La nostra ciutat té una orografia plena de rieres i torrents. Les més importants són la riera de Les Arenes i la del Palau, ja que tenen una vessant considerable de recollida d’aigües pluvials que s’inicia en el massís de Sant Llorenç i de la Serra de l’Obac.
Normalment porten poca aigua, però es transformen en rius quan cauen pluges fortes en aquestes muntanyes. Això constitueix un autèntic perill si es desborden i surten de la llera, ja que s’emporten tot allò que troben al seu pas.
A Terrassa hi ha constància històrica d’aquestes riuades. La més important, la que es va produir el setembre de 1962, quan la riera del Palau es va desbordar i va baixar per la Rambla, emportant-se la vida de moltes persones, a més d’arrossegar vehicles i fer molts danys en els edificis.
Al mateix temps, la riera de les Arenes també es va desbordar i va arrossegar un carrer de cases properes i les persones que hi vivien. Les conseqüències tràgiques van ser de més de 300 víctimes a la nostra ciutat.
Las administracions van fer accions per evitar que pogués repetir-se una riuada com aquesta. La primera va ser la construcció de l’anomenat Transvasament de la Riera del Palau, que va consistir en desviar el curs de la riera, que passava per sota de la Rambla, cap a l’oest creuant els barris de Can Boada, la Maurina i la Cogullada, els quals des d’aleshores han quedat tallat per la meitat. Respecte la riera de Les Arenes, es va netejar i eixamplar, i es varen construir murs de contenció que encara no estan acabats.
Les precaucions adoptades van donar els seus fruits. L’any 1972 es va produir una altra gran riuada, que va causar importants danys materials, però sense les tràgiques afectacions del 1962.
Des de llavors i durant anys el record d’aquestes riuades va servir per què es fes un cert manteniment i millora de les rieres de la nostra ciutat. Amb l’arribada de la democràcia i la Generalitat, es va crear l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va assumir la responsabilitat del manteniment i neteja de les rieres, ja que té destinat uns ingressos per aquesta finalitat procedents del cànon de l’aigua que se li paga a la Generalitat.
Estat de la riera del Palau. Foto: FAVT
Per desgràcia, ofegada per problemes financers, especialment des de que ha començat la crisi, l’ACA ha deixat de complir amb aquesta obligació. En els últims 4 anys només ha fet una actuació en un petit tram de la Riera del Palau, tocant el Pont de Can Boada.
Per aconseguir que l’ACA dugui a terme una adequada neteja, l’Ajuntament ha fet diversos requeriments que han acabat en una resposta formal de l’ACA exigint al propi Ajuntament que assumeixi la meitat dels costos de la neteja. L’Ajuntament s’ha negat, de forma que la qüestió es troba en procediment judicial en un contenciós- administratiu, pendent de resolució.
En aquesta situació, ni l’ACA ni l’Ajuntament netegen les rieres, que cada dia estan en pitjor estat: la riera de Les Arenes té una gran quantitat de terres acumulades sense drenar, arbres i abundant vegetació dins la seva llera. La Riera del Palau, està igual sinó pitjor, ja que alguns trams semblen més una selva que la llera d’una riera.
Les AVV properes a les dues rieres, la FAVT i molts ciutadans estem molt preocupats per la perillositat que genera aquest mal estat. Per això s’ha creat en data recent, una comissió de Treball veïnal, per sumar esforços i fer que les administracions la netegin amb garanties.
Des de la FAVT defensen que la neteja de les dues lleres és necessari fer-la amb caràcter d’urgència, i considerem que aquest objectiu es més factible si les dues comissions uneixen forces per demanar-ho a la Generalitat i a l’Ajuntament.
3 Comments
Santi
9 gener 2016 - 15:18No és gens estrany que l’ACA no tingui pressupost per fer front a la neteja de les rieres, més quan gràcies a la concessió(privatització) del Canon de l’aigua per part del Govern de CIU a AGBAR, l’ACA ha perdut el ingrés més important per fer front a les seves responsabilitats.
Abans de la privatització del canon, l’ACA cobria el 80 % del cost de le neteja i els Ajuntaments respectius assumnien la resta, el 20 %.
Afegir que aquesta concessió és per 30 anys, que comportarà un beneficis per AGBAR de més de 900 mil.lions d’€ nets per a tot aquest periode, que pagarem en la factura els usuaris del servei de l’aigua a Catalunya.
Moltes gràcies president “en funcions”, un regalet més.
Un que en sap
11 gener 2016 - 23:24En tots el respecte: no en teniu ni idea de hidrologia i tot això que dieu és demagogia anti científica al nivell dels antivacunes: una cosa són els abocaments de porqueria, que s’han d’eliminar per contaminants i una altra és que les canyes, els arbusts i la terra us facin mal la vista.
Afirmacions com que “la riera del Palau sembla més un selva que una riera” les deixeu per una sobretaula amb el cuyant per que si ho dieu davant un ecòleg no sabrà si riure o plora: com se suposa que han de ser les rieres mediterrànies? Com un ouadi saharià pelat? Com un rierol irlandès de gespa retallada?
Deixar les lleres pelades (“netes”) és molt contraproduent, la capacitar erosiva erosiva de l’aigua augmenta excepcionalment, entre altres factors negatius, i s’entra en un bucle de retroalimentació que ho empitjora tot. Qui us penseu que aminora la velocitat de l’aigua quan hi ha una rierada: les humils canyes! I si no hi ha sorra solta per endur-se, quina sorra s’endurà? Doncs la del marge!
Si teniu algun fill fent Ciències de la Terra de batxillerat que us ensenyi el llibre de text que allí ho explica bé.
PROU DEMAGOGIA ANTICIENTÍFICA AMB AQUEST TEMA, HÒSTIA JA!
JORDI COMAS MESTRES
15 novembre 2018 - 16:33Boníssim comentari d’Un que en sap! Sempre m’ha indignat que es critiqui tot sense saber del tema!