Estem davant d’una situació d’alt risc, ja que el PP i tots els seus poders fàctics, i en aquest cas no em refereixo només els sectors econòmics i a la seva caverna mediàtica, sinó tots aquells àmbits del funcionariat relacionat amb les forces mal anomenades de seguretat, que davant de la pèrdua d’espais de govern i poder del PP, ja sigui Ajuntaments, Comunitats Autònomes, Diputacions i ara el govern central, alguns sectors han començat la seva mobilització particular.
El perill d’aquests sectors és que pertanyen ideològicament a l’extrema dreta i alguns relacionats i identificats plenament amb el règim franquista. En molts casos, i pot servir de referència i exemple, Grècia, on molts membres de la policia i de l’exèrcit pertanyen a Alba Daurada (extrema dreta). És clar, l’estat espanyol, amb l’anomenada “transició” que va servir senzillament per garantir als franquistes i les estructures i institucions de l’estat no patir cap depuració ni exigir comptes pels crims i assassinats, es va exercir de forma efectiva una llei de l’oblit i punt final (la d’Amnistia Política). Per tant, avui encara patim de la pervivència funcional d’aquests vestigis, que s’han consolidat al llarg del temps.
Que la qualitat democràtica va en retrocés, i aquest és un estat que no ha superat el passat, és evident.
Com deia algun dels negociadors de l’Estatut de Catalunya, moltes vegades el problema no era amb els responsables polítics, sinó amb el cos de funcionaris de l’estructura de l’estat que posava traves al canvi i eren la veritable reserva ideològica del franquisme i de la forma d’Estat, de fort tradicionalisme hispànic. Sempre boicotejaran qualsevol intent de transformació, per això, no només són el PP, PsoE i C’s qui neguen qualsevol transformació i canvis de l’Estat i utilitza la Constitució franquista, com a eina per a evitar-los, sinó, part important del cos de funcionaris dels Ministeris a Madrid, que ho impedeix de forma efectiva.
Que la qualitat democràtica va en retrocés, i aquest és un estat que no ha superat el passat, és evident. El PP ha estat una evidència desgraciada de govern en la pèrdua de drets i llibertats, els fets ho demostren. I que al davant del Ministeri de l’Interior hi hagi un ultradretà franquista convençut també. Ministre que ha reduït els drets de la ciutadania amb la seva llei mordassa, que utilitza les víctimes del terrorisme com a eina de propaganda als seus interessos i el seu partit, que mai ha estat interessat en la pau al País Basc, que està encantat i és el màxim promotor de la detenció d’uns titellaires i ara vol la detenció d’una poetessa, i és clar, si comptes amb la connivència d’una fiscalia i jutges al servei d’un estat com aquest, tens un problema. Això si, aquest Ministre i govern, que ens s’ofèn i té la pell molt fina, s’oblida que a molts ens ofèn, quan encara es manté el Monument als Caiguts on va ha resar pel franquisme, i que encara veiem molts elements d’un règim criminal al que mai han renunciat, ni repudiat, i el seu partit i govern, fa tot el possible per a no aplicar la Llei de la Memòria Històrica o es mofa dels familiars que van patir la repressió i no poden ni honorar a les víctimes d’aquell règim nefast, o fa homenatges a la Guàrdia Civil amb verges en un estat no confessional. M’ofèn i m’avergonyeix tenir un personatge i govern com aquest.
I anem a la traca final, l’arribada d’organitzacions polítiques d’esquerres a alguns ajuntaments, i la decisió d’eliminar els Grups d’Intervenció Especial de la Policia Municipal, ha començat ha generar nerviosisme i la batalla ideològica i corporativa d’uns cossos policials no depurats. Cossos, que han començat la seva resistència per a evitar aquesta situació de canvi. El que ha passat a Madrid, que viu des de l’arribada de “Ahora Madrid” a l’Ajuntament, tota una estratègia perfectament organitzada i promoguda per sectors del PP, la caverna mediàtica i connectats a l’extrema dreta, per a fer fora a l’esquerra del govern per mètodes de guerra bruta, i el que és pitjor, utilitzant els cossos policials com a eines executores. L’atac de policies municipals de paisa al regidor de Seguretat de l’Ajuntament de Madrid, Sr. Javier Barbero, no és casual. Mentrestant aquests policies l’insultaven i agredien, la policia nacional present, no va intervenir, al contrari, ho devien passar pipa. És clar, la Sra. Cristina Cifuentes presidenta de la Comunitat de Madrid i el Sr. Jorge Fernández Ministre del règim, ho van justificar i els hi va semblar perfecte, tot al·legant, que ells ja van patir “escraches” i ja va bé, que els de Podemos provin la seva medicina. O sigui, que els comportaments de policies de paisà, amb banderes franquistes, i actuant contra el seu cap polític és un “escrache”, molt bé, ara tenim dos “hooligans” que governen al servei dels policies antiavalots de Madrid i de l’extrema dreta, i és amb aquests personatges qui hem derivat la nostra seguretat. Per aquest motiu, afirmava al principi, el risc d’aquesta situació, ja que la policia no es, suposadament, una ciutadania emprenyada i que pot fer una acció de protesta contra alguns polítics amb responsabilitats.
I tampoc és casualitat, que a tots els municipis on s’està produint la dissolució d’aquests cossos especials dins la Policia Municipal, tots munten pollastres, ja sigui, intentant agredir al seu regidor responsable (cas de Madrid), boicots i resistències (Sabadell, Badalona, Barcelona…) i Terrassa amb denúncies al jutjat contra una regidora. Tot respon al mateix perfil, i a la forta implantació ideològica de molts dels seus membres. Al marge de qüestions econòmiques, hi ha un perfil ideològic i forma de fer, molt enquistat en els cossos de seguretat.
Perquè aquestes resistències al canvi i l’arribada de nous plantejaments, on la Policia, i sobretot, la Municipal ha de treballar sobre altres paràmetres i model de seguretat ciutadana. Com tampoc no es pot convertir, en un format corporatiu, mal utilitzat per a defensar interessos que res tenen que veure amb el servei a la ciutadania. I com és evident, cal una depuració important dels cossos policials, fora de determinats interessos ideològics al servei de males tradicions, de molta opacitat i d’una interessada protecció de les funcions d’aquests cossos moltes vegades, sense cap justificació.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari