L’exsíndica de Terrassa, Isabel Marquès, continuarà treballant en el camp de l’assessoria jurídica, informació i formació sobre drets i garanties jurídiques. Professionalment, des d’un nou gabinet d’assessoria de capçalera’, manté el seu activisme en defensa dels drets socials.
L’assessorament jurídic és un dels eixos del treball que la Isabel Marquès, exsíndica de greuges de Terrassa, ha fet en els darrers anys, de fet bona part de la seva vida. Comenta l’experiència, primer, al Servei d’Orientació Jurídica, dels Jutjats; després a l’Associació Alba i, més tard com a Síndica: “En general la gent necessita informacions o indicacions molt bàsiques, perquè la societat és molt complexa, i lògicament el més normal és no saber, però és dret bàsic que pugui ser informada i assessorada”.
Aquesta síntesi de l’experiència viscuda l’ha animat ara a crear un servei “d’assessors de capçalera”, per donar suport i acompanyament a la gent gran i persones amb necessitats específiques” que es diu Valors i Acció (ViA). “Sobretot en el cas de gent gran, però no només, es donen molts casos de parelles que mor alguna de les dues i l’altra no té ni idea de com fer inclús l’economia domèstica. Passa sovint també amb gent amb necessitats específiques i les famílies”.
Isabel Marquès i Lola Borràs, impulsores de l’assessoria Valors i Acció. Foto: PV
La Isabel relata casos, els més recents viscuts durant el seu exercici de Síndica, d’abusos per part de grans empreses, amb alta freqüència d’Iberdrola, que aprofitant la ignorància i la bona fe de la gent, ha fet canvis de contractes i cobraments que els han costat cars econòmicament, i que han acabat afectant, fins i tot, la salut.
Per l’empenta final del projecte va ser conseqüència de la retrobada amb la Lola Borràs, que havia sigut becària a la Sindicatura i és especialista en mediació. Encara, hi ha un tercer eix, d’assessoria judicial; “podem fer una intervenció molt completa”, subratlla amb entusiasme la Isabel.
La proximitat entre l’activitat com a Síndica i l’actual assessoria privada ja en marxa és evident. Hi ha qui ha comentat o més aviat criticat. La Isabel afirma que és una situació una mica incòmoda, “em sap greu que per haver estat Síndica ara, si em va bé, es puguin relacionar les dues qüestions; però clar, en definitiva era la meva feina i jo ara no m’estaré quieta, al contrari, en cap sentit”.
No és una ONG, però hi ha una perspectiva de progrés social, tan pel que fa a complir amb compromisos bàsics de responsabilitat social corporativa com a política de preus i, més enllà, de relació especial amb entitats, informa la Lola. A més, treballen sobretot amb una perspectiva de prevenció, preparar les persones per evitar situacions problemàtiques al final, i “sempre per aconseguir que les persones siguin responsables de les pròpies decisions”.
El projecte, d’altra banda, mira més lluny. Pensen en l’ampliació del camp d’intervenció, incorporant professionals d’àrees de l’assistència social, psicologia. De fet, explica l’exsíndica, moltes persones de l’assistència social “ens han animat, ens diuen que falta assessorament, i no només jurídic”.
Per començar, hom parla de qüestions com testaments vitals, situacions d’autotutela, “hem atès ja a gent d’escoles i AMPAs, i han signat convenis amb diferents entitats socials. Al temps, preparen sessions formatives, xerrades sobre els temes. La Lola diu que han fet contacte amb diverses entitats i ja han acordat feina en aquest àmbit.
Sobre la situació actual de la Sindicatura, Isabel Marquès declara que ha fet seguiment de la situació, del canvi de reglament que “ha incorporat algunes de les propostes que feia temps que havia plantejat; llavors no em van fer mai cas. Després m’han demanat que continués, però crec que ara ja està”.
Valorant positivament els canvis, defensa que caldria encara que el reglament reconegués explícitament com a base els principis de la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets de la Ciutat, “això falta, tot i que Terrassa, l’any 2000 va signar la Carta, caldria una declaració explícita i concreta en el Reglament, totes les ordenances i reglaments s’han de basar en aquesta carta”.
Personalment, la Isabel continua en l’Espai de Defensa dels Drets, i aprecia molt que l’Ajuntament vulgui que aquest sigui comissió de seguiment de la Carta Europea, “això està molt bé, no hi ha cap ciutat que la tingui”. Així mateix, col·laboradora de l’Institut de Drets Humans per molt temps ha acceptat ara ser vocal del mateix.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari