El moviment del Comerç Just fa una crida a rebel·lar-se contra la injustícia i la desigualtat global
Sota el lema «La revolució de les butxaques», Terrassa s’unirà als milers de persones dels més de 50 països que celebren al maig el Dia Mundial del Comerç Just. Un dia per celebrar i també per denunciar un sistema on un 1% de la població mundial posseeix més de la meitat de la riquesa global, mentre el 80% de la població amb prou feines assoleix el 6%. Acabar amb aquesta realitat és possible si s’adopten les mesures necessàries. En aquesta jornada, les organitzacions de Comerç Just faran una crida a la societat a rebel·lar-se contra la desigualtat i reivindicaran que aquesta alternativa comercial contribueix de manera decisiva a la justícia global i a la consecució de l’anomenada Agenda 2030.
A la nostra localitat, la celebració comptarà amb diverses activitats:
27.05 9-14h
Festa de Comerç Just
Mercat de la Independència. Terrassa. Amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa.
Degustació de productes, Exposició tira del fil, Venda de productes, Espectacle musical, Activitats per nens i nenes, Actuació del Minyons de Terrassa
A càrrec AlterNativa3 i Intermon Oxfam
27.05 18h
Cata de cacaus de Comerç Just. Tasta, aprèn, tasta i gaudeix. Activitat on podràs conèixer el procés d’elaboració del cacau, des del seu origen fins al consumidor i gaudir de provar diferents tipus de xocolata.
A càrrec de : Bernat Carles (AlterNativa3)
Amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa.
Casa Evaristo. Raval de Montserrat, 46. Terrassa.
Confirmar assistència.
02.06 19.30h
Taula rodona: Comerç Just i sobirania alimentària
Pendent de lloc: Els amics de les arts. Amb el suport de l’Ajuntament de Terrassa.
C/ Sant Pere, 46 Terrassa.
A càrrec: Estel Malgosa (AlterNativa3), i Roc Padró
Durant la jornada es convidarà a la ciutadania a rebel·lar-se contra la desigualtat i l’exclusió global participant a la campanya a les xarxes socials titulada #RebélateConCausa, on podran explicar com contribueixen des del moviment del Comerç Just a un món millor. L’agenda completa d’actes es pot consultar a https://comercjustibancaetica.org
Desigualtats cada cop més grans
Malgrat la disminució dels índexs de pobresa, 836 milions de persones no tenen cobertes les necessitats bàsiques de nutrició, habitatge, aigua, educació o sanitat, segons l’informe de PNUD de 2015. D’altra banda, la desigualtat és cada vegada més gran. Avui, gairebé el 80% de la població només posseeix el 6% de la riquesa mundial mentre l’1% més ric posseeix la meitat de la riquesa. Superar aquestes realitats és possible si s’adopten les mesures necessàries. La feina és una d’elles, però ha de ser una feina decent, ja que gairebé un terç de les persones pobles, (segons l’OIT les que malviuen amb menys de 2 dòlars al dia) tenen una ocupació però amb una remuneració escassa i inestable. Cal afegir-hi la desigualtat de gènere: a nivell global, les camperoles, que generen el 80% de la producció d’aliments, amb prou feines posseeixen el 30% de la terra. D’altra banda, els efectes del canvi climàtic, la desertificació i degradació de les terres afecten de manera directa a tres de cada quatre persones pobres i en particular als qui depenen de l’agricultura. Un sector que a l’Àfrica dona feina a la meitat de la seva classe treballadora.
Davant d’aquesta realitat, i amb la finalitat de superar la pobresa, 193 representants governamentals reunits a les Nacions Unides van adoptar els anomenats Objectius de Desenvolupament (ODS), 17 reptes amb els seus objectius concrets que han de complir-se abans de 2030. Aquests objectius inclouen aspectes com la seguretat alimentària, el treball decent, la igualtat de gènere, la producció i el consum sostenibles o la cura del medi ambient. El Comerç Just, a través dels seus 10 principis fonamentals que totes les organitzacions han de complir, contribueix de manera clara a aconseguir els objectius fixats a l’anomenada «Agenda 2030» i, per tant, el desenvolupament dels pobles i la protecció del medi ambient.
El Comerç Just es basa en criteris com unes condicions de treball dignes i segures, el pagament d’un salari adequat i d’un preu just per la producció, i en assegurar l’absència d’explotació laboral infantil. A més, les seves pràctiques comercials respecten a les organitzacions productores i no intenten maximitzar els beneficis a costa seva. La transparència en la gestió i la participació dels treballadors i treballadores en la presa de decisions són altres dels principis d’aquesta alternativa comercial. D’aquesta manera, el Comerç Just contribueix activament a disminuir la pobresa, aconseguir la seguretat alimentària, promoure el treball decent, reduir la desigualtat en i entre els països i promoure societats justes, pacífiques i inclusives. Així ho constata Sunil Chitrakar, director de l’organització artesana Mahaguthi, del Nepal: «Aquí hem vist com el Comerç Just ha aconseguit que més de 40.000 persones que treballen en 20 organitzacions d’artesania surtin de la pobresa, siguin independents econòmicament i valorats socialment.»
Un altre dels principis fonamentals del Comerç Just és garantir la igualtat de gènere, afavorint una justa remuneració, igual a la dels seus companys per les mateixes tasques, i fomentant la presència en òrgans de decisió. Ivania Calderón, caficultora de l’organització nicaragüenca CECOCAFEN afirma: «Tant homes com dones treballen a la finca. En els òrgans de direcció de les cooperatives hi ha igualtat de gènere, la meitat són homes i l’altra meitat dones»
D’altra banda, el Comerç Just estableix la necessitat de tenir cura del medi ambient en els processos de producció, a través de l’adopció de pràctiques que redueixen el consum d’energia, l’ús d’energies renovables o minimitzar l’impacte dels residus. Així, la Glòria, també de CECOCAFN explica: «El nostre cafè és ecològic, no apliquem entrades artificials, intentem utilitzar nutrients naturals com les restes del mateix cafè, la polpa que es processa, les aigües mels que serveixen com a excel·lent abonament perquè les plantes es desenvolupin en òptimes condicions.»
El moviment del Comerç Just va tenir el seu origen en els anys 60, i avui té més de 2.000 organitzacions camperoles, artesanes i productores d’aliments en 75 països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia on treballen més de 2 milions de persones. En aquesta xarxa hi ha 500 organitzacions importadores i més de 4.000 botigues especialitzades només a Europa, a més de les institucions internacionals que avalen el compliment dels 10 principis del Comerç Just.
A Espanya el consum de Comerç Just en el 2015 va assolir els 35 milions d’euros, dos milions més que l’any anterior. Els productes d’alimentació representen el 93% de les vendes mentre els d’artesania representen un 5% i els de cosmètica natural un 2%. Malgrat l’augment en el consum, Espanya continua a la cua respecte d’altres països on la despesa mitjana per habitant i any en Comerç Just és 16 vegades més gran.
Deixa un comentari