[S. Pérez] La FAVT, amb els problemes de sempre: el PsC la vol submisa

No Comment

Mai no canvia, des de fa anys tot segueix igual. La vella estratègia de controlar les entitats i el territori, mai es deixa que les entitats facin la seva tasca de forma independent i al servei dels seus àmbits d’actuació. Pensava que donats els resultats d’aquesta estratègia i els temps que corren respecte a la corrupció i la necessitat de recuperar la transparència i sobretot l’ètica, s’haurien acabat aquests mètodes, però bé, sembla que costa molt eliminar-les. I que ningú s’enganyi, aquesta és una forma de corrupció, de menys intensitat, però ho és.

Primer, fem que surti als mitjans de comunicació algú que en nom d’una entitat interposada, amb afiliats i militants del partit de govern, critica a la FAVT, en aquest cas, i li demana que deixi de ser partidista i més objectiva vers els problemes “x”, en aquest cas, seria el tema de l’Aigua i dels antiavalots de la Policia Municipal. I en nom de l’objectivitat i la pluralitat es demana no posicionar-se, per no ferir a la pluralitat.

En segon terme, posen en marxa la maquinària d’altres entitats interposades, en la mateixa línia d’afiliació, perquè facin el mateix. L’objectiu bàsic és desactivar l’entitat, en aquest cas la FAVT, per sortir-se del guió i dels interessos partidaris o de l’equip de govern municipal. Amb això s’aconsegueix la desestabilització de l’entitat, com sempre. I segurament, sortirà un gran líder alternatiu al servei del partit i de l’equip de govern que treballi per ser millor i servicial, poc crític i assegurant-li algun lloc a l’oficina de col·locació.

Aquesta estratègia, avui intenta ser més subtil, a diferència d’altres vegades que això es feia amb una guerra bruta, sense cap ètica i sense contemplacions utilitzant tots els mitjans necessaris. S’utilitzaven personatges sense cap codi ètic, ni escrúpols, tot donant-los una feina, a ells o als seus familiars, a l’oficina de col·locació municipal, o la via de la subvenció a canvi de res, a l’entitat propera i al seu servei, o aprovant equipaments encara que això no estigues subjecte als criteris de necessitat, equitat, transparència i racionalitat.

Durant anys les lluites entre sectors partidaris, de CiU amb el nefast Conseller Comes, o del PsC amb el nefast secretari d’organització Ballart, van competir amb els despropòsits i manca d’escrúpols, convertint els territoris i les entitats veïnals en veritables camps de batalla i interessos partidaris. I així li ha anat al municipi i sobretot a les entitats veïnals que van acceptar i participar d’aquest joc. Per aquest motiu, mai s’ha consolidat un moviment veïnal de veritat, que era un dels objectius de la FAVT quan es va crear l’any 1982.

Durant uns anys va mantenir certa unitat de formes amb la participació de les trenta-quatre entitats veïnals existents, fins que en el marc de la guerra bruta esmentada, el secretari d’organització del PsC opta per a canviar d’estratègia al no poder controlar de veritat a l’entitat, al haver-hi massa sectors independents que en feien de contrapès als sectors partidaris. Per tant, decideix utilitzar a tots els carronyaires al seu servei i provocar la trencadissa que va generar la sortida de la FAVT de vint-i-quatre entitats veïnals, deixant-la molt debilitada i generant una dispersió d’aquell moviment que avui encara és vigent, per la desconfiança de moltes entitats veïnals, interessades en l’existència d’un moviment veïnal de veritat i al servei dels veïns i veïnes, i no dels partits o de les institucions.

L’intrusisme dels partits esmentats ha estat la pitjor xacra que ha generat la debilitat i mancances del moviment veïnal, i sobretot, d’aquells que ho van acceptar i van participar. I el que és més greu, al final alguns s’han adonat que tota aquella estratègia de control i vigilància, no els ha servit de res, ja que només van crear monstres descontrolats als que han tingut de treure de sobre, o és una veritable dificultat eliminar. I el somni de generar una societat civil forta i organitzada, que ajudi en la governança, ètica i de sentit crític, creïble, honesta i de fortes conviccions, que millorés la qualitat democràtica i al servei de l’interès públic, alguns amb els seus comportaments s’ho van carregar, i ara costa molt de refer.

I observem com el temps no ha canviat, tot i que alguns dirigents del PsC i de l’equip de govern diuen que aquestes pràctiques ja no es fan. Doncs bé, tornem a observar com la posició d’alguna entitat veïnal que acaba de denunciar a la FAVT sobre el seu posicionament, i que a més resulta que estan a la mateixa executiva, fa una denúncia que és de riota, per no plorar. Quan el seu dirigent està com a militant al PsC, que és un alliberat que viu del partit i és assessor seu al Consell Comarcal, i que alguns dels seus col·laboradors a l’entitat són de la mateixa corda, atrevir-se a utilitzar termes com: ficar-se en política, distorsiona la realitat, posar-se al costat de…, ser poc objectius… . Abans de fer aquestes afirmacions, val més que miri al seu partit, la conducta lamentable i l’intrusisme permanent que ha fet ver les entitats, que té a veritables impresentables sense cap codi ètic i escrúpols en la utilització de les males arts, que ha utilitzat les oficines de col·locació del partit a les institucions i així podríem fer una llarga llista, com s’atreveix a parlar de com i que fa la FAVT?

Aquest article no pretén defensar als dirigents de la FAVT, ja que en tot cas si volen ja ho faran ells. Nosaltres, precisament perquè en vàrem ser creadors amb d’altres, vàrem participar en càrrecs de responsabilitat, perquè coneixem perfectament la història i com alguns van actuar, ens sap greu, que a aquestes alçades es tornin a utilitzar mètodes que no s’han superat i que algú no entén, que no han servit per a res, al contrari, cada dia estan perdent més espais en el territori i de perdre políticament el seu espai, com indiquen les últimes eleccions.

I també, perquè no dir-ho, perquè alguns dels dirigents actuals de la FAVT, no s’ho mereixen, perquè intenten fer una feina amb la màxima honestedat, i que han de suportar comportaments i estratègies de liquidació i obstrucció del normal funcionament de l’entitat. També cal recordar, que properament, hi haurà eleccions de Junta, per tant, determinats moviments en aquests períodes recuperen la intensitat de la guerra bruta organitzada pels de sempre, encara que utilitzin a nous peons, però les males formes són les mateixes, lamentablement.

Nosaltres seguim sent dels mateixos principis que quan es va posar en marxa la FAVT, ha de ser una eina i instrument del que algun dia serà “moviment veïnal”, fort, independent, al servei dels veïns i veïnes, interlocutor, al servei dels interessos públics i col·lectius, referència ètica i de servei. Avui, tot i la bona voluntat i honestedat dels seus dirigents, per desgràcia, segueix patint dels mateixos vicis i costums per part d’alguns que no ho admeten, no ho volen entendre, dedicats a la conspiració estratègica i sense cap codi ètic, al servei partidari de sempre. Fins que no es superi això de veritat, no hi haurà “moviment veïnal”.

La realitat és que avui encara només 16 entitats veïnals la integren, i algunes dedicades més a fomentar la discòrdia i el conflicte al servei partidari que a fomentar els criteris i objectius expressats, aquesta és la realitat per desgràcia, i és d’agrair l’esforç d’alguns dirigents de la FAVT, per a avançar en la bona direcció, però tenen a uns veritables impresentables que van en sentit contrari i que aprofiten cada moment, en nom d’una entitat interposada, per a impedir-ho. Això si, que aquests últims puguin fer aquesta feina bruta, és responsabilitat de tothom al no barrar-los el pas i denunciar-los públicament. I cal lamentar que a aquestes alçades encara hi hagi qui col·labora en aquesta guerra bruta i manera de fer.

I com és evident, si la FAVT vol ser o representar a tothom, ha de continuar en la línia iniciada, i que algun dia acabarà recuperant aquell esperit pel que va ser creada. Per tant, recuperarà la seva força amb totes les entitats veïnals integrades, però per això, encara queda molta feina a fer i sobretot acabar amb la xacra de les interferències partidàries que impedeix avançar.

Salvador Pérez Riera

AVV Barri Segle XX

Deixa un comentari