“Hisenda som tots és un eslògan publicitari”. Aquesta ocurrent frase sortida de la boca de l’advocada de l’Estat Dolores Ripoll, ha estat el gran argument per lliurar de la banqueta dels acusats a Cristina de Borbó durant l’inici del judici del cas “Nóos”.
No cal ser un jurista de rang per desmuntar un argument tan lamentable com aquest en boca d’una advocada a sou. Qualsevol frau tributari suposa un atemptat greu als principis constitucionals i va contra el sosteniment dels serveis socials. O Hisenda som tots o no ho és ningú. És desolador veure a una advocada de l’Estat fent un paper tan galdós com aquest. Em sento ofès -un cop més-, a sobre, m’estan tirant l’alè al clatell. Voldria, m’agradaria no extraviar-me gaire en una cosa com aquesta, però veure a tota la maquinària de l’Estat perdre el cul per salvar a una imputada noble, sigui culpable o no, és una vergonya molt difícil d’amagar. És de suposar que a partir d’ara com “Hisenda som tots” i no és res més que un eslògan, això de pagar impostos passarà a ser una cosa voluntària, oi?
Haver d’escoltar a una representant de l’Hisenda Pública, demanar amb un argument tan llastimós que no es jutgi a Cristina de Borbó, és quan ens està dient directament que hi ha ciutadans de primera i la resta que paguem. Torno a estar indignat i cabrejat, per què amb quina base sòlida ve una persona amb toga a dir que defensa els meus interessos -tot el que és públic és nostre, així que són els nostres interessos, si Hisenda és publica vol dir que és nostra-, i no jutgen aquesta senyora pel sol fet de ser qui és?
Tothom paga religiosament a Hisenda cada any, pot passar que en alguna ocasió un s’equivoqui a l’hora de fer-ho, automàticament tens als d’Hisenda a sobre teu per haver-te oblidat de pagar 150 o 200 euros i, fer-te sentir com un delinqüent. Quants de nosaltres no ens hem trobat portant la declaració a un gestor ja que se’ns complica i abans de cagar-la més optem pel professional. Encara recordo la vegada que vaig fer-la així, però la gestoria va haver d’anular-la perquè l’havien presentat malament, van fer l’anulació i la van refer, jo mateix la vaig presentar, ells no sé per quins set sous no ho podien fer. Sabeu què va passar? Doncs que l’havien tornat a fer malament. Van anar a per la gestoria? No, van anar a per mi, i jo en cap moment em vaig negar a pagar, vaig estar d’un educat que ni la Pompadour, que si documentació, que si més documentació i, a pagar-ho puntualment. Continuava sent tractat com un defraudador, per acabar pagant el triple per un error, i naturalment la multa corresponent no va fallar. I ara em surt aquesta dona vestida de negre dient: Hisenda som tots?
Es pot saber què collons ha fet aquesta dona noble? Què ha fet exactament? Aquesta dona ens ha estafat, així de simple, és impossible que el seu home “l’empalmat” no sabés què feia, apareix en tots els correus electrònics, el soci deixa clar que tota la Casa Reial ho sabia tot, surt fins i tot al full dominical, tots estan de merda fins les celles, i ara em surt aquesta advocada de secà mancada tota ella d’ètica professional dient que “és igual, Hisenda som tots”? De què va? Si la infanta Cristina viu de ser la filla de qui és, que no ha fet res més que sortir a les revistes, muntar a cavall, anar en iot, fer de conilla i engrandir el cul asseguda al despatx de “la Caixa”, que no ha fotut un pal a l’aigua en sa vida, que té diners per avorrir, i no contenta amb tot plegat ara se’n sortirà de tot aquest marron perquè uns picaplets no fan el que han de fer. És pornogràfic.
En canvi, tota la gent que porta anys treballant, vuit i dotze hores al dia, deixant-se els millors anys de la seva existència, tenint problemes sempre per arribar a fi de mes per culpa d’uns sous que són un escàndol, que han estat honestos, honrats i quan t’equivoques a la mínima tens a l’Agència Tributaria a la porta de casa. Ara surt aquesta tal Dolores Ripoll i ens recorda que és la filla del “mata elefants jubilat”. Sí senyor, Hisenda som tots i aquesta “menina” haurà de pagar els seus deutes igual que els paga qualsevol mortal, perquè sinó que no pagui ningú, o som tots o no som ningú. S’ha de ser un autèntic rapinyaire per dir-me a la cara que ella és més que jo i que pot actuar impunement, que no li passarà res de res. M’importa un carall si ella és elit i jo un pària, si Hisenda som tots, que treballi i pagui, ja n’hi ha prou de fer cornut i pagar el catre.
El cas “Nóos” donarà per a molt soroll i es convertirà en un amfiteatre romà. Escoltem el que escoltem, si tots els capítols han de ser com aquest i ens els prenem seriosament, patirem. Em sembla que optaré per la vessant de l’espectacle, segur que en el millor dels casos ens trencarem el pit rient, perquè si alguna cosa té Espanya -cosa que es demostra a cada dia que passa-, és que el seu destí està lligat al sentit de l’humor i a la tragèdia a parts iguals. No seria res estranyar escoltar que el fiscal Horrach demanarà anar a la presó enlloc de la infanta. Al temps.
Miquel Mallafré
Deixa un comentari