Olga Casado, Marta Serres, Mireia Espejo, Laura i Laura Àlvarez durant la xerrada. Foto MG
Mirar-se la societat amb una perspectiva feminista no és només una opció entre d’altres possibles, sinó que aquesta és una mirada necessària per poder entendre-la en la seva complexitat. En els àmbits del treball i la salut es palesa molt clarament la necessitat d’aquest enfoc, si és que es pretén treure’n una foto nítida del conjunt i no només d’alguna part o d’alguns del subjectes que apareixen a la mateixa, generalment els homes, mentre que les dones queden desenfocades o quasi ni es poden veure.
«Cal repensar i tornar a mirar-ho tot des d’una perspectiva de gènere per poder entendre millor problemes com la pobresa, la precarietat laboral i els problemes de salut», afirmà l’Olga Casado, metgessa familiar, activista feminista i membre del grup Biterna, durant la xerrada-debat sota el títol «Dones, explotació i salut», organitzada per Vallès Feminista, el passat 12 de maig al local d’Amics de les Arts.
Les reivindicacions entorn a la salut, els anticonceptius i el dret al propi cos, relatà, estan en el centre del sorgiment del feminisme actual en els anys 60 i 70. En el desenvolupament d’aquesta lluita hom arriba a la reivindicació actual de salut per a tothom, però entesa en un sentit global, en termes de cos i personal, mediambiental, d’estil de vida i d’entorn social.
Reivindicacions que xoquen de front amb les estructures econòmiques, socials i polítiques, i que denuncien la connivència entre patriarcat i capitalisme, al temps que demanen la superació de tots dos per a poder ser assolir.
Persones que tenen problemes amb la sanitat i el treball, i que pateixen per això greus problemes de salut física i mental, n’hi ha moltes, però la proporció de dones és clarament major, a banda les malalties o afeccions dites «específiques»; específiques i clarament menystingudes per la investigació, des de la perspectiva masclista dominant, clar, denuncià l’Olga.
Una realitat terrible que denuncia la Plataforma de persones Afectades de l’ICAM-Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (PAICAM), una organització que es va constituir el 13 de gener de 2016 amb l’objectiu de visualitzar el «tracte inhumà i el funcionament injust d’aquest organisme avaluador de la sanitat catalana, que s’ha agreujat els darrers anys amb les retallades».
Sala plena als Amics. Foto MG
La Marta Serres, membre de la mateixa, denuncià: «Cada vegada les baixes són més restrictives, així com els criteris per atorgar pensions d’invalidesa, i el context d’atur i precarietat laboral en augment situa les persones malaltes sovint al llindar de l’exclusió social».
Afeccions de la salut, a més de problemes de conciliació familiar i, a sobre, assetjament sexual són problemes quotidians a les empreses i llocs de treball que afecten, palmàriament, molt més i, en determinats casos, exclusivament, a les dones.
En aquest àmbit intervé l’organització Resposta Solidària, informaren la Mireia Espejo i la Laura Àlvarez, membres de l’organització a Sabadell. L’entitat treballa, bàsicament, en dos fronts: la denúncia de les situacions d’assetjament laboral, d’incompliment dels convenis, de vulneració dels drets laborals… i per altra banda, la participació solidària en accions per a forçar una solució a aquestes. «En definitiva, la Resposta Solidària és una xarxa d’ajuda i mobilització en defensa dels drets laborals, però plantejant una resposta feminista», emfasitzaren.
No és, per tant, un gabinet d’assessorament, sinó una eina per organitzar «l’autodefensa i la solidaritat en l’àmbit laboral». Parlen moltes vegades de situacions que no troben resposta dels sindicats, explicaren, tot considerant que hi ha un «estancament del sindicalisme clàssic, que a més està molt masculinitzat».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari