Un any més espero que tingueu previst passar per la zona, encara que sigui pagant algun tipus de peatge. Així d’entrada dir-vos que la cosa està molt, molt fotuda. Vosaltres veniu d’Orient i allà la situació és encara pitjor, naturalment no us vull donar lliçons de res, però aquí ja fa quatre anys que hem perdut el somriure. Notareu quan passeu pels carrers que hi ha com una mena de melangia que anirà pujant molt lentament per les vostres carrosses, una mena de desassossec que ho impregna tot de resignació, com si la gent acabés de passar la darrera nit a l’hospital i només sabés parlar d’insuficiències i diàlisis. La cosa està molt fotuda, de debò. Ah, i depèn per on vingueu, vigileu a l’hora de creuar les fronteres. Vull dir que si veniu en vaixell, haureu d’anar apartant cadàvers surant de gent refugiada que ha marxat per cames de l’horror dels seus països. Si ho feu per terra, estigueu a la guaita de la ruta, una gent amb la vostra pinta, a mitja nit, amb seguici, vestits lluents, túniques, turbants, camells i molts paquets sospitosos, com us trobeu al funcionari de fronteres amb excés de zel, fix que no passeu. I la nit màgica a fer punyetes.
Ara bé, com que això és una (la) carta als Reis Mags es de suposar que haig de demanar alguna cosa. Ja sé que és anar contra un altre monarca, però no podríeu cantar-li les 40 al Borbó “preparao” d’aquí? A més dels nens i nenes, us rebran polítics i succedanis per fer-vos còmplices de les meravelles que fan, són aquella mena de gent encorbatada, amb més gomina que cabells que es faran la foto amb vostès mentre diran plegats allò de: “els millors desitjos, i ara que ja hem sortit una mica de la crisi”, i tot aquell conjunt de paraules buides que emboliquen els vostres discursos, i els discursos del rei que no es mag, els de l’idiota logopeda i la resta de dirigents que manen. Encara que fos per una sola vegada, no podríeu passar-vos pel folre la vostra narcòtica neutralitat suïssa, deixar de banda els llocs comuns i els manuals d’auto ajuda? Per què no us cabregeu una mica i perdeu una mica les formes i brandiu una sabata real si fa falta? De debò, ningú s’ho esperarà. No esperen que uns Reis Mags diguin res de res. No estan acostumats que ningú els digui res i encara menys que els duguin la contraria. No us demano un discurs treballat, petulant i per a l’ocasió, no cal, a mi simplement amb un lacònic i lapidari: “A la merda!!!”, dit d’una manera ben sonora ja en tinc prou. Això sí, de forma ben alta, tipus Labordeta.
No us vull demanar ni mòbils, ni tablets, ni d’altres invents estranys de comunicació perquè ja tothom en té almenys un. Això sí, no us oblideu de donar-nos aigua, llum i gas per poder mantenir les nostre vides. Fa dies que moltes famílies s’han de tapar amb una manta i, a l’hora d’anar al llit es posen la bossa d’aigua calenta als peus per combatre el fred. No cal que porteu sostenibilitat, ni igualtat, ni transparència ni d’altres collonades de bones intencions perquè la veritat és que els nostres polítics ens tenen ben saturats amb tota aquesta “jerga”. Simplement volem que els nostres representants serveixin per alguna cosa que vagi més enllà de ser uns espècimens inútils i corruptes.
Això sí, porteu feina per tothom perquè moltes persones no hagin de dependre d’alguna ONG ni de la beneficència social que a hores d’ara està més desbordada que Paquirrin en una llibreria. Els serveis mínims per a moltes persones escassegen. El problema no és ni la manca de formació, ni d’experiència sinó la manca de feina digne. Sabeu com explicar-li als nostres fills o néts que el model a seguir no és la “choni” que es forra a la TV, sinó l’arquitecte que et serveix al McDonalds?
Encara queda el turisme i el sol, com a gran inversió de futur però no n’hi ha prou. Com us he dit, la cosa està molt fotuda. Cada any que passa es fa més difícil saber què hem de regalar, estimats Reis Mags. No fa massa ho teníem quasi bé tot. Ara per ara ens hem adonat que cada dia els serveis públics són més escassos i tronats. Les llistes d’espera de la sanitat augmenten o simplement ja no existeixen. Ara estem a l’aguait que una veu angelical ens truqui per donar-te hora al cap de sis mesos després d’haver esperat un any a rebre l’esperada trucada. El món de l’ensenyament està també molt afectat, els recursos dels centres públics són raquítics. No cal que parlem de les matrícules universitàries. Abans quan acabaves una carrera per a molts ja era la fi, ara és el principi d’un seguit de viacrucis de màsters i postgraus que has de fer per seguir sent algú a la cua de l’atur de la teva especialitat, total, per acabar fent de cambrer.
No calen més carreteres per no anar enlloc, ni aeroports sense avions, ni més AVE, ni teatres, ni auditoris buits perquè no es poden contractar espectacles que els omplim. La gent es conformaria amb uns trens de rodalies que funcionessin. No calen promeses, ni grans regals que no puguem mantenir. Estimats Reis Mags un any més esperem que ens vingueu a les nostres llars, és igual que sigueu blanc, ros o negre, el més important és que la gent cregui en vosaltres en la vostra màgia que és una manera de plantar cara a la realitat. Els problemes ja vindran en el dia a dia. Porteu respostes perquè les preguntes encara que mal fetes ja les fem nosaltres. I sobretot, expliqueu bé a la gent que és Ciudadanos.
P. S.
També si poguéssiu tallar el finançament il·legal, acabaríem amb el PP i amb ISIS. Sabeu què? No estaria de més que si mireu els estats de molt personal que escriu a Facebook, Twitter, Whatsapp i d’altres, els podríeu regalar un diccionari. Aquest any m’he adonat que els meus pares fan servir el mateix paper de regal que els reis mags. Començo a sospitar que els pares no existeixen. Gràcies.
Miquel Mallafré
Deixa un comentari