Ens va deixar fa uns dies, injustament, i encara es viu i present, el teu magnífic i dols somriure . Eres una dona i una persona, necessària, vital, una simfonia de força, de colors, de valentia i de sensibilitat, que ningú va poder frenar mai.
La teva mirada brillant, era com una tempesta de llum i al teu costat els murs es tornaven transparents, ja que, per tu, la dignitat era com l’aire que respirem.
Advocada, obrera amb consciència de classe, lluitadora pels drets al Casal de la Dona i altres entitats, dinamitzadora d’activitats culturals com “Treure Ball” i molt més. Però deixem recordar, un dia com avui , quan fa uns 7 o 8 anys, ens vas anar engrescant, amb el teu entusiasme màgic, de la necessitat de crear una Comissió de Defensa dels DDH al Col·legi d’Advocats, tota una proesa i una contradicció a l’abast de molt poca gent (uns advocats defensant els DDHH? Però si no es aquesta ja, la seva obligació?). Doncs no!! mancava crear aquest nucli dins el Col·legi i fer un Col·legi obert a la ciutadania a les lluites pels drets, amb transparència, amb valentia, amb transversalitat. I així ho vam fer!!! Araceli!! Contra tot i contra totes les barreres. Avui, la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa, està plenament consolidada, i es una de les comissions més nombrosa, més activa i més influent del Col·legi.
No defallirem, Araceli, perquè es compleixi el teu somni de lluita pels DDHH, en tots els fronts, i que el teu esperit i el teu somriure de revolta estigui present sempre i a tot arreu i quan anem a les escoles a parlar amb els nens i nenes (t’enrecordes Araceli, com t’agradava veure aquelles cares innocents, transparents i plenes d’esperança per un món millor), doncs quan hi anem a parlar de DDHH amb els nens i nenes els hi explicarem que cal que totes i tots tinguin una sensibilitat, una consciencia, una força, una valentia i un sentit de la solidaritat com la que tenies tu , Araceli, perquè aquesta es l’única forma de transformar aquesta societat , sense sentit, en una societat més lliure i més feliç.
Fa pocs dies que ha començat la primavera, i justament aquests dies estic rellegint l’ultima i tràgica novel·la de la gran Mercè Rodoreda, que es diu LA MORT I LA PRIMAVERA, quina casualitat!!
Doncs la Mercè Rodoreda transmet en aquesta novel·la un símbol molt bonic que es… que desprès de la tràgica mort, les ànimes es converteixen en papallones que volen i volen i al començar la primavera omplen de color i de vida a la nostra mare natura… i als nostres sentiments.
Ara ser Araceli que seràs la nostra papallona que per sempre ens marcarà el camí de la llibertat i de l’amor!!
Seràs el nostre clavell perpetu a la solapa o dins el nostre cor.
La teva mirada brillant, era com una tempesta de llum i al teu costat els murs es tornaven transparents, ja que, per tu, la dignitat era com l’aire que respirem.
Amb la teva valentia i força podíem aixecar la lluna i trencar-la amb milions de bocins d’estel, i a cada estel, posar-hi un dret, una esperança, un desig.
Intentarem que aquesta força màgica que ens has deixat a dins nostre, vagi creixent i creixent, com una gran onada de justícia i solidaritat, aquesta mateixa que ara ens neguen uns governs europeus plens de cobdícia, insensibilitat, xenofòbia i desmemoria irracional.
Gràcies companya, per la teva consciencia d’obrera.
Gràcies per la teva essència de dona llibertària.
Gràcies per travessar junts aquest mar hostil.
Gràcies per ser, no altar del cel, sinó altar a la terra.
Joan Tamayo Sala
Advocat, membre de la Comissió de Defensa dels DDHH del Col·legi d’Advocats de Terrassa
Deixa un comentari