Per què tanta ciutadania tornarà a votar a Rajoy per que aquest segueixi al poder? Entre gent inculta, justets, privilegiats, vells, clero, apolítics de dretes, estúpids i fatxes està el 90% del seu electorat. Moltes vegades el votant mig, reuneix tots els adjectius citats simultàniament, és un estrany aiguabarreig d’ignorància, hooligans, paràsits, indocumentats, defensa corruptes i d’altres espècimens. Un cop obert el preàmbul.
Aquest és un país molt difícil d’explicar, en certa manera és bastant equiparable al canvi climàtic, fins que no veuen la catàstrofe a sobre ni s’immuta, tot és conversa de bar. Aproximadament uns set milions de persones estan disposades a seguir donant suport amb els seus vots a Rajoy i el seu PP. La cosa fa posar els pèls de punta. Segueix sent del tot inexplicable aquesta mena de fidelitat als corruptes. Existeix un “nucli dur” molt ampli de votants del PP amb una fidelitat indestructible, a desgrat de la Llei Wert, la Llei Mordassa, els infinits casos de corrupció, el copagament, la privatització sanitària, les preferents, els desnonaments, la rebaixa salarial, la Reforma Laboral, l’augment de la pobresa, la desigualtat, els rescats bancaris, malgrat saber que la merda els ofega, els hi rellisca i seguiran votant al PP. És gent d’ordre, amants del lliure mercat, de la propietat, del mamoneig, de corruptes gestions, gent a la que no li agraden els experiments socials, les esquerres li fan fàstic (és massa complicat analitzar les coses), gent que no votarà cap altre cosa que no olori a ranci, no hi ha més, és el que hi ha. Jubilats, joves o aturats que s’han vist perjudicats per les polítiques d’austeritat, retallades socials i rescats de la banca escomeses per Rajoy en el seu mandat, seguiran donant-li suport, perquè el consideren el menys dolent. És una gran lliçó d’altruisme, és tota aquella gent que només utilitza la TV com a única font d’informació, que no llegeix la premsa i la poca que llegeixen encara els embruteix més, només parlen amb amics afins l’imprescindible, poden tenir un nivell cultural alt, mig, baix o alarmantment baix, és igual, són fidels. És gent de dretes instal·lada en la gran mentida i els agrada. Paradoxalment tenen un denominador comú: tots estan abduïts per la maquinària mediàtica al servei de la dreta més tronada i vulgar, és igual que les seves polítiques els enfonsin encara més, els hi sua, no volen assabentar-se de massa, repeteixen com a lloros els disbarats que escolten en els mitjans i, menyspreen i odien a qui no s’ajusta a les estupideses que li veuen als titulars. És així de senzill, és un clàssic, no cal donar-li més voltes, controlar els mitjans de comunicació tritura mediàticament tot el que no sigui de la seva corda, si poses el dit a la nafra, et rebenten. Tindrem Rajoy per una bona temporada més? Em temo que sí.
Sense cap mena de dubte, i suposant que la cuina del CIS no hagi estat manipulada -cosa que no descarto-, la resposta té a veure amb certes qüestions complexes d’ordre psicosocial. Què és el més important des d’un punt de vista de l’inconscient col·lectiu quan arriben eleccions? Donar sortida a l’elevada dosi d’agressivitat reprimida, tirar-se els plats pel cap els uns als altres, arrossegar pel terra al que és diferent, entrar en la revenja, desqualificar-lo, l’exabrupte i, això el PP ho domina a la perfecció. El PP promet en la seva campanya acabar amb la crisi i l’atur al país (un cop més!), després, la seva recepta per aconseguir-ho és recomanar a la gent que se’n vagin a treballar a l’estranger. Això té un nom: cornut i pagar el catre. Doncs bé, aquestes actituds són les que fan arribar a l’orgasme als simpatitzants fidels del PP, els quals veuen en aquest fet una venjança, una mena de victòria emocional sobre la resta de ciutadans als que s’ha de fer enrabiar com sigui. Aquest clima psicosocial és més o menys el que sempre ha existit, és a dir: “és el conflicte latent constant de la societat espanyola des de fa segles”.
Reconforta saber que el domini del PP té els anys comptats, a hores d’ara només està recolzat per un 11,3% d’electors menors de 35 anys, i a l’altra extrem els més grans de 65 anys tenen data de caducitat. En definitiva, que pensionistes i rendistes votin al PP és en certa manera lògic, la immensa majoria és gent a la que podem considerar semi funcional en moltes coses, gent molt influenciable, amb por, espectadors assidus de la telemerda, gent atàvica i parroquians devots. Ara bé, que aturats de llarga durada votin al PP és de psiquiatra o d’estudi, però és així. El cocktail d’ignorància, alienació i masoquisme, dóna aquest resultat demolidor i demencial. Per acabar, cal fer esment també del vot a les zones rurals o petits municipis. El nostre sistema electoral prima molt més a aquests electors en l’adjudicació d’escons, és aquí on la supremacia conservadora en aquests llocs garanteix al PP un avantatge al Congrés de Diputats molt més gran de la que tindria un sistema proporcional de repartiment parlamentari.
El consol? Si torna a guanyar el PP no quedarà cap altre cita més amb les urnes, és més que probable que no quedi ni rastre d’aquest país.
Miquel Mallafré
Deixa un comentari