Militant de la JCC (Joventut Comunista de Catalunya) des del 1980 i, després, del PSUC i ICV, l’Emiliano Martínez s’estrenà com a regidor a la llista de Terrassa en Comú en moments en què la seva organització (ICV) es redefineix i treballa per la unitat o confluència de forces amb diverses apostes, com són, a més de la pròpia TeC, Catalunya sí que es pot i En Comú Podem.
Emiliano Martínez, regidor de TeC. Foto: PV
Es nascut a Piqueres, poble de Guadalajara, i viu a Terrassa des del 1971, a Sant Pere Nord. Estudià disseny industrial a l’FP, Econòmiques a la UAB, i tècnic en prevenció de riscos laborals. Activista social des de ben jove, ha passat pel moviment estudiantil i el Consell de la Joventut de la ciutat, del qual va ser president entre 1989 i 1992. Després, participà en el moviment veïnal, al seu barri, i ha estat president de la FAVT fins la campanya de les eleccions municipals.
Durant anys ha acompanyat i format part, com a tècnic, del grup municipal d’ICV, o sigui que coneix prou aquest àmbit, però assegura que no havia pensat mai que seria regidor, tot i haver estat a les llistes, «de complement, donant recolzament, no en posicions per sortir».
En tot cas, la seva candidatura va sorgir «inesperadament». A finals de 2014, a ICV hi hagué moviments: cap dels 3 regidors es tornava a presentar i es negociava una candidatura unitària amb més forces. Aquí, la seva trajectòria com a activista social el va fer aparèixer com un nom prou escaient amb el discurs de «ciutadania» del que feia eix articulador la nova aliança. Així, decidí deixar el moviment veïnal, en un moment en què la FAVT està molt activa i guanyant reconeixement.
La primera i més gran diferència de fer política ara, explica l’Emiliano, és que «tens una responsabilitat ineludible, en una maquinària que té uns mecanismes i un reglament molt estrictes, que no para, has de donar respostes sempre». Afirma que és tot molt enfaixat, els procediments pauten tota l’activitat, tot admetent que «el bo és que permet la transparència dels processos»; o sigui que has d’explicar, justificar el que fas, «no et pots inhibir, has d’emetre vot». Així mateix, afegeix, les regidores tenen «accés a un conjunt d’informació que abans no tenies», per analitzar millor i «prendre decisions sobre projectes que són vitals i que després la ciutat començarà a veure com s’executen».
Moment excepcional
A tot això, s’anima el nou regidor, cal afegir el fet que «estem en un moment excepcional i apassionant al país i a Terrassa en particular». Per primera vegada, diu, l’equilibri de forces permet «acords i pactes que fan que els que no governen poden guanyar coses que impliquin i afectin decisions de la gestió». La situació, assegura, «permet influir molt més enllà dels pactes».
Al mateix temps, «estem treballant per crear una alternativa política a la ciutat, per guanyar les properes eleccions, creant un projecte polític que respon a la necessitat de la majoria, i que intentarem explicar amb molt temps».
Sobre l’experiència d’anys en què ICV ha estat govern local junt amb el PSC, l’Emiliano pensa que ha estat molt positiva, «no només per nosaltres», diu, «i crec que ens troben a faltar». El nou regidor de TeC explica que Iniciativa hauria aportat «propostes socials de les quals es nota que el govern està estirant encara». Parla en relació a educació, formació professional, habitatge; «allò en què Terrassa és referent va ser ICV que va estirar i convèncer el PSC», afirma sense matisos, tot citant la política mediambiental, que amb el protagonisme de l’Eva Herrero va fer el projecte d’anella verda.
Des d’aquesta perspectiva, el pacte del PSC amb Convergència, seria un doble error. Primer, en el curt termini, perquè no aconsegueixen formar govern amb majoria suficient. Segon, perquè indica que «no acaben d’entendre que el context polític han canviat en sentit contrari al seu pacte».
Tindríem, per tant, un govern feble i despistat. Tot i així, segueix el veterà activista veïnal, no es tracta d’aprofitar per liquidar, sinó per «fer que les línies polítiques avancin. Som gent que apostem per una ciutat governada en condicions, i és millor afavorir això que no impedir que hi hagi govern».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari