Acte contra l’empresa Iberpotash, causant de la mala qualitat de l’aigua d’aixeta

No Comment

prousal2

El proper dissabte 17 de juny, a les 20.30 hores, tindrà lloc al Raval de Montserrat un acte de denúncia contra Iberpotash, empresa responsable de la contaminació de l’aigua per abocament descontrolat del runam de les mines de potassa del Bages. Aquesta contaminació i la seva filtració als aqüífers provoca que els terrassencs haguem de comprar aigua embotellada per beure, segons manifesten des de la Taula de l’Aigua de Terrassa.

Existeix una sentència que obliga aquesta empresa a deixar d’abocar més runam a la muntanya del Cogulló i a tractar els residus de l’explotació minera amb cura mediambiental. El proper 30 de juny acaba la moratòria de la sentència del 2014. Per això, a Sallent i altres pobles de la conca del Llobregat, hi ha una mobilització ciutadana que lluita per recuperar el bon estat del riu. Un riu del qual ens abastim a Terrassa en més d’un 80% del nostre consum.

Des de la Taula de l’Aigua, encoratgen a participar, com es farà a l’altres municipis, a l’acte de denúncia de dissabte. Es tracta d’exigir a l’empresa Iberpotash i a l’administració al compliment de la sentència i que no persisteixi en l’intent de més moratòries per continuar contaminant la nostra font d’abastament, i per què es doni compliment a les mesures mediambientals que van ser definides a la sentència de 2014 sense més dilacions.

Redacció

Acte informatiu dissabte 17 de 20:30 a 22:30 al Raval de Montserrat

Després de molts anys de treball per fer entendre el gran problema mediambiental que s’estava creant amb els abocaments de sal com a residu de les mines de potassa a Sallent, Súria i Balsareny i de diverses sentències judicials que condemnen ICL- Iberpotash per delicte ecològic, celebràvem la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 16/07/2013 que entre altres coses fixava una data final pels abocaments de residus a la immensa muntanya del Cogulló de Sallent:

El 30 DE JUNY DE 2017 Hauran passat quasi 4 anys i ICL lluny d’actuar d’acord al que li dictava la llei i preveure-ho, novament ha utilitzat els treballadors pressionantlos amb la por a la pèrdua dels llocs de treball, per continuar abocant residus i encara tenen la pocavergonya de dir que fan una mineria sostenible.

Aquí l ́únic fet sostenible pel medi ambient, respecte als llocs de treball i als drets humans, és deixar d’abocar al runam, restaurar-lo i que la mina sigui gestionada per una entitat no vinculada a crims de guerra. És ICL amb les seves pràctiques empresarials qui més fa perillar els llocs de treball.

Tampoc no entenem la postura de l’Administració, tant dels ajuntaments com de la Generalitat que s’han inhibit i amb la seva permissivitat han fet que ara estiguem davant un problema de dimensions enormes. Els aqüífers de la zona salinitzats, el riu Llobregat que abasteix d’aigua l’Àrea Metropolitana de Barcelona, salinitzat i per potabilitzar l’aigua s’han hagut de fer grans instal·lacions que paguem els usuaris. La Directiva Europea Marc de l’Aigua diu: Qui contamina que pagui. Doncs aquest no és el cas de ICL.

Tot i que una altra sentència obligava a ICL a fer una pla de restauració d’aplicació immediata i a dipositar una fiança proporcional al cost real, aquest pla encara no està validat i va passant el temps mentre ens entretenen amb plans urbanístics i altres distractors per donar a entendre que es fa alguna cosa. I la fiança encara és clarament insuficient. Ens preguntem: “què està fent la Generalitat?”, que és qui hauria d’haver pressionat perquè es complís, però de moment tot està pendent.

PER QUANT DE TEMPS? POTSER ES HORA DE DIR
www.prousal.org

botomalarrassa

Related Articles

Deixa un comentari