[Salvador Pérez] Cal voluntat política per garantir la participació, no el Reglament

No Comment

La voluntat política i l’exigència de les entitats ciutadanes, serà el que garantirà la participació, no el nou Reglament

El Ple de l’Ajuntament va aprovar el nou Reglament de Participació Ciutadana, ara s’obre un mes per a presentar al·legacions i anar a l’aprovació definitiva per a tancar el tràmit i disposar d’aquest element que se suposa obrirà un nou temps que millorarà la participació, diuen alguns de forma entusiasta. Alguns ja parlant de noticia important, i d’altres, de nova etapa que aproparà la ciutadania amb els responsables polítics i l’assumpció d’interès pels afers públics i un compromís respecte a aquests. Altres intenten parlar de continuïtat en el procés participatiu, que ja fa anys van iniciar i que ha estat model pel món mundial, evidentment, aquells que mai han cregut en aquest tema i que la por se’ls ha menjat fins deixar la participació com una mera formalitat sense cap eficàcia real. La participació sempre ha estat un obstacle i mai han cregut amb la ciutadania i la seva capacitat de corresponsabilitat i compromís, senzillament, ser tractats com adults i no com a mers comparses.

Les esperances expressades per alguns partits municipals de l’oposició, ja que cal tenir en compte que ha estat aprovat per a unanimitat a excepció del PP, indica , que és més un desig que una realitat, i esperem equivocar-nos. Com ja hem dit moltes vegades, si hi ha una voluntat ferma de fer de la participació ciutadana una realitat, i ens creiem que la ciutadania és un element fonamental de col·laboració i compromís amb la governança i responsabilitat compartida, no calen ni plans estratègics de participació, ni reglaments , ni altres normes, tot és més senzill. Si necessites fer moltes normes, és quan no et creus el que dius. I el nivell de contradiccions dels equips de govern municipal en donen mostra cada vegada d’aquest fet, en tres aspectes concrets:

  • Aprovació de plans de qualitat de l’aire o lluita contra el canvi climàtic, i després aprovem la compra de vehicles contaminants dièsel , en comptes de vehicles híbrids o de tecnologies menys contaminants.

  • Recuperem el debat del Quart Cinturó, infraestructura de fort impacte ambiental al territori i de promoció del vehicle privat i del transport de gran tonatge i alta contaminació.

  • O fer un centre logístic (port sec) del transport de mercaderies en l’Anella Verda, precisament en el seu corredor verd més feble, on es contradiu amb el mateix projecte de l’Anella en el seu conjunt.

Quan necessitem un reglament, vol dir, que la participació genera dubtes, és més formal que real, per alguns és un problema i interfereix en les decisions i allarga els processos, i sobretot, els fa por i només es pregunten els límits. Ciutadania compromesa sí, però lluny de les decisions.

I precisament, el que la gran majoria d’entitats en el procés de participació, van indicar, i segueix sense resoldre’s, és tot el referit a la capacitat de decisió de qualsevol dels àmbits: consells sectorials i de districte, audiències públiques o consultes. Ha estat rebutjat utilitzant el concepte de “per consens”, i mantenint el criteri de “òrgans consultius”, quan això és el que no es volia, ni vol. I no és un problema justificatiu de si el ROM no permet, ni altres subterfugis. Si hi ha voluntat i valentia política, no hi ha res que ho impedeixi. A més, no sabem a que ve tanta por, si al final sempre serà el Ple Municipal qui determinarà qualsevol decisió final, com no pot ser d’una altra manera, ja que és en qui la ciutadania ha delegat el seu vot. Però això, a alguns els costa molt d’entendre i es pensen que perdran inclús aquesta capacitat de decidir, si deixen la màniga massa ampla a la ciutadania.

Que el Reglament té avenços, és evident, només faltaria, també l’anterior en el seu dia, ho va ser, però va acabar embarrancat i podrit perquè la por dels equips de govern, se’l va menjar i el van deixar fora de l’esperit que l’envoltava, ja que molts varem creure que era una eina que havia d’anar-se modelant i canviant. Per sort, aquest nou Reglament introdueix la voluntat de revisió i actualització, de ser un element dinàmic i no estàtic, fet que ja veurem si serà veritat. I segueixen obrint-se debats o elements a millorar, que esperem recolliran les al·legacions, com: el tema de la participació de persones individuals vers les entitats, posar una vicepresidència coral amb poques atribucions en els consells, els límits de signatures per a convocar audiències, consultes…

Però reiterem, seguim tenint molts dubtes sobre la voluntat real de l’equip de govern, sobretot d’aquells que mai han cregut ni en la participació real, ni en la ciutadania. I que en la única participació real que han cregut, és en aquella que feia cada alcalde de torn, amb els poders econòmics locals per a debatre i reflexionar de com modelar la ciutat als seus interessos. La resta han estat mers jocs florals d’entreteniment i escalfar cadires per part de moltes entitats, donant molta sensació participativa, però molt poc a efectes pràctics.

Un altre exemple de la ineficiència, fa anys es va establir un protocol de resposta dels escrits que fessin les associacions de veïns, el reglament actual també en parla, la Llei de transparència també estableix el protocol de resposta als escrits que facin les entitats i la ciutadania, i el nou Reglament també en parla. Perfecte, fins ara no es compleix cap dels protocols en quan a les obligacions de resposta, i la nostra entitat és un exemple d’aquest incompliment. Doncs això, és un petit exemple que es pot tenir el millor reglament del món mundial, sinó hi ha voluntat ferme de complir-lo és paper mullat. Per tant, veurem que passarà, i tot i això, les entitats ciutadanes i la ciutadania tenen una bona oportunitat per a millorar el Reglament i sobretot fer-lo complir i anar-lo modificant de forma permanent per a garantir la màxima participació real, posant en contradicció als responsables polítics. Les entitats, per desgràcia, també som responsables de no haver estat prou crítics, exigents i en alguns casos massa submises i de practicar la crítica fàcil, sense haver obligat a canviar les coses de veritat, ara en tenim una oportunitat, veurem si l’aprofitem o només en recollim les engrunes i merament ens adaptem al que ens donen i deixen..

Salvador Pérez Riera

AVV Barri Segle XX

Related Articles

Deixa un comentari