneix a algú d’aquest gènere-, el problema és el ramat de 8 o 9 milions que els voten. Espanya no és un país civilitzat, com a molt és un país ben ensinistrat. Només li trobo a faltar una cosa al sr. Pablo Casado, hauria de mastegar xiclet amb la boca oberta.
Miquel Mallafré
Deixa un comentari