Cooperació Catalana 408, contra els canvis a la llei de cooperatives

No Comment

Com sempre, bones notícies i experiències grans i carregades de futur, aquesta vegada la de la cooperativa Som Mobilitat, el reportatge de la qual ocupa l’espai principal de la portada del número d’abril 2017, el 408, de Cooperació Catalana, «la revista mensual del cooperativisme català».

En aquest exemplar, però, ni amb tota la bona voluntat del món, el patronat de la Fundació Roca Galès, responsable de l’editorial (llegir a seguir), no podia deixar passar sense registrar denúncia davant la modificació de la llei de cooperatives aprovada el passat 22 de març al Parlament de Catalunya (com també han fet la Federació de Cooperatives de Treball i la Xarxa d’Economia Solidària -llegir en aquest mateix Malarrassa), amb un títol contundent, però ferm i serè, conscient: «Mals temps per al cooperativisme a Catalunya».

Una modificació que, feta amb l’objectiu declarat de posar solució als problemes de frau de llei de les falses cooperatives, especialment a partir dels tristament famosos casos de les càrnies de la comarca d’Osona, ha aconseguit indignar una part important i molt significativa del moviment cooperativista català, que com diu l’editorial se sent «trist i ple de decepció», en considerar que la modificació «vulnera els principis cooperatius, menysté el moviment cooperatiu i menysprea tots els esforços que s’han fet per intentar arribar a un acord».coopcat408

Som (plataforma tecnològica de) Mobilitat (compartida)

Tornant a la portada d’aquest 408, la recentment creada Som Mobilitat, plataforma tecnològica per compartir transport, porta dades i arguments sobre les anomenades, segons qui la mira, cooperatives de plataforma o plataforma tecnològica, procomú o economia col·laborativa. En qualsevol cas, les persones creadores de la cooperativa subratllen fort i clar, des del primer moment, la identitat i caràcter de la mateixa: cooperativa de consum sense ànim de lucre per compartir vehicles de transport elèctrics, ja sigui cotxe, moto o bicicleta. Comencen tot just ara, a Mataró, amb 5 cotxes, però ja formen part d’una xarxa europea i tot apunta que donaran molt a parlar.

botomalarrassa

Antoni Gavaldà, doctor en Geografia i Història, director de la col·lecció «Cooperativistes Catalans» i membre del patronat de la Fundació Roca Galès, parla sobre la teoria i la pràctica del cooperativisme en l’entrevista amb Montse Pallarés, i afirma que «el treball cooperatiu ha d’arrelar des de la base o no serà».

A primera plana també un reportatge sobre Micaela Chalmeta, «pionera del feminisme cooperativista», un treball d’Ivan Miró; i una conversa «tan imaginària que sembla real» sobre nuclears a Catalunya.

Salvatore Giorgio Adelli, llicenciat en econòmiques i empresa, respon les preguntes del Tornaveu; mentre l’Aida I. de Prada i el Jordi Panyella suggereixen alguns títols i lectures «per posar en pràctica l’economia social i solidària», com són: Revolución en punto cero, Subversión feminista de la economia i Residu zero a casa; tots tres es poden trobar a l’Espai Contrabandos.

«Un propietari conservador al capdavant de l’acció cooperativa» és el subtítol del llibre de la col·lecció «Cooperativistes Catalans» sobre Francesc Torras Sayol, que presenta en Josep M. Solé i Sabaté a la pàgina Ressenya. A l’espai Noticiari, elaborat per la coordinadora de la publicació, Agnès Giner, algunes notes sobre el cooperativisme a la ciutat de Tona, la donació al Centre de Documentació Cooperativa d’un seguit de materials per part d’Armand Vilaplana, fundador de la Federació de Societats Anònimes Laborals de Catalunya (FESALC); la convocatòria del premi al millor treball final de grau de la Universitat de Vic, així com sobre la visita del president de l’estat alemany de Turíngia, «interessat pel cooperativisme» català. Una breu ressenya sobre «L’assemblea», una obra de teatre cooperatiu creada per les cooperatives El Timbal i Coop de Mà; la convocatòria dels Premis Fundació Roca Galès 2017 i l’anunci del proper debat-cafè Els emprius del cooperativisme, sobre el barri de la Barceloneta «obrera i cooperativa».

«Principis cooperatius i desenvolupament sostenible» és el tema que centra l’article signat per la Confederació de Cooperatives de Catalunya, una reflexió a partir de l’experiència del creixement del nombre de cooperatives en el passat 2016 i de les dificultats del cooperativisme en general per enfrontar «la cruesa de la situació econòmica, la qual cosa ha malmès algunes de les normes bàsiques arrelades al nostre funcionament».

Es tanca el número amb «Vergonya», un reportatge signat per Arnau Galí sobre l’èxode de persones refugiades de les guerres, la seva arribada a Europa i allò que es pot fer des de l’economia social i solidària; i l’habitual secció Salut Cooperativa, amb l’article de Maria Ortí, de la cooperativa COS, «Viu el teu embaràs. 9 mesos passen volant».

Text íntegre de l’editorial de Cooperació Catalana núm. 408, abril 2017:

Mal temps per al cooperativisme a Catalunya

L’editorial d’aquest número d’abril és un editorial trist i ple de decepció. Al patronat de la Fundació Roca Galès estem totalment en contra de la modificació de la Llei de cooperatives que es va aprovar el passat 22 de març.

Alhora també volem manifestar el nostre suport i la nostra solidaritat a totes les persones que pateixen el frau de llei de les falses cooperatives i ens posicionem clarament en contra de les condicions de treball del sector carni i a favor dels drets i de la dignitat de les persones treballadores.

Nosaltres -no podia ser d’una altra manera- defensem els principis cooperatius, com són l’adhesió voluntària, la gestió democràtica, la participació, l’autonomia i la independència. Cap d’aquests principis sembla tenir sentit per als polítics que han decidit no escoltar-nos i aprovar la modificació de la llei. Hi ha moltes persones que hem treballat contrarellotge en una proposta alternativa i consensuada, però no se’ns ha escoltat, com no se’ns va consultar prèviament. Ens han imposat una modificació de la llei que vulnera els principis cooperatius, menysté el moviment cooperatiu i menysprea tots els esforços que s’han fet per intentar arribar a un acord.

Som conscients que des del moviment cooperatiu no hem estat capaços de fer prevaler la nostra visió. Ens ha mancat la força per fer sentir la nostra veu i per tombar aquesta nefasta modificació de la llei.

Alguna cosa haurà de canviar perquè el sentit comú s’imposi.

Ara estem parlant de les càrnies, però més endavant poden ser altres sectors els que es trobin en situacions similars. Res no resoldrem si tant des de l’Administració com des dels organismes de defensa del cooperativisme no treballem conjuntament per defensar els principis i els valors del cooperativisme i aconseguir una societat més justa i lliure del treball esclau.

Text íntegre del reportatge sobre la cooperativa Som Mobilitat:

Som (plataforma tecnològica de) Mobilitat (compartida), cooperativa de consum

Cooperativa de plataforma, economia col·laborativa, pro-comú, plataforma tecnològica… conceptes que intenten copsar les novetats de l’economia i l’empresa, un debat que tindrà encara molt recorregut. Mentrestant, allò que tenen claríssim a Som Mobilitat és que la seva és una cooperativa de consum, amb mòbil, però cooperativa.

Som Mobilitat (SM) és una cooperativa de consum sense ànim de lucre. Allò, però, que ha fet d’aquesta empresa un cas innovador i ja, encara en el bressol, de referència és el ser un cas clar del que en el món del cooperativisme es denomina, des de fa molt poc temps, cooperativa de plataforma i, en els àmbits tecnològics i del pro-comú, economia col·laborativa o, literalment, pro-comú.

La diferència és que el principal projecte, l’element que té més valor de la proposta en marxa és el projecte tecnològic, una plataforma en xarxa que permet compartir vehicles a les persones que disposin del terminal (un mòbil) i l’accés com a sòcies. A més, els vehicles, de moment només cotxes (seran també moto i bicis), són elèctrics.

SM nasqué fa poc més de mig any a Mataró, el 16 de juny de 2016, amb 79 persones sòcies, que ja són 504, amb dret de veu i vot, copropietàries de la cooperativa. I encara el servei no ha començat a funcionar, està previst que ho faci a principis d’abril, a Mataró, amb 5 cotxes.

Parla clar, això, de la potencialitat del projecte i de les grans expectatives que genera. Sembla ser la marca dels nous projectes entorn a les noves tecnologies i xarxes socials. En aquest cas no era un vell garatge, però sí d’unes oficines de co-treball (co-working) en un espai autogestionat de Mataró, Can Fuguerolas, 4.000 m2 d’un antic taller, amb més de 20 entitats, entre les quals 2 cooperatives de consum ecològic, una companyia de circ, artistes, imatge i un hort urbà.

La idea sorgí de la conversa d’un grup que compartia espai i, no per casualitat, tots associats a Som Energia: què fer per millorar la mobilitat? «Identificats amb els conceptes «Som» i «cooperativa de consum», explica l’Arnau Vilardell, coordinador i membre del grup inicial, «tots havíem fet el pas cap a una energia renovable, però el consum major d’energia que fa una persona, i l’impacte més perjudicial és amb això també. Així, un grup de gent que ens trobem per l’activitat en economia social i pel roce i carinyo que tens amb la gent, i amb voluntat de transformar, decidim anar endavant».

L’objectiu bàsic és «molt genèric i ambiciós»: oferir serveis i productes per a una mobilitat sostenible. Però en aquests pocs mesos el projecte s’ha anat concretant en una proposta de «mobilitat elèctrica compartida»: compartir cotxes, bicis, furgonetes… però compartir, primer i bàsicament, entre veïns del mateix barri o ciutat. La xarxa es pot fer molt gran, «té potencial per créixer molt», però plantegen sense matisos que «la base ha de ser sempre de nuclis territorials de sòcies que decideixen sobre la seva mobilitat».

Després, conegueren dos casos a Europa. A Suïssa, Mobility Société Coopérative, amb més de 100.000 usuaris i més de 1.400 punts d’aparcament de fins a 15 cotxes de tot tipus (ara fan la transició als elèctrics); tota la gestió es fa pel mòbil.

«Els aparcament de proximitat d’aquest model és el que somiem», declara entusiasta l’Arnau, geògraf i gestor cultural, «ens imaginem aparcaments als barris, comunitats de socis amb vehicles compartits».

L’altre cas és Partago, a la ciutat de Gant, Bèlgica, pionera en la mobilitat elèctrica compartida. Només 270 socis, amb 8 cotxes, però amb una plataforma tecnològica ja pensada pel vehicle elèctric, que permet llegir bateria i estat general del cotxe.

Amb Partago s’ha arribat a un acord de col·laboració i ja comparteixen l’eina. L’acord, explica l’Arnau, que actualment és un dels dos coordinadors de tot el projecte, està oberta a altres cooperatives. «Volem que sigui molt vàlida, atractiva, tant com les de les empreses que paguen milions d’euros. Però nosaltres anem construint en xarxa». Hi ha tres cooperatives més que s’hi volen sumar: una de Mallorca, E-cotxe, altra holandesa, Lochem Energie, i la belga Courent d’Air. A l’Estat espanyol han parlat amb Avancar i Social-car; res més, el model és diferent.

Amb aportacions pròpies compraren un primer vehicle, fa uns 2 mesos, amb el qual han treballat i provat la tecnologia, la connexió amb la plataforma. Els 4 cotxes nous s’han comprat amb aportacions/préstec de socis, amb un rendiment de 3% a 5 anys. Amb una campanya de micromecenatge, a través de Goteo, aconseguiren 22.800 euros per finançar la plataforma tecnològica.

Aquest ràpid creixement entorn a la definició i construcció del projecte s’explica, segons l’Arnau, com a conseqüència de la pertinença de la gent del nucli promotor a xarxes d’intercooperació, a Som Energia, Som Connexió i altres. La primera convocatòria oberta i constitutiva de SM reuní 79 persones. Hi havia gent de Mataró, però també de Girona, Montcada, Barcelona, Olot i altres ciutats. «Hi ha un perfil de gent preocupada i que vol fer coses, algunes del cooperativisme, altres del món de l’ecologia; totes volen fer coses per canviar la realitat, i aquesta proposta és atractiva». Tan és així que encara i sense cotxe el nombre de socis ja arriba als 504.

En una primera fase els cotxes estaran al carrer. Busquen junt amb la Fundació Unió de Cooperadors de Mataró, que tenen espais i locals, ubicació pels mateixos. Però l’objectiu és establir punts de càrrega i d’aparcament fixes. S’està parlant també amb l’Ajuntament, molt interessat en la proposta.

Pensant el creixement, a SM tenen clar que no volen ser un negoci ni esdevenir empresa mercantil, tot i que la mobilitat elèctrica és molt cara i necessita inversió gran. A Barcelona i Madrid ja n’hi ha empreses que fan quelcom semblant, amb inversions milionàries des de dalt, amb estructures molt fortes, materials i humanes. «Aquest és un model per construir mobilitat alternativa, però no és el nostre», sentencia l’Arnau.

A l’hora de comprar la flota de vehicles, SM ha optat per dos vies: capitalització amb aportacions, micromecenatge i altres, per construir una flota pròpia. L’altra: que els socis interessats, d’acord amb la necessitat i compatibilitat, puguin comprar el cotxe, amb ajuda de la cooperativa, i compartir-lo quan no ho facin servir. «Generem un híbrid entre flota pròpia i cotxes de socis».

En tot cas, «estem construint la cooperativa des de baix; som els socis consumidors que fem una aposta. Allà on hagi un grup de socis que tinguin interès, sigui d’una o altra manera, es poden anar construint els estacionaments de barri. Es una lògica totalment col·laborativa, o p2p, aquest intercanvi entre socis és p2p 100%, és el nostre model».

Tot plegat, sense perdre la perspectiva internacional. Han participat en la construcció del primer grup de mobilitat compartida d’Europa, de la mà de RESCOOP (entitat que agrupa més de mil Som Energia de tota Europa), «perquè ens imaginàvem que cada una d’aquestes productores i distribuïdores d’energies renovables algun dia tinguin un referent en mobilitat que enxarxats tecnològicament, puguem compartir cotxes gestionats amb una mateixa aplicació a tota Europa».

Pep Valenzuela

Related Articles

Deixa un comentari