“No compartim la decisió judicial en absolut, pensem que hi ha prou elements provats per què la sentència hagués estat condemnatòria”. Així s’expressava ahir dijous el Francisco Villarán, germà del Justiniano, en una roda de premsa duta a terme per la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública. En la mateixa, es mostrava el rebuig a aquesta sentència, del passat mes de maig, en què s’absolia el doctor Maestro León, el dels comentaris amb testosterona. La fiscalia demanava 4 anys de presó per delicte d’estafa i responsabilitat civil directa a Mútua de Terrassa.
La base de la sentència, segons els jutges de l’Audiència, és que no ha quedat acreditat “un engany suficient” com per poder condemnar. Això, en paraules de Villarán introdueix elements que distorsionen la praxis que s’estava denunciant, quan aquesta afirma que “hom ha de ser conscient de quan li estan enganyant, i deixa entreveure que hauríem de conèixer el funcionament de la sanitat pública i privada, així com l’actuació dels seus professionals”.
Lluisa Villar, Jaume Pavía i Francisco Villarán, en la roda de premsa del dijous 22 de setembre al Centre Cívic Francesc Macià. Foto: OV
“El metge ha d’haver-te enganyat molt bé i tu ser un tonto molt tonto, és el que entenem d’aquesta resolució judicial, la qual considerem una falta de respecte i consideració vers els ciutadans, que no han de conèixer els secrets de la medicina pública i privada”, es lamentà Villarán.
Al respecte de les eines especials necessàries a les quals s’acollia el doctor per efectuar la intervenció per lo privat, Villarán lamenta que el Tribunal no hagi considerat suficients proves com el document emès pel Servei de Neurocirurgia de Mútua de Terrassa, al qual pertany Maestro de León, i que diu textualment que sí tenia les eines necessàries per executar aquesta intervenció. O la prova del vídeo i àudio acceptada per la fiscalia i el Jutjat d’Instrucció 3 de Terrassa realitzada després de la intervenció i de la qual es desprèn la famosa frase “esto yo no lo hago por la seguridad social porque no me sale de los huevos”, i que aquest tribunal només qualifica de poc ètic.
Així doncs, insisteix Villarán, el Tribunal reconeix que ha hagut unes converses i comportaments poc ètics, però que haurien d’haver estar retrets en altres ens. “I ens preguntem, a quins? Qui hauria d’haver pres mesures davant frases com “aquí no va a haber facturas”, “no te opero porque no me sale de los huevos” o yo a las buenas soy bueno y a las malas soy terrorífico”? O comportaments per no declarar, o heu de mentir quan us cridin de l’hospital i dir que us operaré d’una hèrnia discal, si dieu lo del síndrome piriforme no opero, està clar?!”
“Pensem que hem estat davant d’un judici totalment desequilibrat, amb uns condicionants i influències que no jugaven en el nostre favor”
En aquest sentit, la familia de Villarán mostrà sentir-se en indefensió. Per exemple del Col·legi de Metges de Barcelona, que ha actuat de forma corporativa deixant de banda els seus estatuts i codis deontològics. . O del CatSalut, que malgrat considerar-ho uns fets greus, intentaren minimitzar-los i fer-nos callar amb dues sancions ridícules a Mútua de 6.000 euros per la custòdia d’una derivació i per falta de veracitat diagnòstica en nou documents. També renegà de l’actitud del Síndic de Greuges, que enlloc de preocupar-li el contingut de les proves, li donés més importància a la manera d’obtenir-les i recriminés que “és molt lleig gravar una persona sense que ho sàpiga”. Segons Villarán, el Síndic s’ha limitat a dir que l’autoritat sanitària no col·labora, enlloc d’exigir de forma contundent una inspecció amb total transparència, “se suposa que la seva funció és defensar els ciutadans davant l’administració, i s’ha negat en quatre anys a rebre’ns, continua Villarán.
Al Tribunal no li fa res, insisteix Villarán, l’impressionant corporativisme existent entre les institucions. quan varem recórrer l’auxili judicial, i després d’anys d’instrucció en la causa, el Ministeri Fiscal va sol·licitar amb totes les proves aportades que procedia la petició de condemna per delicte d’estafa de quatre anys de presó a aquest professional, així com responsabilitat civil directa a Mútua de Terrassa. I que al mateix temps, deixava al descobert un sistema sanitari públic obert a la mercantilització de la sanitat, on l’activitat pública i privada dintre d’un mateix hospital exercida pels mateixos professionals i quiròfans, se n’aprofita de les llargues llistes d’espera emparades en les retallades sanitàries. “Podeu comprovar fàcilment que si accedeixes per la finestreta de pagament ràpidament en qüestió de pocs dies aconsegueixes les proves diagnòstiques i la intervenció”, assegura Villarán.
La família continua molt contundent en la seva crítica davant la sentència: “Pensem que hem estat davant d’un judici totalment desequilibrat, amb uns condicionants i influències que no jugaven en el nostre favor (un neurocirurgià fill d’un ambaixador), un Conseller de sanitat i metge (que por cert va qualificar aquest cas d’error administratiu), un holding sanitari de Mútua de Terrassa (amb portes giratòries entre entre el sector públic i el privat), i CatSalut, el sistema sanitari català que d’haver estat la sentència condemnatòria hagués deixat en evidència un sistema pervers amb nul·la labor d’inspecció, sinó tot el contrari, permissiva amb certes pràctiques. Per tant, la part contrària era/és molt potent, que cada tregui les seves pròpies conclusions”.
A la roda de premsa, es van tornar a comentar els casos de l’Emi i sobretot la Lluisa Villar, que porta més de set anys esperant ser operada, i a la qual el Conseller Comin, en la seva visita a Mútua del passat dijous, va manifestar que traslladaria a Mútua Terrassa la necessitat de solucionar el cas.
Precisament, es manifestà que Mútua encara no ha dit res del cas, motiu pel qual per a la Plataforma, sembla que és un “clar cas de que qui mana a la sanitat pública, són els interessos privats i no pas els dirigents polítics”.
Oriol Vicente/Miquel Gordillo
Deixa un comentari