Compromís local contra la discriminació per raó d’indentitat de gènere, defensarà la CUP al Ple

No Comment

La regidora de la CUP Maria Sirvent defensarà en el Ple de juny l’establiment d’un «Compromís institucional a la ciutat en favor de l’eradicació del sexisme i la fòbia contra persones del col·lectiu LGBTB» (lèsbiques, gays, transexuals i bisexuals).

Un compromís com aquest no pot ser només una declaració més o menys bonica, sinó que ha de sustentar-se sobre acords concrets que el facin realitat tangible. La CUP considera que cal desenvolupar diferents accions interrelacionades totes entre elles. Per començar, planteja, des del propi Ajuntament i altres ens locals s’hauria de fer una «proposta als diferents agents socials i comercials (des d’entitats o locals comercials fins associacions veïnals, entitats de lleure, centres educatius, etc.) per a incorporar-se al Compromís».


LGBT

L’adhesió al Compromís, al mateix temps, exigiria la realització d’una formació gratuïta, oferta des de l’Ajuntament, en la que es tractaran continguts com:

-el llenguatge no discriminador de gènere,

-què fer en cas que es produeixi una discriminació, agressió o assetjament en l’espai.

Aquesta formació s’acompanyaria, afegeix encara la proposta, de l’explicació d’un protocol d’actuacions amb el qual l’ens es comprometrà. Al finalitzar la formació, l’Ajuntament facilitarà una placa distintiva per penjar a l’espai públic, comercial o de l’entitat que es vulgui sumar, on s’anunciarà que és un Espai lliure de sexisme i LGTBfòbia.

Així, l’Ajuntament realitzarà un mapa de ciutat on s’ubiquin tots els ens adherits al Compromís; al temps que posarà anualment a disposició dels ens adherits al Compromís els recursos que sol·licitin quant a material didàctic i/o formacions relacionades amb la promoció per a la igualtat.

Un element central de la proposta és l’elaboració d’un «protocol i circuit d’actuació davant situacions de discriminacions i/o violència patriarcal», declarà la Maria Sirvent. Això exigeix la realització d’unes «jornades formatives de ciutat amb taules temàtiques sobre feminisme, col·lectiu LGTBI i violència masclista obertes a totes les persones, especialment als i les agents interessades en l’adhesió al Compromís». Un dels resultats d’aquestes jornades serà la creació d’una «comissió participada per a començar l’elaboració del protocol del qual es dotaran els ens per a poder evitar, detectar i actuar davant possibles discriminacions».

Paral·lelament, caldrà confeccionar un circuit d’actuació local per tal de facilitar la intervenció en casos de violència patriarcal. Per aquest motiu, proposen des de la CUP, el SIAD, juntament amb la tècnica específica quant aquests casos en LGTBI de Terrassa hauria de ser l’agent d’intervenció final en aquests casos i, per tant, s’haurà de realitzar un circuit segur d’informació per tal que des del servei es puguin recollir dades i realitzar intervencions en cas necessari.

Concretant encara més i apropant-se a la realitat del carrer, a tota la ciutat, la representant del grup «independentista, socialista i feminista» demana que es faciliti l’abordatge de les violències patriarcals mitjançant l’apropament als barris, primer, creant una Oficina Municipal per la No Discriminació. Aquesta s’hauria d’ubicar als centres cívics i ser rotativa pels diferents districtes de la ciutat. La seva funció serà ser un punt fix on les persones puguin explicar els casos de discriminació viscuda o presenciada (en l’àmbit laboral, per raons de gènere o ètnia, etc.) per tal de rebre assessorament i/o derivar al servei d’atenció específic.

Així mateix, aquesta Oficina hauria d’estar associada a un espai virtual on es puguin expressar també casos d’agressió, assetjament, etc., de forma anònima per tal de garantir la seguretat d’aquelles persones que ho requereixin. Des de l’oficina també es realitzarà assessorament i acompanyament virtual.

Aquest espai virtual, per poder funcionar bé, hauria de comptarà també amb un apartat de recursos, eines i materials en relació a la no discriminació. Tant per a persones interessades, com per a professionals que puguin requerir-los per a fer actuacions de prevenció i altres.

L’Oficina hauria de servir també per la recollida i anàlisi de dades per treballar conjuntament amb altres Observatoris de caire supramunicipal (com l’Observatori contra l’Homofòbia, Observatori per la Igualtat de la UAB: Antígona, etc.) i que puguin assessorar en noves actuacions fruit de les necessitats detectades.

Finalment, afirmà la regidora de la CUP, cal crear la figura «d’observadora per la Igualtat». Aquesta figura hauria de rebre un títol de reconeixement després de realitzar una formació específica sobre detecció de discriminacions i abordatge de violències. Hi podrien accedir a la responsabilitat totes aquelles persones adherides al Compromís que ho vulguin i totes les treballadores dels serveis municipals. Aquesta observadora per la igualtat hauria de mantenir una vinculació molt estreta amb l’Observatori per a la No discriminació, realitzant una tasca bidireccional de recollida d’informació i alhora assessorament o delegació al circuit establert.

L’organisme responsable d’aquest Compromís per la Igualtat hauria de ser el pacte DASIG, amb la col·laboració del Servei de polítiques de gènere i el servei LGTBIQ, obert també a tots aquells òrgans participats relacionats amb el treball per la igualtat, com pot ser la Comissió 8 de març o, el Consell d’Igualtat. El Compromís, finalment, rebria la partida pressupostària municipal necessària per tal de poder-se desenvolupar en la seva totalitat i, amb plenes garanties.

Redacció

Related Articles

Deixa un comentari