Com a empresa de l’economia social, L’Heura pretén la recuperació de l’entorn agrícola periurbà, a través de l’agricultura social. Una línia no gaire present malauradament a la nostra comarca, i que per als seus impulsors és una aposta ideològica i de transformació social.
L’Heura va començar com a centre de jardineria el 1994, de la mà de Jordi Sala. Tenia l’objectiu de crear llocs de treball per persones amb risc d’exclusió laboral. I aquest objectiu s’ha mantingut amb el pas dels anys. «Al principi fèiem només jardineria. Més tard però, vam investigar altres activitats, i ens vam centrar en agricultura. Sent jardiners treballarien al camp, que passaria a ser més fàcil per nosaltres, pensàvem!», explica la Sònia Sala, gerent de l’Heura. «Ens vam adonar però que l’agricultura és un producte, no un servei com la jardineria. Ara estem estabilitzant-nos, després de molta feina».
Des de fa tres anys, han fet un salt en la producció ecològica. «El nostre és un projecte empresarial, que es fa amb coherència amb el nostre ideari», apunta la Sònia. Així, des del 2013, l’empresa ha esdevingut una horta amb més de 4 hectàrees destinades a la producció ecològica i de consum de proximitat.
Horts educatius de l’Heura a la finca de Can Salas. Foto: MG
Estan ubicats a Can Salas, a Terrassa, (carretera entre Matadepera i Sabadell): tota una finca llogada on hi ha la seu social, l’agrobotiga de venda directa (oberta de dilluns a dissabte), i els horts, d’uns 2000 metres quadrats, destinats exclusivament al conreu de producte de temporada. Aquí acudeixen els escolars de P2-P3 fins a batxillerat, els quals a través de la seva oferta pedagògica s’hi apropen al món del camp i del pagès. «Vénen a tocar les plantes, olorar la terra, planten enciams i tornen per veure com han crescut», relata el Marc Montlló, responsable de la línia d’horts.
La producció de l’Heura està enfocada a producte de temporada per a la venda directa i en circuits de proximitat. Treballa per una producció agrícola artesanal.
Ara també conreen i reaprofiten un espai de 4 hectàrees a Torrebonica, també integrat a l’Anella Verda. És aquí on es produeix gran part de tot allò que es comercialitza, i que dóna feina actualment a sis treballadors per al camp, la logística i la distribució. «Eren terres en desús, així que estem recuperant i netejant aquesta terra», ens explica el Marc. Allà tenen ara el centre logístic, amb una gran càmera frigorífica, i la producció gran de l’explotació. «Contribuïm a generar activitat econòmica, un altre dels idearis que emana de l’Anella Verda». «Després d’un any de les primeres plantades, estem a punt d’obtenir el certificat ecològic que atorga el Consell Català de Producció Ecològica (CCPAE), què ràpid passa el temps…».
L’hort està enfocat a producte de temporada per a la venda directa i en circuits de proximitat.
«Tenim un equip d’atenció psicosocial que fa l’acompanyament a les persones que necessiten suport, i adeqüen les tasques que fan a l’hort», descriu la Sònia. «Evitem anar a buscar la contractació de només 3 mesos. Per això fem diversitat de cultiu, també d’estiu, que miri de compensar la feina feta.»
L’Heura distribueix els seus productes a cooperatives de consum de les poblacions del Vallès -a Terrassa, a Kopikua i a la Coope Candela-, a diverses botigues ecològiques i restaurants, també de Barcelona. Aquesta de fet és la seva filosofia i coherència: mantenir l’ideari de l’agricultura social i ecològica, i tenir el màxim de repercussió en l’entorn més proper.
L’Heura va participar a la 3a Fira Agroecològica.
Enxarxats amb productors de la comarca
«Al Vallès Occidental no hi havia pràcticament res. Som els únics que fem horta ecològica certificada, dins del municipi de Terrassa», relata el Marc. «Ara disposem de més de 4 hectàrees per anar creixent en aquest sentit. Malgrat això, i com a ideari del seu projecte, a l’Heura aposten per una agricultura de pagès i a petita escala, per recuperar la producció artesanal. «No competim, col·laborem amb altres productors i fem circuits curts, ens intercanviem coses que no trobes a l’entorn de la comarca. És la manera de que al final oferim fruita i verdura amb pocs quilòmetres, amb poca petjada ecològica». No volen caure en el model d’exportació, ara vivim això amb la moda eco a tots els súpers.
Els projectes pedagògics són diversos i variats. L’espai serveix també per atendre els escolars, també els estudiants de l’Escola d’Hostaleria de Mossèn Homs, i fan col·laboracions amb el Màster d’Agricultura Ecològica de la UB. «La nostra explotació és oberta, qui vulgui pot accedir i tocar l’horta», rebla la Sònia.
A banda de la interacció amb altres productors, formen part de PIC Vallès, la plataforma que entre d’altres organitza la Fira Agroecològica a la comarca, el passat 17 d’abril a Terrassa, amb molt èxit de participació. També estan a la plataforma d’entitats socials ALEI. En aquesta línia, contribueixen amb iniciatives promogudes des de l’administració, com ara recuperar varietats autòctones de la col brotonera.
Estan canviant els hàbits de consum alimentari?
És un fet obvi per qualsevol persona amb certa edat que faci una mirada enrere les darreres dècades. «S’ha perdut cultura culinària i agrícola, i és molt difícil competir amb preus quan s’ha entrat en certes dinàmiques en el sector. La major part de la gent acaba comprant on és més econòmic», observa el Marc. «Per nosaltres és bàsic recuperar aquesta cultura, no es veuen massa camps treballats en el nostre entorn, dominen els camps en desús i els polígons».
«L’agricultura que va al volum, en general, és molt mecanitzada, sí que crea més llocs de treball (en crea menys per superfície cultivada), és una producció molt intensiva, per ells tant és vendre a majoristes de Noruega. Requereix requereix una gran capacitat d’inversió, amb actors grans que rebenten els preus, o t’hi adaptes o mors» continua. «Per exemple, arriba molta mongeta seca de la Xina a meitat de preu». Segons el Marc, la realitat és crua i s’ha de ser conscient: «el mercat alimentari global no està adreçat a generar aliments, sinó a guanyar diners, i si no, per què es llença la major part de menjar que es produeix?»
«La veritat és que a nivell de venda costa entrar en eixamplar el mercat ecològic i que la gent gasti en menjar més saludable». Tot i així, els impulsors de l’Heura veuen que «l’oportunitat és bona, sobretot a un lloc com Terrassa on hi ha una manca d’oferta agrícola i ramadera, però es necessita fer inversions, i protegiri donar suport al petit comerç», diu el Marc. D’altra banda, «apostar per vendre només producte de temporada és molt radical, poca gent ho ofereix, per què la gent demana mango tot l’any.»
D’entre el perfil de consumidors d’ecològic, la Sònia constata que «tenim consumidors de caire ideològic, i després persones amb malalties, que fan un canvi de dieta i busquen un menjar molt més saludable. Hi ha altra gent que busca un producte diferent quant a frescor i sabor. El circuit curt ens permet collir fruita més madura, el gènere es va renovant ràpidament, molta gent ve a buscar aquesta salut», remata el Marc.
Com no, una de les línies de treball del projecte és promoure un millor coneixement d’allò que mengem. «Aquí expliquem com s’han de cuinar i com conservar els productes. Veiem que la gent jove torna a dedicar un temps a comprar i a cuinar, sembla que va canviant la mentalitat un altre cop, explica optimista la Sònia. «És cert que molta gent ha fet el canvi de xip pels fills».
Miquel Gordillo
Deixa un comentari