Onze anys de presó, multa de centenars de milers d’euros i expulsió de facto de la carrera docent d’alguns professionals, a més de la primera causa penal contra el secretari general d’un sindicat (Ermengol Gassiot, CGT) en democràcia. L’ocupació del Rectorat de la UAB del 2013 marca ja una nova fita en la història de les mobilitzacions estudiantils al país, car tot i ser «la menys conflictiva o violenta», apunten fonts de la pròpia universitat, «ha resultat la més represaliada».
Durant la primavera d’aquell any, les protestes contra l’acomiadament de centenars de professor (més de 400, per la via de la no renovació de contractes) i contra l’augment de les matrícules en un 66% acabà en l’ocupació del Rectorat, tot demanant que s’havien de complir els punts d’una resolució acordada pel Claustre universitari sobre aquestes qüestions. L’Ermengol participà amb altres persones en una roda de premsa davant l’edifici ocupat en suport a les reivindicacions. Davant la manca de resposta del Rectorat es bloquejà l’accés a l’edifici durant alguns dies i a la quarta setmana finalitzà l’ocupació.
Ermengo Gassiot en una roda de premsa a la UAB.
La vicerectora d’Estudiants, Sílvia Carrasco, presentà de totes formes una denúncia a títol individual, amb suport d’un advocat conegut per la seva participació en el cas dels Pujol, d’algun encausat del cas Nóos i també de Messi. Ara, la fiscalia argumenta que tant el Gassiot com les altres 26 persones acusades (estudiants, professores i treballadores de la UAB) «emparant-se en el marc de la representació d’estudiants de la UAB en execució d’un pla preconcebut, emparant-se en el legítim dret a la protesta estudiantil, desenvoluparen una seqüència de comportament criminal executat en vàries fases succesives, prèviament planificades, amb l’objecte de: paralitzar progressivament la gestió dels òrgans de govern de la UAB, restringir o impedir el dret d’accés al lloc de treball del personal laboral (…), així com causar tots els desperfectes possible dintre de les instal·lacions».
Abans de l’estiu el fiscal va fer l’escrit d’acusació, explica a Malarrassa l’Ermengol Gassiot, veí de Terrassa (hi ha un segon encausat, estudiant en el 2013, també resident a la ciutat), en què als 27 ens imputava 5 càrrecs: un delicte continuat de coacció, delicte continuat de desobediència i violació de domicili jurídic; un delicte continuat de danys i un altre d’atemptat. «En tots els casos s’aprecia l’agreujant de que hi hauria hagut una confabulació per dur-los a terme», i això suposa una petició penal d’11 anys i cinc mesos per a tothom i cadascú. A banda, hi ha un grup al que s’imputa la participació en una mena d’escarnis o escraches a la vicerectora d’aquell temps, cinc persones en concret per a les quals la demanda creix fins a tretze anys i 9 mesos de presó.
A data d’avui (mitjans de setembre), esperen decisió de les acusacions particulars sobre el seu manteniment o retirada, desmarcant-se de les denúncies, així com l’escrit de defensa, i per fi que el jutge ho derivi tot a la sala penal que posi dia i hora pel judici. «Amb el col·lapse de jutjats», alerta en Gassiot, «això ens porta a un horitzó de més d’un any».
Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya i veí de Terrassa. Foto CGT
En tot cas, garanteix, «l’acusació ja és ferma i en principi, a no ser que la fiscalia canviï de criteri, això ja garanteix que el mínim pel qual haurem d’anar a judici és per 11 anys de presó» per a cada una de les 27 persones; a més de 5 anys d’allunyament de la universitat, «el que vol dir que els que som treballadors de la universitat perdrem la feina per incompareixença als llocs de treball», i encara assumir una responsabilitat civil solidària de 387.000 euros.
Davant la greu situació, el secretari general de la CGT-Catalunya explica que «fins ara hi ha hagut resposta en forma de petits actes, alguna roda de premsa, una activitat diguem-ne modesta de protesta». Argumenta que la situació «és paradoxal: perquè essent aquest, segurament, el major ataca a la universitat pública i a la defensa d’uns ideals d’universitat compromesa amb la societat, transformadora, crítica, pública, etc; el més gran en els últims 30 o 40 anys (segurament hauríem d’anar fins a les expulsions dels 1966, d’Aranguren, García Calvo, Tierno Galván per incitar a la rebel·lió estudiantil, i en aquest cas només se’ls va fer fora, no se’ls va condemnar a presó», ens trobem, per altra banda, que les organitzacions que participem, la gent que està encausada, tenen una tasca social, sindical, de lluita de construcció d’una universitat que no es pot veure enterbolida per entrar en una dinàmica exclusivament de lluita antirepressiva».
Afirma l’Ermengol que «la millor manera de respondre a aquest atac és, precisament, no deixant que la repressió condicioni la tasca de les organitzacions en les quals militem». Planteja, per tant, la necessitat de «dedicar atenció al cas però que no condicioni tota la resta». La mobilització, subratlla, durarà temps, «no l’hem de cremar, ha de ser sostinguda i no excloent d’altres campanyes».
La campanya de solidaritat
A data d’avui i a proposta principalment de la CUP, informa el secretari general de CGT tot matisant que «en alguns llocs també algun espai del Comuns», s’estan promovent mocions en ajuntaments, fins i tot a la Diputació de Barcelona. En general, les mocions s’han aprovat, «però ens hem endut sorpreses, com a Sabadell i al Prat de Llobregat, on ICV ha sigut decisiva per tombar-les». Ermengol explica que al Prat amb els vots en contra del PP i d’ICV. A la Diputació va ser aprovada.
Per altra banda s’estan fent xerrades i difusió del cas en els moviments socials i cada organització i els espais fent feina de sensibilització de la seva gent. «En el nostre cas, sindical, informem les afiliades, 15.000 a tota Catalunya, quina és la situació penal del seu secretari general, quina es la situació de la secció sindical a l’Autònoma, una mica analitzant que això es deriva d’una lluita sindical, buscant un equilibri entre respondre com a sindicat i el fer-ho també en espais unitaris».
Aquí a Terrassa, afegeix, la Cup promou una moció que sigui aprovada al Ple municipal, «però no sé detalls». Com s’ha anotat, dels 27 encausats dos en són veïns de Terrassa.
Canvi de paradigma i model universitari a darrere la repressió
Per al secretari de CGT allò més important en tot aquest episodi no és que les condemnes acabin sent de presó, sinó «el fet que n’hi hagi un judici per l’activisme polític a la universitat, si això deixem que passi seria un precedent molt greu, que vol dir que a partir d’ara el conflicte polític a la universitat esdevindrà un problema només de policia i ho acabarem veient com una cosa normal», alerta i emfasitza, «i això és una línia vermella altament preocupant. Perquè vol dir que potser d’aquí 15 anys o 10 anys trobarem habitual que professors que imparteixen una docència crítica o militen políticament puguin ser jutjats i anar a la presó per això».
Ara mateix, de fet, a l’Autònoma «s’ha normalitzat quan hi ha una vaga la presència de la policia, la Brimo, guàrdies de seguretat amb porres a les portes de les aules. Si cedim, permetríem que això esdevingués un problema d’ordre públic a resoldre per la via criminal, i estem entrant en la lògica discursiva franquista de tribunal d’ordre públic».
És tot plegat, «un procés de desballestament de l’educació», i per això, sentencia, «la millor lluita en contra de la repressió que patim és impedir que es completi aquest procés de desballestament de l’educació». Si això anés malament, immediatament, la condemna afectaria a gran part de militants de moltes organitzacions i espais de l’esquerra alternativa de Catalunya, explica Gassiot. Gent que ha tirat endavant la lluita en els últims anys en contra de les retallades i en contra de la reforma neoliberal.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari