Més de 200 dones gitanes (estudiants i mares) es van trobar el passat 28 de novembre als barris de Montserrat i Vilardell de la ciutat per tractar sobre la situació de les joves en l’àmbit de l’educació i les diferents problemàtiques i conflictes que s’hi troben.
És la 17 trobada d’estudiants gitanes a Catalunya, organitzada per l’Associació Gitana de Dones (Drom Kotar Mestipen), per iniciativa sempre d’algun grup local de dones i mares, en aquest cas de l’escola CEIP Mare de Déu de Montserrat. Victòria, mare de dues filles estudiants en aquest centre, explicà durant l’acte de presentació que va ser la “la necessitat de compartir amb altres mares la preocupació per l’educació dels fills i filles” el motiu que les animà a posar-se en contacte amb Drom Kotar. Especialment en el moment del pas de l’escola a l’institut.
“Totes volem una vida millor per a les nostres filles i fills”, afirmà, “per això és que volem compartir les expectatives, les pors i preocupacions, i conèixer les experiències i els exemples d’èxit”.
Les trobades de joves estudiants gitanes a Catalunya són una de les activitats amb major èxit de Drom Kotar Mestipen, expliquen les organitzadores i membres d’aquesta associació nascuda l’any 1999. L’objectiu de les trobades és crear un espai de diàleg on les protagonistes siguin les nenes i dones gitanes, per poder així, entre totes, debatre i trobar solucions a situacions de fracàs i absentisme escolar. Les trobades es realitzen dos cops a l’any, un dissabte per la tarda, i s’intenten fer en un centre escolar d’un barri amb un elevat nombre de població gitana.
“La comunitat d’aprenentatge és un espai molt bo de trobada”, declarà per la seva part la directora del CEIP Montserrat, Núria Marín Garcia, i coorganitzadora de la trobada, “perquè és un espai on les dones i mares participen més, són més protagonistes”.
La trobada, per a ella i el grup de mares promotor, ja va començar fa dies, “hem compartit organització, hem parlat amb tothom, ens hem conegut més i hem tractat i estudiat la situació de les filles i la seva educació”, explicà. Al costat de la Victòria, afirmà, “allò que volem ho podem aconseguir: educació per a les nenes gitanes als instituts i escoles, que es preparin per una vida millor”.
Drom Kotar, informà la presidenta de l’associació Ana Contreras, “volem un canvi a millor pel poble gitano i la seva inclusió total a la societat majoritària, així com també que les nostres nenes arribin on vulguin sense cap obstacle de tipus discriminatori”.
És en aquest sentit que “apostem per l’educació com a via de superació de l’exclusió social del poble gitano”. Perquè, a més, “creiem que l’educació és el primer pas per obrir-nos camí, aconseguir la inclusió total i trencar d’una vegada amb els estereotips negatius encara existents sobre la comunitat gitana.”
Acompanyant de les organitzacions gitanes des del departament de Benestar Social de la Generalitat, el senyor Heredia saludà la trobada, “una gran mobilització”, amb participants d’arreu del país, arribades la majoria en autobús, i informà del Pla Integral del Poble Gità que desenvolupa en seu departament. Heredia emfasitzà que treballen a partir de “polítiques que hagin demostrat bon funcionament i resultats, perquè no volem que es provi amb nosaltres”.
La regidora i representant del govern local, Lluïsa Melgares, va donar la benvinguda a les assistents, expressant suport i solidaritat amb els motius de la trobada, tot posant a disposició l’experiència i mitjans de l’ajuntament egarenc.
Mentre, Montserrat Gatell, representant de l’Institut Català de la Dona, entitat que dóna suport a les trobades,felicità les dones i l’esforç realitzat per organitzar i participar en l’activitat; “hem fet molts esforços, segur que més que la majoria dels homes”, afirmà dirigint-se a una assistència de dones joves, mares i moltes criatures, “però juntes podem, ens ajudem i podem fer-ho”. En aquest sentit, prosseguí, més enllà de la identitat com a poble romaní o d’altres “ens uneix el fet de ser dones”. L’educació, en tot cas, és una eina fonamental per fer la pròpia personalitat i el col·lectiu.
En aquest punt la sintonia amb l’Associació de Dones Gitanes és total. Entre els seus objectius fundacionals es plantegen “la promoció de la dona gitana i del seu poble, sense que això signifiqui haver de renunciar a la seva identitat”. Drom Kotar defensa que “partim de la diferència per arribar a la igualtat; i per això cal “diàleg igualitari”, en una perspectiva que apunta a “superar la triple exclusió que pateix la dóna gitana per raó de gènere, per raó ètnica i per tenir una baixa formació acadèmica”.
Després d’una xerrada sobre la violència als centres d’estudis amb el títol “Educació compromesa amb la violència 0: pas de l’escola a l’institut en base comunitària, femenina i gitana”, els grups de treball van debatre i recollir les conclusions, la majoria de les quals giraren entorn a la necessitat de més professores gitanes, al temps que d’una major implicació de les mares i pares, i exigint la inclusió en els currículums acadèmics la cultura gitana.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari