“Els marginats són una amenaça, actuen com a altaveus que posen en evidencia totes les injustícies del neoliberalisme. I això, els poderosos no ho toleraran, perquè té el potencial d’inspirar, en la resta de la societat, la repolitització, una empatia radical que podria esdevenir revolta”. Clara Valverde 
De la necropolítica neoliberal a la empatía radical
Violencia discreta, cuerpos excluidos y repolitización
Clara Valverde Gefaell
Edita: Icaria Editorial
Col·lecció: Más Madera, 122
ISBN: 9788498886825
Any Publicació: 2015
pàgines: 144
PVP: 13 €
La necropolítica (del grec “necro”, mort) del neoliberalisme no necessita armes per a matar els exclosos. Mitjançant les seves polítiques, els cossos que destorben viuen morts en vida o se’ls deixa morir perquè no són rendibles. Però com que no és suficient amb mantenir-los sense accés a l’alimentació, al sostre o a l’atenció sanitària, es desenvolupen polítiques i formes de violència discreta que acceleren la seva mort i que asseguren que estiguin al límit de la vida amb el “privilegi” de sobreviure. Perquè, des de la seva exclusió, des dels espais “intermedis” en els quals habiten, els marginats són una amenaça. Sense adonar-se ni proposar-s’ho, aquests cossos ressonants actuen com a altaveus que posen en evidència totes les injustícies del neoliberalisme. I això, els poderosos no ho toleraran perquè té el potencial d’inspirar, en la resta de la societat, la repolitització, una empatia radical que podria esdevenir revolta,
Entre els cossos exclosos en els quals es fixa aquest llibre, es profunditza amb més detall en la situació dels malats de Síndromes de Sensibilització Central com a exemple de les motivacions i les conseqüències de la necropolítica del neoliberalisme.
Publiquen, a seguir, una extracte de l’entrevista amb l’autora, Clara Valverde, publicada a la revista quinzenal La Directa:
“Els espais de solidaritat fallen per manca d’empatia radical”
Entrevistem Clara Valverde, afectada per una malaltia crònica, escriptora i ciberactivista, que publica un llibre en què denuncia com les polítiques neoliberals busquen l’extermini les persones excloses i fa una crida a l’autoorganització del patiment.
El darrer llibre de Clara Valverde, ‘De la necropolítica neoliberal a la empatía radical: Violencia discreta, cuerpos excluidos y repolitización’ (Icaria Editorial, 2015) aviat estarà a les llibreries.
Ramon Serra, Homera Rosetti 30/11/2015
El neoliberalisme no necessita armes per matar. Les aturades, les precàries, les malaltes, les migrades, les sense sostre, les no rentables, totes elles estan patint en el propi cos una forma de política orientada al seu extermini. Al seu darrer llibre, Clara Valverde es refereix a aquesta guerra contra l’exclusió amb el nom de “necropolítica” (del grec necro, “mort”). I per fer front aquesta situació aposta per l’autoorganització del patiment social. Com fer-ho? Els espais de coordinació de lluites i de suport mutu sovint fan aigües al treballar amb els marges del sistema. “Fallen”, segons l’autora, “perquè la gent no pensa que aquest patiment que viuen altres, aquesta situació de dificultat, els passarà a ells.” Els “manca empatia radical”, afirma.
De la necropolítica neoliberal a la empatía radical: Violencia discreta, cuerpos excluidos y repolitización (Icaria Editorial, 2015) aviat estarà a les llibreries. A les seves pàgines s’explica que la línia divisòria entre persones “incloses” i “excloses” és cada vegada més fina. L’autora ho sap molt bé. Va ser formadora d’infermeria durant dècades i activista social des de molt jove. Ara està massa malalta per continuar donant classes. Des del seu llit, en les petites estones que el cos li permet, escriu i és ciberactivista. És la presidenta de la Lliga SFC (Síndrome de Fatiga Crònica). “Som radicals perquè vivim una realitat radical”, diu. Per això aposta per la radicalització de l’empatia com a forma de supervivència i de lluita.
Des de l’exclusió es veu el món més clar? Explica’ns alguna cosa que només es vegi des d’aquí?
Es veu la gran negació en què viu la majoria de la gent. És impressionant. Estem en guerra: els que tenen el poder neoliberal ens han declarat la guerra. I la gent fa com si res. Hi ha gent que no té sostre, menjar, ajuda. Aquí mateix, davant nostre. Però gairebé ningú els veu. Gairebé ningú s’inquieta. Veig que la gent està massa tranquil·la. No són temps per a la tranquil·litat. Estem en una situació d’injustícia extrema. No és el moment d’estar tranquils.
En el llibre parles de formes de violència discreta. Ens dónes alguns exemples?
El paternalisme, el pensament “positiu”, la manipulació i perversió de la participació ciutadana són alguns exemples. La tolerància és un altre tipus de violència discreta. Si jo “tolero” a algú és que tinc poder sobre aquesta persona. L’aguanto. La menystinc. Es diu que cal tolerar les diferències. No, el que cal fer és analitzar-les, parlar-les, veure a qui serveixen, mirar bé a què es deuen.
Et refereixes al cas dels malalts de Síndromes de Sensibilització Central (SSC), que tan bé coneixes –en pròpia pell–, com un “avís”. De què ens estan avisant?
Les 250.000 persones que viuen amb aquestes patologies a Catalunya estan donant un avís a la resta de la societat sobre el nivell de crueltat que pot assolir el neoliberalisme. Els malalts de SSC ja tenien pocs drets i no eren creguts, i ara, a Catalunya, els han tret el dret a ser atesos pels seus especialistes. I els estan retirant les pensions. El que estan fent les administracions sanitàries amb els malalts de SSC ho faran amb la resta dels malalts en el futur. Estan veient que ho poden fer i que no hi ha una alarma social. Això anima les administracions i els governs a excloure més grups. Els malalts de SSC són un avís de què pot haver-hi centenars de milers de persones sofrint en la nostra societat i que ningú fa res per ajudar-les. Son un avís del poc empàtics que podem arribar a ser els éssers humans. També els SSC són un avís de com de tòxic que és el nostre medi ambient. Els productes químics provoquen i perpetuen aquestes malalties. No hi ha més que veure a gent que no poden sortir de casa sense una mascareta industrial per fer-se una idea del que ocorrerà als éssers humans en els propers anys. (…)
Per llegir l’entrevista completa: https://directa.cat/espais-de-solidaritat-fallen-manca-dempatia-radical
Deixa un comentari