Ple municipal, acumulació de problemes i improvisació contínua

No Comment

En el darrer ple del mes de febrer es va viure el que podia semblar un deja vu de l’anterior ple, però no ho era. La mateixa proposta sobre la compra de nous busos, que no es va aprovar en el ple del gener, es va presentar novament. Aquesta vegada, gràcies a l’acord previ amb C’s, l’equip de govern va treure endavant l’adquisició de quinze nous vehicles, només sis d’ells amb motor híbrid. No arribaran fins a principis del l’any vinent.

L’oposició d’esquerres rebutjà aquest acord. L’esmena que varen presentar, com el mes passat, instava a comprar fins a 10 vehicles híbrids, i així apostar clarament per la millor sostenibilitat ambiental que suposa la tecnologia híbrida.

Però més enllà del fet concret, no han agradat un cop més les formes d’assolir acords que duu a terme l’equip de govern, la “poca valentia” mostrada, i que acabi pactant mirant cap a la dreta del consistori en els temes importants. Xavi Matilla (TeC) posà de manifest la manca d’arguments esgrimits per comprar més busos híbrids. La compra hagués suposat 500.000 mil euros més, això sí a amortitzar en els propers deu anys.
El pacte final inclou també que es comprin dos nous vehicles destinats a la neteja que realitza l’empresa municipal Eco-Equip.

Retirada de símbols borbònics
A proposta d’ERC-MES i amb el suport de la CUP, CDC i TeC, tots els símbols relacionats amb la monarquia borbònica que es troben a les dependències municipals han de ser retirats. L’acord pretén posar de manifest l’esperit republicà de Terrassa. Així, el bust del monarca Felip VI que presidia la sala de plens va abandonar el seu lloc poques hores després. Aquí sí, PP i C’s havien votat en contra. En aquest punt el PSC s’havia abstingut. Un altre punt acordat va ser el de revisar els noms dels carrers de la ciutat que encara continguin noms d’arrels monàrquica.

Cal defensar el petit comerç
Respecte el debat sobre el model comercial i les grans superfícies que s’han obert a Terrassa els darrers mesos, TeC va proposar elaborar un estudi dels carrers i barris on hi ha menor oferta de petites botigues. Tots els grups, excepte el PP, varen estar d’acord, la qual cosa dóna a entendre que es comparteix la visió d’un maltracte cap el petit comerç local. També es crearà una borsa de locals, oferits pels seus propietaris, que puguin albergar comerços. Encara més, s’estudiarà quant sol urbà de més de 800 metres quadrats hi ha disponible per destinar-ho a grans superfícies, i quin serà el seu impacte. És a dir, s’obre la porta a que el ple decideixi si vol aplicar mesures urbanístiques per a aturar la proliferació de centres comercials.

Presa de possessió Álex Rodríguez PP Álex Rodríguez substitueix Gabriel Turmo com a regidor del PP. FOTO: Ajuntament de Terrassa

Relacionat amb aquest punt i a proposta de la CUP, es crearà una borsa d’horts i edificis buits aptes per a masoveria urbana, a través d’un programa de formes alternatives i no mercantilistes a la propietat en l’accés als immobles”. Tot un pas endavant per tal de «fomentar formes no mercantilistes en l’accés als immobles i trencar el paradigma de la compra», segons la regidora Maria Sirvent. El nou programa prestarà assessorament i posarà en contacte propietaris amb persones i col·lectius que busquin llocs on desenvolupar els seus projectes.
També polèmic va ser l’assumpte presentat per Ciutadans, en què instava a elaborar un pla econòmic de la Societat Municipal de Comunicació, basant-se en que «no se sap quina audiència tenen els mitjans locals públics», i per deslliurar-los del control dels polítics locals, segons el regidor David Aguinaga. El cas és que la proposta va ser recolzada pel PSC i CDC, generant de nou suspicàcies per l’entesa entre equip de govern i C’s quan es requereix. Potser en analogia a la sintonia i al pacte d’investidura que a nivell estatal escenifiquen PSOE i Ciudadanos. Molt críticament, des d’ERC, s’afirma que allò que hi ha darrera de la proposta no és més que «privatitzar Canal Terrassa i limitar-hi l’ús del català».

Polèmica amb Mina i defensa del comissionat de l’aigua

Continuen els desacords entre el consistori i la Mina en aquest any clau en què finalitza la concessió del servei d’aigua a aquesta empresa privada. El ple va aprovar no apujar les tarifes que Mina pretenia aplicar en els rebuts de l’aigua. L’empresa proposava un augment d’un 1,5% per costos de producció, però l’Ajuntament no va veure prou argumentada la necessitat d’aquest increment. Tots els grups hi estigueren d’acord en rebutjar la pujada, amb l’abstenció del PP.

A l’empresa no se li ha assentat gens bé que el comissionat de l’aigua contractat per l’Ajuntament, Joan Gaya, manifestés que la reversió de la concessió suposaria un cost d’uns dos milions d’euros per a l’ajuntament. Mina considera aquesta xifra molt baixa, i manté el seu veto a la figura del comissionat, a qui acusen de ser imparcial i de fer tasques que no li són pròpies com a personal eventual. Per això, ha tornat a presentat un contenciós contra el seu nomenament. En aquest sentit, l’alcalde defensà Joan Gaya, mostrà la seva satisfacció per la tasca que està duent a terme, i confirmà que renovaran el contracte a l’assessor durant sis mesos més.Tot això a l’espera de l’anunciada consulta ciutadana sobre el futur de la gestió de l’aigua, de la qual s’han de saber encara propostes, termes i calendari. El posicionament del consistori pot quedar resumit en les paraules de la regidora de la CUP: “cal que la ciutadania conegui que Mina posa en dubte la titularitat pública del servei d’abastament d’aigua, s’erigeix com la única titular i que neguen informació del servei a l’Ajuntament”.

Related Articles

Deixa un comentari