Mina d’Aigües de Terrassa (Mina-AGBAR) s’ha proposat no permetre que el procés cap a la municipalització arribi a bon terme. El fet de veure el final de la concessió pel 31 de desembre d’enguany i deduir que les seves opcions de continuar amb aquest suculent negoci (obtenen beneficis entre un 10 i un 12%) s’allunyen, els ha portat a optar per la guerra bruta.
Mina-AGBAR Ja va donar el primer pas presentant dues auditories de despatxos “amics” que reforçaven els seus arguments inicials. Després va continuar amb el recurs i el contenciós contra el nomenament de Joan Gayà com a comissionat de l’aigua. Ara demanen una indemnització de 60 milions d’Euros per acceptar el final de la concessió del servei de l’aigua.
És possible que aquesta amenaça llançada a l’acte de la CECOT del passat dijous pugui anar acompanyada segurament d’un altre contenciós. Tot aquest enrenou jurídic està perfectament orquestrat amb l’objectiu de:
– Influir molt significativament en l’opinió pública cap als seus interessos de continuar en aquest negoci tant beneficiós (a prop de 2 milions/any de benefici). Per això diuen que si no estan ells en la nova concessió el cost del servei pel consumidor s’incrementarà un 20% i l’efecte directe que tindrà en els ciutadans serà dir “que millor deixar-ho com està”.
– Mina-AGBAR pressiona l’Ajuntament per saltar-se a la torera els procediments de contractació dels serveis públics optant per anar directament a crear una societat mixta Mina-Ajuntament, i repartir-se els beneficis.
– Mina-AGBAR té la desvergonya d’anunciar que ara vol millorar la qualitat de la nostra aigua. Durant 75 anys no se‘n-ha recordat d’aquest petit detall. Es suposa que alguna cosa tindrà a veure el posicionament clar de la Taula respecte en aquest tema de la qualitat. Hem parlat moltes vegades de que un percentatge molt elevat de ciutadans es proveeixen d’aigua potable al supermercat (uns 300 Euros/any de despesa afegida).
Aquests fronts jurídics que Mina-AGBAR va obrint, tenen l’objectiu de posar impediments i endarrerir tant com es pugui el procés cap a la municipalització. Aquesta actitud egoista de Mina-AGBAR atenta contra el bé comú de la nostra ciutat.
Nosaltres, els ciutadans, no podem estar passius davant aquest xantatge. És el moment de dir clarament que Mina d’Aigües ens porta cap a una situació on només valdrà el seu interès de lucre permanent en detriment del millor servei a la ciutadania. Tota la seva campanya de sensibilitat cap a la ciutat de Terrassa i la seva gent es pura fal·làcia, carregada de mentides.
No podem permetre que el tàndem Mina-AGBAR aconsegueixi endarrerir el final de la concessió més enllà de la data de finalització del contracte i que continuïn enriquint-se amb els diners de tots nosaltres.
Per això exigim a Mina-AGBAR que deixi de boicotejar el procés cap a la municipalització i faciliti la informació i documentació que des de l‘Ajuntament se l’està requerint des de fa un temps per complimentar-ho.
Els seus arguments per fer aquesta valoració dels 60 milions d’Euros estan carregats de interpretacions malintencionades conscientment. Els tècnics i el comissionat de l’Ajuntament van fer una valoració, que no arribava als 2 milions d’Euros, per la possible compensació final, pel fet de que hi hagin bens no reversibles que hagin de ser transferits al nou servei municipal.
Ells saben que des de l’inici del servei han tingut carta blanca per fer i desfer al seu antull. Mina-AGBAR no ha tingut cap problema amb l’Ajuntament fins al 2011. Els seus números sempre s’han acceptat. És el moment d’una l’Auditoria jurídica i veure si s’han cobrat amb escreix els calés que reclamen ara. Podria ser que haguessin de tornar alguns milions d’Euros a la ciutadania.
La Taula de l’Aigua i la ciutadania de Terrassa volen que el nou servei es gestioni des del seu contingut com a bé comú i sobretot com a dret humà que és. Per això no escatimaren esforços per aconseguir-ho.
La Taula de l’Aigua ha dit prou. Hem de desemmascarar aquesta pandilla de voltors empresarials que només volen enriquir-se a costa d’un bé fonamental per a la vida com és l’aigua.
Antonio Machado i Santi Aragonés Membres de la Taula de l’Aigua de Terrassa
Deixa un comentari