De vegades, a partir d’un fet tràgic es desencadena tota una mobilització ciutadana. És el cas d’un moviment mundial que pretén sensibilitzar sobre el tipus i l’origen de la roba que portem. Aquest sentiment va sorgir arran de l’esfondrament ara fa dos anys d’un edifici a Bangla Desh, el qual provocà la mort de més d’un miler de persones que treballaven en condicions infrahumanes per grans multinacionals de la indústria tèxtil.
A Terrassa també aparegué una iniciativa bastant singular relacionada amb aquest moviment. El projecte busca, tal com s’explica a la web revoluciotextil.cat, «investigar amb una mirada crítica les relacions entre moda i temes com la pressió estètica, la tirania de les talles o la precarietat laboral al món del tèxtil».
La Maria Cardona, Eivi, va ser una de les promotores de Revolució Tèxtil; «no vinc de l’àmbit tèxtil, sé cosir justet», ens diu, «però m’agrada molt la moda en la seva vessant artística». Juntament amb l’Anabel Sesma, la Irene Pérez, i la Rosa Rubio, amb la incorporació posterior d’altres companyes, totes elles professionals del món del tèxtil i la moda, van organitzar-se i engegar un projecte «per parlar de com podem canviar la indústria de la moda».
Components de Revolució Tèxtil quan es presentaren a la Casa Baumann. Foto: Lídia Cazorla
«Parlant-ho amb la meva veïna, vam pensar que estaria bé fer quelcom a Terrassa també. Vam cridar a la seva professora de moda, i ens vam trobar en una primera reunió diferents persones del món tèxtil», relata l’Eivi. «Vam decidir fer alguna cosa a lo gran».
El projecte quedà plasmat en una pàgina web on es poden visualitzar una trentena de botigues i experiències locals que consideren són alternatives de consum de roba: on cosir, on comprar roba de segona mà, feta a mida, o de kilòmetre zero. «Hem voltat per la ciutat buscant experiències, explicant-los el nostre projecte, i anem actualitzant les dades quan s’obren o es tanquen botigues», explica l’Eivi, «tot ho fem sense afany de lucre, per amor a l’art».
Quan parlen de criteris de roba ètica i sostenible, reconeixen que és complicat integrar tots els requisits per ser considerada com a tal. «Intercanviar roba és positiu, clar que pot ser que l’hagin fet nens per Inditex. O una modista local pot fabricar una peça a Terrassa, però potser el teixit no és ecològic, i això pel medi ambient no és sostenible. Integrar tots els criteris ja sabem que és molt complicat».
Des de Revolució Tèxtil qüestionen un tipus d’explotació colonialista dels països asiàtics i llatinoamericans per part d’Occident. «No podem permetre que multinacionals estrangeres vagin a explotar-los encara més.» L’Eivi ens explica una iniciativa similar a Buenos Aires, «van mapejar per barris tots els tallers clandestins que hi havia treballant per Inditex, van sortir ràpidament més de 300, amb treballadors en semi-esclavitud», continua l’Eivi. «La majoria de gent són dones i indígenes, i hi ha molt treball infantil». Diverses ONG denuncien sovint les grans multinacionals, «però s’escuden en que els tallers no són seus, que són subcontrates, quina barra!».
Contra la fira del texà
Volen deixar clar que rebutgen la fira del texà Denim que organitza l’Ajuntament des de fa dos anys. «És un dels teixits més contaminants, i en la seva elaboració les mesures de seguretat dels treballadors són deplorables, que es faci aquesta fira a Terrassa ens sembla fatal», afirma l’Eivi.
Entre les properes activitats en ment, Revolució Tèxtil col·laborarà amb el Centre de Documentació i Museu Tèxtil llegint el llibre La costurera de Dacca, de Jaume Sanllorente, basat en l’accident de Bangla Desh. A l’abril organitzaran una exposició de l’Anna Llimós, que mostrarà peces fetes amb ganxet per mares, per visibilitzar el treball tèxtil femení: «el tèxtil ha estat sempre molt vinculat amb les dones, l’explotació a les fàbriques normalment la pateixen les dones treballadores». I els agradaria molt que a Sabadell o la resta del Vallès, per seva tradició tèxtil, també algú les imiti i mapegi experiències locals.
Fashion Revolution Day, el 24 d’abril
Aquell dia de 2013, 1.133 persones van morir i més de 2.500 van resultar ferides en esfondrar-se el complex Rana Plaza a Dhacca, Bangla Desh. Allà hi treballaven sota condicions precàries moltes treballadores per a marques comercials com Inditex, Desigual o H&M. Des de llavors, se celebra arreu del món el Fashion Revolution Day com a commemoració de les víctimes, a la vegada que es pretén conscienciar sobre l’origen de la roba, en quines condicions es fabrica, i quines conseqüències comporta en els nostres hàbits com a consumidors.
A Terrassa, Revolució Tèxtil també celebrarà aquesta efemèride així com el primer aniversari d’inici del projecte, organitzant un mercadet d’intercanvi de roba. «Estem mirant un espai bonic per ubicar-lo. La setmana prèvia hi haurà diferents punts de recollida de roba per què la gent la porti, i el dia 24 d’abril qui vulgui que vingui i l’agafi. Ens fa il·lusió potenciar una activitat en què no hi hagi cap intercanvi econòmic».
revoluciotextil.cat
fashrevterrassa@gmail.com
Miquel Gordillo
Deixa un comentari