Nacionalitat: França-Canadà (2015)
Director: Philippe Faucon
Guió: Philippe Faucon; Yasmina Nini-Faucon i Serge Noël.
Intèrprets: Soria Zeroual; Zita Hanrot; Kenza Noah Aïche.
Gènere: Documental
Comentari
Film intel·ligent, amb un relat valent, d’una nuesa formal extrema , i d’una sobrietat mil·limètrica, on la càmera capta la situació quotidiana d’uns éssers que lluiten entre conciliar els seus orígens i l’entorn social al que s’enfronten cada dia i contextualitzat en un entorn urbà d’una gran ciutat de França.
Adaptació de les memòries i del diari escrit de la protagonista – Fatima – personatge aquest que posseeix una sèrie de característiques que la converteixen en una peça d’enorme interès, que té un missatge necessari dintre de l’actual conjuntura social en el continent europeu.
Des de la primera escena, resulta evident que el racisme està profundament integrat en la societat francesa. Es tracta d’una discriminació subtil i hipòcrita, en la qual el racisme obert i declarat, expressa una violència a la que potser sí que es pot respondre. Però aquesta pel·lícula ens vol parlar del racisme “no declarat”, aquell que es pateix casa dia, que és molt insidiós, ja que és segurament encara més destructiu, mai s’està segur del tot de la seva presència. La protagonista arriba fins i tot a preguntar-se si no està caient en la paranoia. En aquest sentit, Fatima expressa, d’una forma molt ben resolta, que quan surt de casa, sol tenir l’aptitud ja prefixada d’estar a la defensiva, situació pròpia de les persones que senten constantment sobre elles les mirades que les assenyalen com estrangeres o que se senten excloses.
Fatima no és una heroïna, sinó una lluitadora. El director tampoc vol fer justícia en favor d’aquestes persones. En lloc d’adoptar un formalisme clàssic entre la bondat i la maldat com a missatge de denúncia que parli de la inestabilitat i la cruesa (estratègies típiques i repetides dels films i documentals que parlant de les banlieus), Faucon escull una mirada estètica transparent i d’ortodòxia realista que beneficia en gran manera el desenvolupament de la trama.
Philippe Faucon no és un visionari, és simplement una persona que té una visió calidoscòpica, plena de matisos, un cineasta que situa la seva càmera i mirada davant d’una realitat de la que molts parlen, encara que ningú la observi amb la deguda atenció.
La posició del realitzador Faucon en el context del cinema francès contemporani és tan excepcional com necessària. Faucon va néixer al Marroc, i va passar els seus primers anys al nord d’Àfrica, abans de que la seva família tornés a França. És fill d’un militar que va participar a la guerra d’Algèria.
Gran part de la seva producció està consagrada a les circumstàncies dels immigrants magrebins en França, i més concretament a les dels seus descendents (fills i nets d’aquests immigrants).
Emili Diaz
Deixa un comentari