30 anys de Casal de la Dona i lluita feminista, 25 de polítiques de gènere a l’Ajuntament

No Comment

Aquest mes d’octubre es compleixen dues dates importants a la ciutat, especialment pel que fa a la lluita feminista. En primer lloc, els 30 anys de la creació del Casal de Dona i, després, com una de les conseqüències de la força i reconeixement popular i institucional d’aquest moviment i lluita, els 25 anys de la creació de la regidoria de Polítiques de Gènere a l’Ajuntament.

Fruit dels moviments de la lluita antifranquista, al llarg dels anys 70 i principis dels 80, dones de diferents partits d’esquerres, sindicats i vocalies de barris de Terrassa s’organitzaren per reivindicar millores en les condicions de vida de les dones treballadores (enllumenat dels barris, transports públics, escoles bressol…).

30 anys casal dona, cc F Macià 2

Ja a l’any 1976 es va participar a les històriques i fonamentals pel moviment feminista català i de l’Estat espanyol Primeres Jornades Feministes, que van tenir lloc al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Aquest nucli organitzatiu de dones va fer possible que es constituís la Coordinadora Feminista de Terrassa i que aviat es veiés la necessitat de crear un espai on dones de diferents edats, idees o creences poguessin discutir, debatre i compartir els seus pensaments. Aquest espai físic i organitzatiu, finalment, es constituí en un local cedit per l’Ajuntament, ara fa 30 anys, al 1986, el Casal de la Dona.

El dissabte 8 d’octubre, el centre cívic Francesc Macià acollí una trobada i celebració d’aquest aniversari, amb presència de bona part de les dones que han deixat marca i posat nom a la lluita feminista local, tot fent un especial i sentit homenatge a la expresidenta i encara recentment desapareguda Araceli Ramírez.

Més de 50 persones en total participaren de la presentació dels grup Diàlogos de la Vagina i del vídeo «Las Malfollás», obsequi i oferiment del Col·lectiu Feminista Biterna. Mentre es projectava un altre vídeo i fotos, aquesta vegada de moments d’aquest llarg recorregut de lluita a la ciutat, la trobada esdevingué gran i llarga conversa de companyes, càrrega de bateries i posada a punt; car, si és molt el que s’ha aconseguit, hom està encara molt lluny i cal molta lluita.

Presentació del grup Diàlogos de la Vagina. Foto Casal de la Dona Presentació del grup Diàlogos de la Vagina. Foto Casal de la Dona

Una de les conquestes d’aquest moviment va ser la creació de la regidoria de Polítiques de Gènere a l’Ajuntament de Terrassa. Publiquem un article de l’actual regidora responsable de l’àrea, la Lluïsa Melgares, també present a l’acte i celebració.

Regidoria de Polítiques de Gènere. 25 anys treballant pels drets de les dones

La Regidoria de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa celebra aquest any el seu 25è aniversari i és moment de fer balanç. Hem fet un llarg camí des de la dècada dels 80, quan l’administració pública començava a democratitzar-se i, en conseqüència, era més sensible a les reivindicacions polítiques i socials. També a les dels col·lectius feministes – i a Terrassa molt especialment a les del Casal de la Dona- que exigien, entre altres, que l’Ajuntament es fes càrrec d’atendre les dones en situació de violència masclista amb el suport de personal format i sensibilitzat.

La creació de la “Regidoria de la Dona” a Terrassa – pionera a Catalunya i a l’Estat Espanyol- va ser fruit d’aquestes demandes i, també, de l’existència d’un govern municipal que va saber entendre que els fonaments d’una ciutat democràtica no es podien construir sense lluitar contra les desigualtats que patien les dones en aquell moment: el desconeixement dels drets de ciutadania, la discriminació en el mercat laboral, la salut sexual i reproductiva, els diferents tipus de violència contra les dones, la manca de formació, l’assetjament en els àmbits públics, l’escassa presència en els àmbits polítics, econòmics…

Hem fet un llarg camí. Al llarg d’aquestes dècades, la Regidoria s’ha anat transformant en consonància als canvis socials. Hem passat de ser una “Regidoria de la Dona” que treballava per la igualtat de drets, a ser una “Regidoria de Polítiques de Gènere” que actua per la igualtat d’oportunitats i per la transformació de les estructures socials i l’eliminació del sexisme.

Són moltes les accions que s’han dut a terme al llarg d’aquests anys, i és impossible esmentar-les totes, però crec que és de justícia que recordem algunes d’especial rellevància, com la posada en marxa dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones – que es va iniciar el 1994 però que mandat rere mandat s’ha anat ampliant fins ser un dels serveis més complets del país-. Tampoc puc deixar d’esmentar el Protocol d’Abordatge Integral de la Violència Masclista en l’àmbit de la parella, una eina de coordinació que ens ha permès una major prevenció de la violència-, o el Reglament Municipal per a la Igualtat de Gènere, que, esperem, ens permetrà que la perspectiva de gènere estigui present en el conjunt de les polítiques municipals.

Tot això ha estat possible gràcies al compromís polític dels diferents consistoris, al suport econòmic de les administracions autonòmiques, provincials i comarcals, a la complicitat de les entitats i grups de dones, a la col·laboració de les institucions i a l’adhesió de moltes ciutadanes i molts ciutadans.

Ha estat molta la feina feta, és cert que hem avançat molt, però no hem de pensar que ja està tot fet i que no cal invertir més en igualtat. Una mirada a la realitat quotidiana ens mostra feminicidis, assetjament sexual, bretxa salarial, infrarepresentació en llocs claus, sexisme, masclisme, … No oblidem, a més, que la crisi econòmica ha fet més vulnerables les dones que ja es trobaven en una situació de desavantatge, i que han aparegut noves perfils de dones abocades a la precarietat si no s’hi posa remei.

Encara queda molt camí per fer i molts reptes per assolir. Celebrem aquests 25 anys amb alegria però també amb realisme: toca mirar al futur i abordar temes importants, com la introducció de la transversalitat del gènere en totes les polítiques públiques o la incorporació de les polítiques LGTBQI, com l’avaluació crítica de les eines i les metodologies que utilitzem, com la preocupació per un model d’associacionisme –el de la transició- que envelleix i busca relleu en les generacions més joves….

No serà fàcil. No ho ha estat arribar fins aquí, però esperem poder comptar amb vosaltres, com ho hem fet al llarg d’aquests 25 anys, per seguir avançant, per sumar complicitats, contra el sexisme, contra la violència masclista i a favor de la igualtat de gèneres.

Lluïsa Melgares Regidora de Polítiques de Gènere

Related Articles

Deixa un comentari