Que Anglaterra marxi de la Comunitat Econòmica Europea no és un problema com alguns volen fer veure, al cap i a la fi, sempre han volgut estar fora i sempre han posat problemes i mantingut una actitud diferencial, com si fossin diferents, i encara visquin en el seu món de potència colonial amb aspiracions de superioritat.
Per tant, mai se li hauria d’haver acceptat la seva entrada, ni la seva permanència, volien ser diferents, doncs que ho siguin amb totes les conseqüències.
“O canvia el model europeu actual i això es fa imposat des de dins per la seva ciutadania, o els estats aniran reforçant el seu paper i la Comunitat serà un mer mercat pel simple mercadeig i interessos dels de sempre”
El problema del model europeu és que s’ha convertit en un mer mercat d’interessos, afavoridor dels sectors econòmics que els interessa ser un gran mercat interior i sobretot una potència exterior en termes econòmics. Però s’ha convertit en un espai de grans dèficits socials i polítics, que ha anat degradant molts dels seus objectius fundacionals i sobretot de transformació a una veritable societat model de drets i avançada en molts d’aquests. Avui, els drets laborals van en ple retrocés, les reformes laborals impulsades només afavoreixen als interessos econòmics que aposten per la total desregulació del mercat laboral. Les mesures econòmiques plantegen la misèria i pobresa endèmica sobretot dels estats més precaritzats on la crisi ideològica del sistema posa en risc la pervivència de moltes persones cada cop més empobrides, i les males decisions dels seus dirigents polítics en referència als nivells de deute, i les polítiques d’austeritat interessada càrrega sobre les seves classes mitjanes i pobres, abocant-les a la marginalitat i la pobresa.
Aquesta Europa miserable que maltracta als sectors més empobrits i als refugiats com veritables apestats, és la que no volem molts de nosaltres. Aquesta no és la Europa del progrés de les idees i de les persones per a disposar de les màximes quotes de llibertat. Aquesta és una Europa de llibertat vigilada, de domini ideològic de la pitjor calanya, sense codis ètics i només per a garantir la supervivència del sistema i on persones sense escrúpols i no escollides per ningú, determinen el present i futur de milions de persones.
Algú diu, que és la única opció que hi ha, doncs no, o canvia el model europeu actual i això es fa imposat des de dins per la seva ciutadania, o els estats aniran reforçant el seu paper i la Comunitat serà un mer mercat pel simple mercadeig i interessos dels de sempre, on els interessos econòmics no tenen ni estat, ni pàtria, ni Comunitat, són plenament internacionalistes, i la justícia social i laboral, i la democràcia i la ciutadania, els importa dos cogombres. A dia d’avui per desgràcia, i tal com reconeixen alguns dels seus grans impulsors i ideòlegs, els rics son més rics i els pobres cada cop més, i estan guanyant la batalla amb un capitalisme cada vegada més fort, amb menys escrúpols, sense ètica ni consideracions. I per desgràcia, aquesta també és la veritable Europa, on el model s’imposa amb els mateixos criteris.
Si algú es pensa que pel fet de que marxi Anglaterra, o Polònia, o qui sigui…, el nivell de negoci baixarà, va errat. Els sectors econòmics dominants ja posaran les condicions adients perquè el sistema funcioni, i es rebaixaran les condicions que calgui, perquè el mercat i els interessos no es posin en risc, i ja sigui la Comunitat Econòmica Europea en el seu conjunt, o cada estat per la seva banda, buscaran els mecanismes d’acord per a continuar garantint les relacions. I com sempre, en tot cas, qui perdrà de veritat seran els que avui ja estan pagant les conseqüències amb polítiques de falsa austeritat i rigor, de retallades i altres mesures perquè no surtin del pou on els han ficat.
I quan canviarà la situació? Quan la ciutadania de veritat, doni un cop de puny a la taula, es carregui als que prenen les decisions i posin en risc el model, llavors sí que hi haurà un veritable problema i que Anglaterra o altres estats marxin, serà una anècdota.
Mentrestant, ens van posar la por al cos i manipulant informativament, i ja hem patit una primera conseqüència a l’estat espanyol, que com sempre dic, és un estat anormal, mancat d’ètica i escrúpols, corrupte i degenerat, que paga totes aquestes ineptituds amb donar més vots al PP, perfecte, per això tampoc em produeix cap interès l’Europa i estat espanyol franquista actual, i sobretot, quan una societat premia aquests comportaments, té un greu problema ètic i sense principis que fa corrupte a tothom. I al cap i a la fi, el mateix que la crisi interessada i ideològica ha estat una gran farsa per a garantir la pèrdua de drets, el Brexit amb el temps veurem que en serà una altra i la comèdia europeista tornarà a la normalitat.
“Aquesta Europa miserable que maltracta als sectors més empobrits i als refugiats com veritables apestats, és la que no volem molts de nosaltres”
Europa no té cap interès per anar a una unitat política real, al contrari cada vegada més els Estats volen recuperar el seu paper. El Brexit que hauria de servir com a revulsiu de canvis de model en la forma de funcionar, més democràtica i més participada per la ciutadania, que qui governi sigui clarament escollit i no per assignats a dit, més defensora dels drets socials i laborals, fonamentada en una economia cooperativa i al servei de la ciutadania, i no dels interessos econòmics i de les grans corporacions financeres i empresarials. Acabar d’una vegada amb les polítiques de retallades i falsa austeritat, per recuperar la dignitat i les condicions de vida de les persones. Una economia al servei de les persones i no a l’inrevés.
I els canvis o els fa la ciutadania, sobretot des de les diferents opcions ideològiques de l’esquerra, rebentant i canviant el model europeu des de dins, o ho farà l’extrema dreta cada cop més important i amb més incidència sobre les decisions a prendre, i el seu creixement, ens portarà a veritables problemes de fons i forma que acabaran amb enfrontaments directes d’imprevisibles conseqüències. Per tant, la por no pot ser el referent, ha de ser la capacitat de reaccionar, d’analitzar críticament i sobretot d’organitzar-se per a revertir la situació actual , sense permetre manipulacions interessades, ni dirigents corruptes als que cal fer fora, per aplicar un altre model al servei de les persones i sobretot fet per a elles.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari