[Miquel Mallafré] Escombrar una escala cap amunt

No Comment

Intentar obtenir alguna mena d’informació sobre les fortunes opaques és com intentar escombrar una escala cap amunt. Segons el The New York Times, el fons de pensió o patrimoni que li ha quedat al rei Juan Carlos I el “campechano”, és pel capbaix d’uns 2.000 milions d’euros. El mateix diari destaca les amistats que va tenir, totes elles amics íntims que han passat per la presó: Mariano Rubio, Mario Conde, Javier de la Rosa…, les fortunes opaques mai s’investiguen.

El rei “preparado” porta dies missing, com si la cosa no anés amb ell. Mentre tant la reina -com si la cosa tampoc anés amb ella- segueix molt ocupada amb fundacions diverses, seguint l’exemple de la grega. Quan se li ha preguntat alguna cosa al respecte, ella, tota digna, ha contestat que tampoc sap res de res. Naturalment les fundacions que presideixen o de les que en formen part tenen la mateixa claredat que una ampolla de Tio Pepe.

Amb paraules de carrer, estem assistint al que podem denominar: “al rico borboneo”. Molta gent sospira per que tot plegat peti tard o d’hora, però molt em temo que ho tenim bastant pelut. Entre germans, fills, néts, nétes, cunyats, gendres, esposes, amics, amigues, concubines i d’altres espècies variades han deixat aquest país en pilota picada. La vida és com una caixa de borbons, mai saps el retardat que et pot tocar, deia Forrest Gump. A nosaltres ens va tocar “el campechano”, un yonqui de la pasta, de copular més que el gall de la passió i, rebentar qualsevol animal gran que li fes nosa. Com a cap d’Estat, què voleu que us digui.

El cap d’Estat d’un país no pot estar blindat i fer el que li surti de l’engonal, no cal dir allò de que ha de predicar amb l’exemple, però com a funcionari públic no pot tenir “negocis” ocults, ni ocultar ni defraudar i estafar a Hisenda, i si una cosa tan senzilla d’entendre no l’accepta ho haurà de fer un president republicà, votat per tothom i que pugui ser cessat per corrupte, si cal. No oblidem que el seu besavi -entre moltes altres coses- el van fotre fora d’Espanya per lladre.

La darrera entrega borbònica amb Doña Pilar de Borbón com a buc insígnia familiar és de traca i mocador. Quaranta anys mamonejant diner negre i fent de testaferro del “mata elefants” i, durant aquests 40 anys, la doña només ha pagat en impostos 6.100 euros a l’Hisenda espanyola. En canvi, dels comptes d’“allende los mares”, aquests són un invent d’ETA, així ho ha fet saber a tothom. Tota una formigueta, a veure si aprenem a estalviar.

Entre germans, fills, néts, nétes, cunyats, gendres, esposes, amics, amigues, concubines i d’altres espècies variades han deixat aquest país en pilota picada.

Els comptes que ofereixen a empreses o societats “offshore”, impliquen en elles mateixes o bé un concepte immoral, o bé il·legal, o bé injust i, aquests paradisos fiscals ofereixen dins els seu territori un suport legal i instrumental per a que es pugui invertir, s’amagui el patrimoni legítim o il·legítim, amb l’única finalitat d’evadir impostos de forma il·lícita respecte els seus corresponents països. Fins el moment i, veient el pati, s’està comprovant que allò que haurien de portar a terme els polítics, ho està fent en qualitat de servei públic el periodisme d’investigació.

Els diaris internacionals ja fa bastant temps que parlen de la fortuna del Borbons, curiosament, els mitjans d’aquí, ni mitja paraula. Des del moment que la pròpia Constitució Espanyola prohibeix explícitament que se’ls pugui investigar. “Apaga y vamonos”. Realment és una Constitució feta a mida de la injustícia. A aquestes alçades del drama puc entendre quasi bé tot, fins i tot les lleis que l’emparen per ocultar-ho (els desagraïts ho solen fer). El que ja se’m fa més difícil és que hi hagi gent que els recolzi i els defensi quan t’estan robant en la teva puta cara.

Això sí, la culpa és de Podemos, que ningú ho posi en dubte.

Miquel Mallafré

Related Articles

Deixa un comentari