[D. Frigola] Si el Parlament ciutadà arrela a Terrassa serà un èxit col·lectiu

2 Comments

Quan, gairebé un any enrere, al Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana dèiem que al nostre horitzó es dibuixava la idea d’un futur Parlament Ciutadà a Terrassa, sabíem que no seria una empresa fàcil, però amb constància i una bona dosi d’il·lusió també sabíem que ho podríem fer possible.

Durant els darrers mesos, al Consell d’entitats hem treballat de valent en aquest tema. Hem convocat tres trobades ciutadanes obertes a totes les persones, entitats i col·lectius que hi volguessin participar i vam decidir, de forma col·lectiva, els principis, els objectius i les línies bàsiques de funcionament del que seria el futur Parlament Ciutadà de Terrassa. El resultat va ser la seva constitució el passat 21 de gener, fent realitat aquest anhel.

El primer que cal destacar és que el Parlament ciutadà és un espai en construcció del qual tot just acabem de posar la primera pedra. I utilitzo el terme d’espai en construcció perquè estic convençuda que serà només a través de la pràctica, de l’aprenentatge, i de la voluntat de la ciutadania per fer-se’l seu, com l’anirem dotant de forma i contingut.

El Parlament ciutadà és una eina que ens estem oferint per aprendre i re-aprendre, com diu el company, Joan Tamayo, i poder deixar enrere antics vicis sustentats en la idea d’un sistema democràtic basat en el principi de la delegació per a la resolució dels assumptes que ens afecten com a societat. Un concepte d’autoorganització ciutadana, tan necessari com útil alhora, per nodrir-nos de nous coneixements i que ens apropi a la idea d’un nou compromís social basat en la implicació, i no en la delegació, en la participació activa, i també en la no confrontació de posicions buscant, a través de l’escolta activa, formes de consens.

El Parlament ciutadà ha de servir per aprofundir en la participació i la democràcia real perquè el moment així ho exigeix. I perquè en una època convulsa, que podem definir de socialment insòlita, de pèrdua de drets, i amb una democràcia formal cada cop més amenaçada, cal redefinir la democràcia. Cal entendre que aquesta o és participativa o és buida de contingut. Estem veient a diari com el sistema capitalista vol i necessita una democràcia dèbil per poder continuar amb la seva ofensiva neoliberal (no cal moure’ns de Terrassa per trobar exemples d’això). Per això, no podem afrontar aquest moment des de la individualitat i des d’una òptica que només pot ocasionar impotència i frustració.

Però, aquest canvi de paradigma necessita la conscienciació col·lectiva; necessita fomentar i estendre el debat per arribar al màxim de persones; necessita que ens creiem que som subjectes actius i que, com a tals, hem de poder gestionar els nostres afers comuns fent propostes i elevant-les allà on correspongui. Per això, la informació és bàsica; és la clau per a un debat ben construït que emani dels treballs elaborats prèviament, ja sigui per les pròpies entitats o per les persones participants. No en va, diem que el Parlament ciutadà ha de ser un punt de trobada de persones ben informades que, a banda de deliberar, volem influir en els òrgans de govern i en l’actualitat social, política i econòmica de la ciutat.

Una altra de les premisses del Parlament ciutadà és que no vol substituir, ni competir amb cap altre espai social, ni polític, ni institucional, o de qualsevol altre àmbit de la ciutat. Neix, per tant, amb la clara voluntat de ser un instrument de i per a la ciutadania; un instrument que no és propietat de ningú, però que aspira a ser de tots i de totes, i que es declara totalment independent dels partits polítics i de les institucions.

El dissabte, 21 de gener, vam estrenar el Parlament ciutadà parlant d’aigua; parlant del model de gestió que volem per a la nostra ciutat. Un tema transversal que afecta a tota la col·lectivitat i que cada dia està una mica més present en el debat ciutadà. Però aquest debat avui potser no es produiria si no fos per l’existència i el treball d’una entitat que, tot i la seva curta trajectòria, ja s’ha guanyat el seu reconeixement social: la Taula de l’aigua. Sense aquesta entitat, sense la feina feta al llarg d’aquests darrers anys i que ha posat a disposició del Parlament ciutadà potser, avui, no l’hauríem convocat ni estaríem parlant d’aigua.

Com tampoc no tindria cap raó de ser, el recentment constituït Parlament ciutadà, sense el centenar de persones que no vam voler deixar passar per alt la convocatòria perquè entenem que el que és comú, necessita decisions comunes.

El Parlament ciutadà es va cloure amb el convenciment que havíem avançat amb les idees, que havíem après i que havíem estat capaces d’arribar a acords i, sobre tot, que havíem guanyat en democràcia i en aprenentatge col·lectiu. Va ser una experiència mútua en què vam compartir unes hores per fer veïnatge, per fer comunitat, i on vam voler ser-hi per decidir de forma col·lectiva com volem gestionar l’aigua a la nostra ciutat, i com ho farem perquè aquesta gestió sigui democràtica, sostenible i transparent.

Avui, el Parlament ciutadà ja és al carrer. Ja pertany a la ciutadania. Si aconseguim que arreli a Terrassa, si som capaces de donar-li llarga vida, serà gràcies a l’esforç compartit. Serà, per tant, un èxit col·lectiu!

Dolors Frigola

Membre del Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana

Related Articles

2 Comments

  1. Sergi

    La participació oberta al denominat Parament ciutadà de totes les entitats i organitzacions que hi vulguin assisitir no es certa. Els sindicats estan vetats explícitament. No és tan participatiu ni democràtic doncs.

  2. Dolors Frigola

    La participació és oberta a totes les persones que hi vulguin ser, estiguin o no afiliades a qualsevol partit o sindicat. El que es defensa és la seva capacitar de ser sobirà i independent dels partits i sindicats perquè es considera que aquests ja tenen els seus propis espais i, sobretot perquè el que no volem és que esdevingui un espai de confrontació i d’oposició, sinó tot el contrari, de trobada, d’acostament i de consens. Lamentablement, els espais comuns tradicionals, especialment els de partits, avui estan estructurats per ser això: espais de confrontació. Ens reafirmem en què al Parlament ciutadà hi cap tothom, de la mateixa manera que defensem la seva independència de partits i sindicats. Crec que, a vegades, és molt recomanable analitzar el que ens envolta, des d’un punt de vista únicament de ciutadà, ciutadana, veí o veïna. Lluny de possibles posicions estanques. A més, vull afegir que al Parlament ciutadà hi participen un bon nombre de persones que no amaguen la seva afiliació sindical o política. I això, és bo. I això vol dir que sí que és obert a tothom. Tot és qüestió de voler-ho entendre.

Deixa un comentari