‘nexe’ Quaderns d’autogestió i economia cooperativa. Núm. 39

No Comment

‘nexe’ Quaderns d’autogestió i economia cooperativa

Publicació semestral. Desembre de 2016. Núm. 39

nexe 39

 

Informatiu, incisiu i alerta per analitzar en profunditat tot allò que es mou en l’àmbit de l’autogestió la l’economia cooperativa, com sempre, ha aparegut el número 39 de la revista nexe, editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

En aquesta ocasió, amb els següents articles, entrevistes i reportatges:

-Cooperatives d’ensenyament: el repte de l’avaluació continuada, Carles Masià; Josep Vidal: “La gent s’ha adonat que cal fer economia d’una altra manera“, L’Apòstrof, SCCL; La participació en les cooperatives grans, el cas de Suara, Jordi Valls i Jordi Garcia; Democràcia a les associacions, Óscar Rebollo (IGOP-UAB); De la cooperativa a la prestatgeria, Carles Masià; La cambra d’economia social: un nou espai per reforçar el sector, L’Apòstrof, SCCL; L’economia social al Quebec, l’èxit de transcendir els límits, Gabriel Boichat; Cooperativisme de plataforma: regirar l’economia col·laborativa per a un futur sostenible, Mayo Fuster Morell; Ressenya: “Creating good city economies in the UK”.

Llegiu a continuació una breu presentació de cadascun:

-Cooperatives d’ensenyament: el repte de l’avaluació continuada

Carles Masià

Les cooperatives d’ensenyament intenten posar en pràctica els principis de la cooperació en totes les seves facetes: conjuguen un ensenyament de qualitat, la creació de llocs de treball dignes i la gestió democràtica. Actualment, a Catalunya existeixen una seixantena de cooperatives d’ensenyament, més de la meitat de les quals estan adherides a la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FeCEC). Aquesta entitat agrupa una trentena llarga de cooperatives d’ensenyament, les quals estan formades per 5.000 persones sòcies cooperativistes i 1.700 treballadores, que eduquen 15.000 alumnes.

-Josep Vidal: “La gent s’ha adonat que cal fer economia d’una altra manera”

L’Apòstrof, SCCL

El gener de 2016 Josep Vidal (1973) va ser nomenat director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa. Durant l’última dècada, la seva trajectòria professional ha estat vinculada al món del tercer sector en organitzacions com Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), l’European Social Action Network (ESAN) i la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Després d’un any de mandat a la direcció general, Vidal reflexiona sobre el paper que juga el cooperativisme dintre de l’ampli paraigua de l’economia social i explica un dels projectes que està impulsant: la Xarxa d’Ateneus Cooperatius.

-La participació en les cooperatives grans, el cas de Suara

Jordi Valls i Jordi Garcia

No descobrim res de nou si diem que la dimensió dificulta la participació en les organitzacions. A igualtat de la resta de factors, com més reduïda sigui l’organització més fàcil resultarà participar. A Catalunya, la immensa majoria de cooperatives de treball són microempreses o petites empreses, i per tant la dimensió no suposa cap obstacle per a la participació; si aquesta es dóna o no, i en quin grau, dependrà, en tot cas d’altres factors.

Però també hi ha algunes cooperatives de treball realment grans, i la més gran de totes a casa nostra és Suara, una cooperativa de treball d’iniciativa social, dedicada a l’atenció a les persones, que té més de tres mil persones treballant-hi, de les quals un miler són sòcies. Amb aquestes dimensions, la participació s’ha d’estimular d’una manera especial, si no es vol que decaigui.

Estem parlant de dificultar o de facilitar la participació, no pas d’impedir-la o, al contrari, de generar-la automàticament. Qualsevol organització pot ser participativa, però la participació no es decreta; s’ha de fomentar i practicar. L’impuls participatiu tampoc dura tota la vida; contínuament se l’ha d’actualitzar i renovar.

Tothom lloa la participació. En teoria, no hi ha ningú que hi estigui en contra. Però què entenem per participar? Hi ha moltes maneres de definir-ho. Quedant-nos tan sols amb l’essencial, podem dir que participar és decidir i fer amb els altres.

Es pot promoure la participació des de quatre enfocaments, a partir d’un d’ells, de dos, de tres o de tots quatre. Des de l’enfocament de la competitivitat, la participació es valora com un instrument per millorar l’eficàcia i l’eficiència de l’organització. Des de l’enfocament antropològic, la participació es concep com una necessitat dels sers humans. Des de l’enfocament de la democràcia, la participació es considera com un dret humà. Finalment, des de l’enfocament sociopolític, la participació s’entén com una eina per al canvi social.

En aquest article, tractarem de la participació de les persones sòcies a Suara, en concret analitzarem alguns factors que, al nostre entendre, estan permetent a aquesta cooperativa mantenir un notable grau de participació malgrat la seva dimensió notable.

-Democràcia a les associacions

Óscar Rebollo (IGOP-UAB)

La intenció d’aquest article és presentar tres arguments al voltant de la democràcia a les associacions. El primer argument desenvolupa conceptualment la idea de democràcia. Una idea que no serveix únicament per al cas de les associacions, sinó per a qualsevol comunitat política.

El segon argument vol destacar un element central del marc associatiu, que haurà de conformar i condicionar el model democràtic que s’hi vulgui desenvolupar: una associació és un projecte. Una associació només té sentit quan té un projecte. Altrament dit, és el seu projecte el que dóna sentit a l’associació. Com mirarem de mostrar, tenir present aquest argument és molt important a l’hora de pensar en els límits del funcionament democràtic de les associacions.

Finalment, el tercer argument s’enfronta a aquests límits tot apuntant una estratègia de resposta. La resposta està basada en tres idees centrals: transparència, participació i renovació (TPR). Aquesta resposta no farà desaparèixer els límits, és clar, però sí que pot operar com a contrapès democràtic a les tendències contràries que poden emergir en el dia a dia del funcionament associatiu.

-De la cooperativa a la prestatgeria

Carles Masià

Els valors que la ciutadania associa amb el cooperativisme, com el compromís, la responsabilitat social i la proximitat, cotitzen a l’alça. Però fer que els productes i serveis de les cooperatives arribin al consumidor final ja és una altra història. A continuació, coneixerem alguns canals de comercialització específics de les cooperatives que aquestes fan servir per ampliar horitzons i accedir a més persones.

-La cambra d’economia social: un nou espai per reforçar el sector

L’Apòstrof, SCCL

Les organitzacions de l’economia social s’estan articulant a l’entorn d’un espai de coordinació que agrupa una àmplia amalgama d’entitats de primer i segon grau, la Cambra d’Economia Social. Parlem d’aquest procés amb Perfecto Alonso (1957), advocat i president de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), i Oriol Illa (1973), president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector i director de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

-L’economia social al Quebec, l’èxit de transcendir els límits

Gabriel Boichat

L’economia social al Quebec té una llarga trajectòria. Entès com a forma d’emprendre i no només com a sector, ha aconseguit crear un important ecosistema caracteritzats per la col·laboració transversal entre els actors, el suport polític, la participació dels sindicats i la creació de projectes innovadors com el Chantier de l’Économie Sociale. De tot plegat, n’hem parlat amb Béatrice Alain, directora general del Global Social Economy Forum, aprofitant el seu pas per la II Trobada Internacional sobre municipalisme i economia solidària a Barcelona.

-Cooperativisme de plataforma: regirar l’economia col·laborativa per a un futur sostenible

Mayo Fuster Morell

Uber és una plataforma per connectar conductors i conductores amb cotxe i persones a la recerca d’un passeig. Després de set anys, l’empresa s’estima que té en un valor de 62,5 mil milions de dollars. Fairmondo és una plataforma que connecta les persones que ofereixen productes ètics amb aquelles que els busquen. En tres anys, s’ha convertit en una comunitat de més de 12.000 persones usuàries i dos milions de productes. Tots dos són exemples de l’economia de col·laboració, però representen diferents modalitats: Uber és una empresa privada, que maximitza el benefici (conegut com el model unicorn d’economia col·laborativa), mentre que Fairmondo és una cooperativa creada entre els usuaris de la plataforma que maximitza la construcció de comunitat, basada en el codi obert i que ofereix productes no contaminants (conegut com el model de cooperativisme de plataforma). Quins diferents escenaris de futur ens ofereix cada un d’aquests models?

L’economia de col·laboració (EC), és a dir, el consum i la producció col·laboratives de capital i treball entre grups distribuïts que interactuen amb el suport d’una plataforma digital, està creixent ràpidament i de manera exponencial, i s’ha convertit en un motiu d’interès o en una prioritat per als governs de tot el món. A més, està creant grans expectatives de sostenibilitat pel seu potencial per contribuir a un desenvolupament sostenible de la societat, fet que constitueix un canvi paradigmàtic cap a un model més humà.

-Ressenya: “Creating good city economies in the UK”

Les charities són un tipus d’organitzacions sense ànim de lucre molt característic de la societat britànica. Enquadrades en el tercer sector, han de tenir un objectiu concret d’interès públic amb visió social i beneficis evidents per a la comunitat a la qual serveixen. Se’n troben de totes les mides, amb abast tant local com nacional, i per a qualsevol aspecte que afecta la vida quotidiana de la ciutadania. També, evidentment, en l’àmbit del desenvolupament econòmic local.

 

Related Articles

Deixa un comentari