Debat entorn de l’euro i la UE: “Sense sobirania ni democràcia”

1 Comment

A pocs dies de la polèmica decisió britànica de sortir de la Unió Europea, la xerrada/presentació del llibre Librarse del Euro, organitzada per Malarrassa i el Grup d’Opinió d’Amics de les Arts, el dimarts 21 de juny, pren una nova significació. O sigui, la proposta de debat i l’opinió surt del món de l’especulació o, senzillament, l’esoterisme, per entrar en el món real.

L’Estat hereu del gran imperi colonial britànic (que encara dura i dura i dura…), actualment cinquena economia mundial per volum del PIB, amb seient permanent i poder de veto al consell de seguretat de l’ONU, pilar de l’OTAN, seu del més important centre financer mundial (la City) ha decidit, en referèndum, deixar la Unió Europea. La majoria de les votants britàniques ha trencat totalment el guió imposat.

Josep Manel Busqueta: «No hi ha espai per a la sobirania, no hi ha espai per a la democràcia ni dintre de l’euro ni dintre de la UE»

La necessitat conjuntural de reafirmació del propi espai per part del primer ministre Cameron el va fer acceptar l’envit del referèndum, suposadament controlat; però per aquí s’obrí una escletxa per la qual sembla haver-se colat tota la protesta contra una situació que es degrada progressivament i deslligada d’opcions polítiques incomprensibles des de la perspectiva dels problemes concrets de la vida quotidiana de les majories.

El no britànic, tot i la sorpresa, era en definitiva un dels que tenia més opcions de possibilitat. Formar part del club exclusiu de les 4 o 5 grans potències déu de donar forces suficients com per encarar un desafiament d’aquesta alçada.

Creure, finalment, que hi pot haver vida, i fins i tot millor, fora d’aquesta UE no sembla massa forassenyat si hom considera, només per citar dos casos, el tractament, primer, dedicat a Grècia i, segons, a les persones refugiades de guerra.

tafalla busqueta amics Pep Valenzuela de Malarrassa, amb Joan Tafalla i Josep Manel Busqueta, als Amics de les Arts.

«L’entrada de l’Estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea va ser viscuda com una mena d’arribada a Ítaca per un país que sortia de la Dictadura», afirmà en Joan Tafalla, membre de la Campanya Eurostop i del col·lectiu Espai Marx. «El plus de legitimitat assolit encara dura i manté l’opinió pública en una situació d’acceptació acrítica que fa molt difícil debatre els problemes».

Des de llavors, però, les decisions fonamentals sobre l’economia (que determinaren ja prèviament la reestructuració de tota l’estructura productiva de l’Estat espanyol com a condició per a l’ingrés) van acabar deixant de ser assumpte sobirà de la ciutadania del país, que tot i així mantingué alguna possibilitat de joc en política monetària, amb la moneda pròpia. L’entrada en vigor de l’euro, liquidant també aquest marge, va començar a esquerdar aquesta confiança; i les opcions i exigències de la Comissió Europea als països que més han patit la crisi, especialment Grècia, «han acabat produint un xoc per a l’esquerra de la UE, del qual encara no s’ha fet balanç», emfasitzà en Tafalla.

La campanya Eurostop s’ha posat en marxa per «ajuntar gent, estudiar, pensar i criticar i elaborar alternatives davant aquesta situació; per intentar posar fi a aquest panglossianisme de l’esquerra europea que ens exigeix haver d’acceptar i, a sobre, acontentar-nos amb «el millor dels mons possibles», al costat del qual tot el demés seria pitjor o directament el caos».

En Tafalla criticà alguns aspectes del tractament que els mitjans de comunicació de masses i la pròpia «classe política» fan no només del tema, sinó en general de la participació política i ciutadana, que queda reduïda a referendar o senzillament assistir o assabentar-se per la TV de les decisions en cada vegada més temes, tot apuntant algun argument que sense cap pudor ni vergonya, representants polítics al Parlament i membres de diferents governs han utilitzat abastament aquests dies: «el poble no s’ha de pronunciar sobre aquests temes, hi ha els savis». Signava un periodista anglès presentat recentment com «d’esquerres» en una cadena de TV espanyola: «En resumen, los que tienen en sus manos el poder de influir en las vidas de millones y millones de personas deben ser expertos». (J.C. El mundo debe dar gracias a Reino Unido, El País, 27/06/2016, pàg. 6).

Coincideix amb el que han dit alguns dirigents polítics, com en Felipe González i el seu epígon Pedro Sánchez i l’actual president Rajoy. En això no hi ha esquerra ni dreta, perquè com ja se sap és un assumpte d’Estat. Hom té por que no s’acabi proposant el vot censitari o fins i tot models més cruels, com diu el mateix periodista d’esquerres citat, qui després de defensar que «quizá llegue el día en el que tengamos que plantearnos la idea de que la democracia es el sistema político menos malo que ha inventado la humanidad», encara considera: «Mi padre, que combatió en la RAF de 1939 a 1945, decía con frecuencia algo que recuerdo mucho estos días: que el mejor sistema de Gobierno era la autocracia moderada por el asesinato. Siempre pensé que era una locura y que lo decía en broma. Ya no estoy tan seguro».

Si així van els professionals «d’esquerres» publicant en els diaris més prestigiosos i influents del Vell Continent, potser millor ni pensar en el que defensen els que no són tan d’esquerres.

La veritat és que, si agrada com si no, el projecte de la Unió Europea, afirmà per la seva part en Josep Manel Busqueta, economista del col·lectiu Taifa i exdiputat de la CUP, «està en entredit, en el millor dels casos». Es referia a allò que té a veure amb l’economia, que és tot plegat la part que aquesta UE ha desenvolupat en aquestes dècades d’existència, «perquè de la part dita social mai ha funcionat ni funciona res». Al reconegut oficialment «dèficit democràtic», d’això se’n parla sempre però no es fa res, cal afegir la responsabilitat europea en les guerres a l’Orient Mitjà i en el desastre humanitari que se’n deriva, el de les milions de persones refugiades.

El veritable problema, en tot cas, «és que tot això no són coses rares, són les conseqüències directes del projecte original d’unió». Un projecte que ara es vol desenvolupar a partir dels acords econòmics sobre lliure comerç que s’estan enllestint amb els Estats Units, el famós TTIP.

«No hi ha espai per a la sobirania, no hi ha espai per a la democràcia ni dintre de l’euro ni dintre de la UE», afegí en Busqueta. També que «no és aquest un repte fàcil, però igualment és cert que vivim un moment de organització popular d’alternatives en diversos àmbits socials, també polític, com feia temps que no es veia, i ha canvis importants i interessants que plantegen alternatives en el lloc que avui és possible, començant pels municipis i la vida quotidiana», i va concloure: «aquí és on cal construir sobirania, i en la lluita descobrirem els problemes reals i concrets, així com les alternatives».

Pep Valenzuela

Related Articles

1 Comment

  1. Pere

    Article buit, no de vuit.

Deixa un comentari