Es tracta d’una experiència aplicada amb èxit a ajuntaments com Barcelona i que complementa les polítiques d’integració ja existents a la ciutat
La CUP proposa reforçar les polítiques interculturals que porta a terme actualment la “Xarxa per la integració i la convivència” de l’Ajuntament de Terrassa. I fer-ho, precisament, amb el desenvolupament paral·lel d’una Xarxa Antirumors. Aquesta fomentaria campanyes audiovisuals per les escoles, voluntaris coneguts com ‘agents antirumors’ i més formacions a professionals, entre d’altres. L’objectiu és eradicar els rumors i els estereotips que poden generar actituds de discriminació i racisme.
Aquesta pot tenir com a precedent la iniciativa de Barcelona, fet pel qual Terrassa es pot assessorar per tal de poder iniciar l’activitat partint de la seva experiència.
Des de la CUP proposem, totalment obert a debat, que els tempos siguin els següents: Realitzar un Pla d’implementació de la Xarxa Antirumors durant aquest curs polític (2016-2017), per tal d’aplicar-lo en els dos darrers anys de mandat polític (2017-2018).
Sara Moya, coordinadora del grup municipal a l’Ajuntament, explica: “Aquesta Xarxa podria ser un espai propi de promoció de la interculturalitat, on apareguin no només les qüestions relacionades amb els processos migratoris, sinó també noves accions i treball concret de l’ajuntament per potenciar aquest model de convivència”.
El paquet de mesures “antirumors” inclou, per tant, el reforç els tallers formatius que actualment ja es programen dins de l’apartat municipal d’Integració i Convivència. També plantegem augmentar els recursos pedagògics disponbles, amb una línia audiovisual específica per a tallers escolars (clips curts i moderns, amb un llenguatge segmentat pel públic adreçat).
Imatge de la web de l’Ajuntament de Barcelona.
‘Agents antirumor’ per eliminar falses creences
A més a més, una altre ambiciosa mesura és la configuració d’Agents Antirumor, tot entenent-los com la tasca puntual que poden fer activistes de les entitats socials, treball de carrer, sector educatiu, persones a títol individual, etc. Farien així una doble tasca preventiva (o sigui, defensa activa de la interculturalitat, tot difonent dades objectives sobre els processos de migració), i en menor mesura també reactiva (alertar de possibles atmosferes negatives vers els nouvinguts).
Moya continua: “Existeixen diferents experiències referents en aquest sentit, que estan apostant pel model intercultural, reforçant i potenciant la diversitat cultural. En aquest sentit, trobem el cas de Barcelona, que ha estat pionera i referent en el treball en la prevenció del racisme i la xenofòbia amb la creació de la Xarxa antirumors”. Tant és així que, actualment, aplega més de 200 entitats que col·laboren per a eradicar les falses creences causants de racisme.
No debades, l’objectiu final és evitar que determinats corrents ideològics que promouen discursos populistes aprofitin per a engruixir la por i la desconfiança vers l’altre. I especialment cap a les persones migrades.
Deixa un comentari