Les administracions de finques també poden ser cooperatives. De fet, aquesta semblaria la forma més coherent de fer les coses, al menys si pensem que «les comunitats veïnals són un àmbit important, la primera cèl·lula de democràcia, de governança de grup i de la societat», o podrien/haurien de ser-ho. En el nou número de Cooperació Catalana, el 406, la cooperativa Fem Escala planteja, en portada, els objectiu de «fer comunitat de veïns, fer societat democràtica».
També a portada, s’anuncia una entrevista amb la francesa Fanélie Carrey-Conte, activista i treballadora de l’economia social i solidària, ponent de la llei sobre aquest sector al país veí. Consellera regional de l’Illa de França, actualment, defensa que la iniciativa en l’economia social ha de venir sempre de les actores, l’administració no pot substituir-los, només acompanyar i donar suport.
La revista de la Fundació Roca Galès surt aquest mes al pas del debat sobre les seccions de crèdit de les cooperatives agràries, amb un article de Fermí Vives i Rafael Ricolfe i un editorial (llegir íntegre més abaix) en què fa una valoració dels casos que han estat motiu d’escàndol en els darrers mesos, tot apuntant responsabilitat dels mateixos «socis i sòcies de les cooperatives, de les entitats representatives del sector i del Govern català, que no s’ha posicionat ni ha actuat fins que han esclatat els escàndols», però afirmant al temps que «el nostre objectiu és sostenir la figura de les seccions de crèdit contra els embats d’alguna premsa i recordar que la seva missió és la defensa del cooperativisme».
Igualment a portada s’anuncia, dins la secció Memòria Cooperativa, un reportatge sobre Hilari Salvadó, alcalde republicà i cooperativista de la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil.
La creació de cooperatives en el passat 2016 confirma la tendència positiva de creixement d’aquesta forma de fer empresa i economia. La Confederació de Cooperatives de Catalunya presenta les dades concretes i anuncia una anàlisi aprofundida dels resultats.
Yonay Boix, responsable de premsa del cinema cooperatiu Zumzeig, explica aquesta interessant experiència de recent creació a Barcelona. Una ressenya sobre el nou llibre Educación y cambio social de Rafael Díaz-Salazar, signada per Josep Busquets, de la Cooperativa Cultural Rocaguinarda, completa aquesta entrega de la revista, junt amb l’article Acupuntura comunitària, d’Anna Delatte, de Cos Cooperativa.
Podeu llegir a continuació l’editorial (en breu, a la pàgina de la Fundació, tot el número):
Les seccions de crèdit i l’opinió pública (Editorial de Cooperació Catalana n. 406, febrer 2017)
D’un temps ençà, algunes cooperatives amb secció de crèdit han fet una mala gestió dels dipòsits, com ara col·locar-los en inversions no rendibles i en préstecs a mitjà i llarg termini, i en altres operacions d’alt risc que contradiuen els valors i la missió tant de les seccions de crèdit com del cooperativisme. Aquest fet ha provocat una manca de liquiditat que ha afectat socis i impositors a l’hora de poder fer ús dels seus estalvis i, en conseqüència, ha dut a una fallida de l’entitat en qüestió. En aquesta sacsejada també s’hauria de revisar l’actuació de l’Administració en l’orientació i l’aplicació de la normativa a les seccions de crèdit. És cert, però, que les causes de la mala gestió i de l’especulació en alguns casos són diverses i la responsabilitat és dels socis i les sòcies de les mateixes cooperatives, de les entitats representatives del sector i del Govern català, que no s’ha posicionat ni ha actual fins que han esclatat els escàndols.
Les seccions de crèdit, com que no són entitats financeres, no tenen llicència bancària i, per tant, els seus dipòsits no tenen la garantia que sí que tenen els actius dipositats als bancs. Això sempre ha estat així i els socis de les cooperatives ho haurien de saber. Des del punt de vista del sector i tenint en compte la mala gestió, l’alarma social i el descrèdit que tot això suposa cap al món del cooperativisme, cal arbitrar mesures efectives: informar i, sobretot, arribar a fórmules conjuntes entre el sector agrari i l’Administració agrària catalana per trobar solucions en benefici dels pagesos i els ramaders.
Cal actuar aviat per defensar el cooperativisme de les males pràctiques. Hem de tenir present quina és la missió de les seccions de crèdit, quin n’és l’origen i per què han de servir. Les seccions de crèdit van néixer amb l’objectiu de dotar el món rural i el cooperativisme agrari d’una eina d’estalvi i de crèdit per consolidar-lo al territori i per cobrir les necessitats del sector. Cal defensar l’ús coherent i cooperatiu de les seccions de crèdit, amb garanties i amb avals, decidint de manera participativa, raonada i consensuada, i no de manera unilateral, com s’ha fet en alguns casos.
El nostre objectiu és sostenir la figura de les seccions crèdit contra els embats d’alguna premsa i recordar que la seva missió és la defensa del cooperativisme.
Deixa un comentari