A partir del 10 de gener amb l’elecció del nou president de la Generalitat en la persona del Carles Puigdemont, alcalde de Girona fins ara, i deixeble de CDC de Jordi Pujol, elegit per l’Artur Mas per a assegurar la continuïtat del projecte de redefinició de l’alternativa política de la burgesia catalana arran del descrèdit i possible implicació de corrupció de l’aparell convergent, hem de posar sobre la taula més elements que influeixen sobre el procés.
També cal recordar altres pràctiques immorals típiques de la classe política de l’Estat Espanyol, inclòs Catalunya. Només cal veure les últimes pràctiques des de l’alcaldia de Girona, i denunciades per la CUP (designacions d’alts càrrecs irregularment, comprar quadres de pintura per valor de 3,7 milions d’euros a compte dels ciutadans de Girona).
Recordem el comentari en la premsa de l’Anna Gabriel de la CUP fent saber algunes de les al·lusions fetes en la taula de negociació dels últims dies per part de JxSi dient que “la cabeza de un israelí valía diez cabezas de palestinos”. Analitzant aquesta frase en la seva dimensió humana i política podem deduir que la va fer una persona amb un menyspreu als seus interlocutors (la CUP), amb actitud de superioritat, i amb un gran contingut sionista (que es sinònim de feixista).
No vull anar més enllà del propi contingut de totes aquestes paraules o fets immorals, ja que parlen per si sols, però s’ha de posar al centre del debat el que realment es vol i cap a on va el procés.
El 47,7% dels ciutadans de Catalunya, el 27 de setembre, van votar l’opció independentista, fet que en els primers moments va fer que la CUP digués que el plebiscit no s’havia guanyat en vots, el que deslegitimava el procés cap a la independència de forma directa. Aquesta afirmació era totalment justa. ¿Per què es va canviar de criteri?
El dissabte dia 9 es va fer públic un acord entre JxSi i la CUP a on l’Artur Mas donava un pas al costat, però el preu del pacte per la CUP ha estat desastrós. La imatge que va donar sobre la CUP l’Artur Mas quan va fer públic l’acord, es desencoratjador. Entenc que el sentit que va donar l’Artur Mas quan va comparèixer el dissabte per explicar l’acord assolit no corresponia a l’esperit que han intentat mantenir els de la CUP, però la imatge ha estat la contraria a l’esperada davant la ciutadania.
Crec que ha estat un error donar aquest pas en lloc de deixar que anéssim a altres eleccions al març. La burgesia catalana sabia que en aquestes eleccions perdrien més vots dels que van tenir el 27S i han manipulat per donar-li credibilitat al procés amb el 47,7% del electorat votant. En aquesta segona volta hauria guanyat l’esquerra catalana, per això no interessava.
La situació generada només afavoreix les aspiracions dels sectors convergents que necessiten sobreviure com sigui. Se li ha donat tot el poder a aquesta burgesia corrupta que necessita un paraigües de protecció jurídica i que continua en el seu objectiu de privatitzar els serveis als ciutadans, privatització del servi d’aigües (ATLL – ACCIONA), privatització de la gestió dels hospitals de Catalunya (INNOVA). Corrupció institucionalitzada mitjançant les comissions del 3% amb contractacions fraudulentes (INFRAESTRUCTURES.CAT, ADIGSA, CLOTILDE, ITV), o els assumptes corruptes de les fundacions lligades a CDC (CATDEM, PETRUM 2-SUMARROCA), finançament irregular amb comissions (cas PALAU), etc. El nou govern de la Generalitat no s’enfrontarà amb tota a questa merda de corrupció pel que digui una minoria de diputats, perquè si ho fes, el procés constituent dirigit per CDC s’ensorraria i no hi ha una alternativa d’esquerres sòlida per agafar el testimoni. Aquesta alternativa s’hauria consolidat a partir de les eleccions de març vinent.
El famós procés hauria d’estar en mans netes, de líders exemplars, no de dreta corrupta, semblant al PP, en versió catalana. Els corruptes han d’estar a la presó i els immorals han d’estar fora de l’àmbit dels càrrecs públics. Hem oblidat massa fàcilment el principi de l’ètica i l’honestedat front la ciutadania. Es continua manipulant les aspiracions dels ciutadans, utilitzant retòriques de confrontació i de confusió.
Catalunya no pertany als 1.966.508 votants pel Si del 27S, sinó als 4.130196 de ciutadans amb dret a vot. S’ha de governar per tots el ciutadans que treballen i viuen a Catalunya, i això no s’està fent. El Dret a Decidir no el volen (PPC i C,s) perquè són partits antidemocràtics i altres partits ja l’han deixat a la cuneta i han tret de la cistella un altre projecte diferent a la consulta directa de si es vol o no la Independència, encara queda algú que si està per aquesta tasca dintre i fora de Catalunya.
El nou president Carles Puigdemont, en el seu discurs de investidura davant del Ple dels Diputats del Parlament de Catalunya, feia menció al Pla d’Emergència Social en Catalunya. Qüestió que, no s’ha d’oblidar, va ser una condició indispensable de la CUP pels possibles pactes amb JxSi.
Tampoc hem d’oblidar que el govern encapçalat per l’Artur Mas va fer les retallades més sagnants de la història recent de Catalunya relatives a Sanitat, Educació, Prestacions socials, Llei Dependència, etc.
¿De veritat algú pot creure que aquests mateixos polítics que porten en la essència del seu ADN el retallar drets socials i culturals per potenciar els seus negocis a l’àmbit de lo privat i per continuar mantenint els seus privilegis com a classe dominant, ara “per designi diví” canviaran radicalment de posició? Maldita ingenuïtat. L’excusa serà la mateixa que han utilitzat fins ara “no hi ha recursos”, i per tant hem de continuar estrenyent més el cinturó.
El problema que pateix el poble català no és només entre Espanya i Catalunya sinó que forma part de la lluita de classes i l’hem de situar en el seu contingut. El capitalisme és el mateix, sigui en territori català o en la resta de l’Estat.
Antonio Machado
Deixa un comentari