Alguns afirmen que la nostra democràcia es pot comparar a qualsevol altra a nivell europeu. Aquesta afirmació és totalment falsa, Espanya ha viscut massa segles de domini catòlic i d’estat monàrquic, i sobretot l’etapa franquista el va acabar de rematar. Això ha configurat un model d’estat totalment atomitzat, dominat per una casta de funcionaris d’alt nivell totalment reaccionària i defensora dels seus privilegis i d’una determinada visió de l’estat i l’administració totalment centralitzada i poc disposada als canvis, que utilitzen el sentit patri com a seu. Un dels primers problemes, és que els intents de canviar les coses amb els règims republicans (primera i segona) van ser avortats amb cops d’estat als servei dels de sempre. I la transició i la Constitució va ser una farsa total, que no va acabar amb les estructures de l’estat franquista, al contrari les va consolidar i la democràcia senzillament ha maquillat alguns canvis, però ha deixat lo fonamental.
I a nivell polític, ni el PSOE, ni el PP, quan han governat han volgut promoure canvis en el model d’estat, ni han tingut cap interès en enfrontar-se al funcionariat ni les institucions de l’estat, al contrari s’hi han adaptat i les han utilitzat amb el seu benefici partidari i particular. I els valors republicans i laics de l’estat, de fer una Administració eficient i al servei de la ciutadania, es va perdre pel poc interès dels partits esmentats.
I anem a l’àmbit de la política en el que som també diferents, quan alguns parlen de la política del pacte i el consens, és de riota. Ni a nivell local (Ajuntaments), ni de les comunitats autònomes, incloent Catalunya (que no som tant diferents com alguns volen vendre), ni de l’estat, sabem que vol dir això. Alguns ho confonen amb els acords i pactes per a garantir-se la cadira o espais de gestió, allò de: “a tu et toca això i jo allò, i sobretot no et fiquis en el meu espai, ni m’emprenyis”.
“És evident que només hi ha un culpable per a no voler un govern “d’esquerres” i evitar les eleccions, el PsoE, una per a fer la comèdia d’evitar un pacte amb el PP, i l’altra per pactar amb C’s”.
Ara que s’han acabat les majories absolutes a tots els nivells, el PP i el PSOE, i aquí també podríem incloure a Convergència i el PNB, no saben què és consens i pacte. Tenen el vici i costum de “l’ordeno i mando”, com si fos un dret diví. Son els que sempre tenen el dret de cuixa, i ja poden aparèixer nous partits i moviments, que ells tenen el dret d’imposar-ho tot. Com si cada contesa electoral, el seu passat, compti. Ni la corrupció, ni la manca d’ètica i escrúpols, l’oblit del seu ideari, d’estar al servei dels interessos particulars i dels grans poders fàctics, d’haver creat veritables professionals i castes polítiques que han engreixat el seu patrimoni i s’omplen les butxaques de recursos públics, que han pervertit la política i l’interès públic, i tenen el desvergonyiment de ser els grans i únics defensors patris de l’estat amb la boca plena d’Espanya i els espanyols, això si, després no tenen escrúpols en vendrà el país a qui calgui i tenir fons i recursos en paradisos fiscals.
Que anàvem a eleccions estava clar, això si, s’havia d’amenitzar amb una gran comèdia general que en aquest cas, li tocava fer-la al PSOE com a bon servidor dels interessos de l’Estat actual (de dretes, monàrquic, anti-obrer, al servei dels poders fàctics i que fa anys que va llençar tot el seu ideari i els escrúpols per la claveguera). Quin és l’objectiu que cal anar amanint, doncs que al final hi hagi un govern de dretes pur i dur (PSOE, PP i C’s), i aquest serà el final del procés, es digui o no. El resultat de les eleccions del 26 de juny, portaran pocs canvis, i caldrà evitar una nova contesa electoral, llavors els salvadors de la pàtria (ara ja no ho fan els militars, per això ja els partits patris), de dretes, es posaran d’acord i tot quedarà justificat per a evitar una nova contesa electoral, la gran coalició serà una realitat. Llavors els Felipes Gonzalez, les Susanas Diaz, les CEOES i sectors financers de torn, ja podran justificar-ho i la felicitat serà suprema.
Es diu, és que al marge de la gran coalició, amb C’s inclosa, és la única possibilitat viable. És fals, hi ha altres possibilitats, un suposat govern “d’esquerres” (PODEM, les confluències, Compromís i EU) combinat amb algun partit de dretes (PsoE i PNB), amb el suport de Bildu, Nafarroa Bai, Esquerra Republicana i Democràcia i Llibertat. Aquesta que podia haver estat l’alternativa del canvi de veritat, ja que un partit de dretes com el PSOE ha optat per un pacte natural amb C’s, i s’ha carregat qualsevol opció “d’esquerres” en aquest país.
Ara tothom fa anar el ventilador sobre qui és el culpable d’anar a noves eleccions, però és evident que només hi ha un culpable per a no voler un govern “d’esquerres” i evitar les eleccions, el PsoE, una per a fer la comèdia d’evitar un pacte amb el PP, i l’altra per pactar amb C’s, això ja determinava que no es podia anar a cap més acord. Per tant, la manca de transparència i coherència d’aquest partit és més que evident, i reitero, al cap i a la fi, per acabar a un pacte de la gran coalició (PP-PsoE i C’s).
El PsoE-PsC, ja fa temps que van abandonar l’ideari d’esquerres i s’ha anat mantenint entre que si el centre, que si el centre-esquerra, que si la socialdemocràcia, que si…, res de res, el poder i la cadira, amiguets de banquers i determinats poders, de renunciar a tots els valors i aplicar un pragmatisme barroer i sense escrúpols, és la ma bruta del sistema i del règim. És clar, i parlar de la política del canvi com fa Podemos intentant un absurd pacte amb aquest partit, és una total incoherència i exercici de pur masoquisme dur.
Per desgràcia Podemos i els seus dirigents, comencen a adaptar-se a la institucionalització, a alguns els comença a agradar el nou llinatge o corren el risc de perdre els objectius. Alguns amb el si no som d’esquerres o dretes, i si de dalt o baix i a l’inrevés, porten un nivell de confusió que corren el risc de convertir-se en un succedani el PsoE-PsC, amb els riscos mentals que això comporta.
Ara tots a fer crides a evitar l’abstenció, bé tots no, el PP li va perfecte i farà una crida amb la boca petita. Ara és qüestió d’exigir responsabilitats a la ciutadania per no saber votar en la línia correcte, al final seran els eterns culpables d’un país i Estat absurd, ple de vividors sense escrúpols i que et tiren la Constitució i els interessos patris tot el dia a la cara, quan ells son un veritable abocador d’interessos i corrupció. El que de veritat hauríem de fer, és botar-los a tots, i autogestionar-nos sense tanta burocràcia, normes i lleis, pautes, estructures d’estat al seu servei i dels poders fàctics econòmics, morals jueu cristianes apostòliques i romanes, i d’una inquisició política institucional corrupte.
Però bé, com bons ciutadans i ciutadanes cadells i obedients, masoquistes i poc esperit crític i disposats a salvar-los , farem acte de contrició i absurdament, els farem cas. Quina pena de país i al final tindrem el que ens mereixem, com fins ara.
Salvador Pérez Riera
AVV Barri Segle XX
Deixa un comentari