[D. Frigola] Dones d’aigua de Terrassa: defensem la gestió pública i democràtica de l’aigua!

No Comment

Al llarg dels temps, se n’han dit molts, de qualificatius sobre les dones. Ens han tractat de bruixes, sí, però també de ser la sal de la terra; la pacha mama; la font de la vida,…

I avui, a Terrassa, un grup de dones ens hem apoderat d’un terme gairebé mitològic: les dones d’aigua!

Sí, ha estat un pèl agosarat apropiar-nos d’aquest antic i bell mite de dones enigmàtiques que vivien en gorgs i llacunes, estanys i rierols envoltades de màgia i misteri. Perquè avui no ens envolta cap enigma. No és aquest el motiu. El que ens embolcalla avui és un fet ben real i gens misteriós: la possibilitat d’aconseguir que l’aigua a Terrassa deixi d’estar en mans privades i passi a qui realment li pertany: al municipi.

I aquesta és l´única realitat que ens ha fet sortir del nostre cau, del gorg i dels estanys per dir ben alt que les dones també volem dir la nostra. Perquè si som font de vida, l’aigua, encara ho és més. És el tresor més preuat de la terra; la deessa de totes les divinitats. La deu de totes les formes de vida. De totes les flors, boscos i animals. Sense aigua, no hi ha vida!

cascada aigua

Aquest impuls per sortir del gorg, com a dones d’aigua, no ha estat gens premeditat ni respon a cap intenció de parcel·lar el moviment social per sexes, o per gènere, o pel color dels nostres ulls. Ho hem fet només per l’ardor de posar la nostra gota d’aigua a la gran onada blava en què volem convertir la manifestació del 19 de març.

Ho hem fet empeses per la força que tenim les dones, tal com va quedar demostrat a la manifestació del passat 8 de març. Va ser bonic veure aquell ímpetu i anhel de vida al carrer. Aquelles veus que esclataven reiterant als poders que ja estem fartes de ser invisibles. Les dones i homes, totes les persones que vam recórrer els carrers de Terrassa ens sentíem unides per l’embat de les idees d’igualtat i, sobre tot, per l’anhel de cridar al món el nostre dret de ser. De ser-hi, tal com som.

El 19 de març, les dones d’aigua ens vestirem de blau per poder fer realitat la gran onada atzur d’aquest diumenge. Com les gotes de mar que omplen els oceans i els tolls d’aigua que brillen als aiguamolls. Gota a gota. Totes som necessàries, totes i tots som imprescindibles.

El dia 19, hem de ser un esclat de color blau que tenyeixi de cel els carrers de Terrassa i que com una sola veu coratjosa cridem ben alt que no volem més mans privades a l’aigua. Que s’han acabat els temps de les conxorxes. Que estem en una nova època on els afluents han de nodrir rierols i torrents sense traves, i on l’aigua ha de córrer i fluir lliure i poderosa. Marcant el seu propi recorregut. Escampant la seva frescor i el seu alè per les llars, i per totes les cases de la ciutat sense cap mena d’exclusió. Lluny d’encanteris, de veus obscures i pregones que prometen molt però que només han fet que enriquir-se amb l’aigua que és de totes i de tots.

botomalarrassa

El dia 19 de març, farem del carrer el nostre riu cabalós que es repartirà en rieres i gorgs, en basses, llacs i estanyols. Serà per la nostra força, la de les dones i també la de totes les persones que aquell dia voldran formar part d’un oceà blau, immens i inabastable.

El planeta blau ens crida, ens reclama que li parem atenció. I l’aigua, aquest bé comú fonamental per a la vida, ha de pertànyer a la col·lectivitat si volem que tingui llarga vida. Lluny d’interessos econòmics que només busquen engolir tot el que els aporti diners i beneficis exclusius.

Per tot això, el dia 19, les dones d’aigua de Terrassa sortirem al carrer. Per defensar l’aigua pública i democràtica.

I tu, et quedaràs a casa?

Dolors Frigola

Dones d’aigua de Terrassa

9 de març de 2017

Related Articles

Deixa un comentari