No aprenem dels fets i del passat, hi ha un oblit interessat que només pretén satisfer interessos econòmics de curt termini que els importa tres cogombres el sentit col·lectiu i garantir la sostenibilitat ambiental al marge d’un mer discurs de paper sense anar més enllà. Aquí allò important és continuar sent uns depredadors sense escrúpols, i mirar només pel pastís de negoci a curt termini.
L’entrevista al president del Gremi Local de constructors, Sr. Palet, amb les afirmacions que aviat veurem, moltes grues i l’inici de moltes obres, amb una reactivació del sector de la construcció, no fa altra cosa que generar certa preocupació, sobretot quan s’acompanya d’un discurs de retorn a un dels motius de la gran bombolla immobiliària i la caiguda econòmica de la mal anomenada “crisi”. Senzillament, una crisi estratègica per a garantir canvis en la pèrdua de drets i per empobrir a la gran majoria de la població. Mentrestant, uns quants es feien més rics. El capitalisme salvatge sense ètica ni escrúpols, afavorida per uns polítics corruptes al seu servei i la implantació de mesures que ajudaven a aquest augment de la misèria general. Senzillament, una crisi cíclica més del model dominant, per desgràcia les crisi capitalistes són part de la seva essència.
Tornarem a posar en marxa la construcció com a motor dels despropòsits? Tornarem al descontrol i el campi qui pugui com hem fet al llarg de trenta anys on la confluència d’interessos entre promotors/constructors i l’administració local ha permès la gran disbauxa d’un planejament afavoridor de l’interès privat en detriment dels interessos públics. Les previsions del PGO d’arribar als 250.000 habitants que va provocar una alegria immensa dels promotors/constructors on veien el gran negoci. I la queixa dels qui vèiem aquesta proposta com un greu absurd, mancat de qualsevol criteri de sostenibilitat ambiental i una estratègia de mera subordinació als interessos d’un sector. Veure grues per tot arreu, no vol dir absolutament res, ni de progrés, ni de millora econòmica, pa per avui, i gana pel futur. No podem tornar a un passat efímer i descontrolat, pensat en el benefici immediat, sense tenir en compte els interessos col·lectius i comuns.
I un altre aspecte de preocupació, és que l’Alcalde afirmi ara que vol començar a debatre amb tots els grups municipals sobre la revisió del PGO, coincidència? Casualitat? Oportunitat? O senzillament, tranquil·litzar a determinats sectors econòmics per obrir el meló als seus interessos?
Aquest Ajuntament està embolicat en tot un seguit de temes importants que li costa tirar endavant de forma molt dificultosa, com: l’abastament d’aigua, la neteja i els residus, l’habitatge, l’Anella Verda, la pobresa energètica, el transport públic, l’educació…, que veurem com se’n surt i just a mitja legislatura amb tot sense tancar ni resoldrà. I ara vol obrir el debat complex del Pla General d’Ordenació que necessita una legislatura com a mínim per a fer-ne la revisió? I just també quan s’està revisant i debaten la Llei de Territori i Urbanisme. A què respon aquest interès de cop?
“Tornarem a posar en marxa la construcció com a motor dels despropòsits?”
Algú afirma que és el moment, donada la bona conjuntura econòmica de bonança, i que millor fer-ho ara i aviat abans el cicle expansiu no s’esgoti o entri en regressió. I després tenim als articulistes i generadors d’opinió al servei de determinats interessos econòmics, que tot el dia van postulant el fet que no hi ha planificació estratègica i previsió de futur, ja que el Pla li donaria resposta.
El problema del nou Pla, és que no pot ser com els que s’han fet fins ara, només al servei dels sectors de negoci lligats a la construcció. Precisament, el contingut d’aquest nou Pla haurà de tenir en compte i estar subjecte als criteris de sostenibilitat ambiental, per tant, el pes dels arquitectes tindran poc a dir. Haurà de tenir en compte la petjada ecològica i com garantir i regular el creixement, l’ús de l’aigua, l’ús de l’energia i dels recursos, la mobilitat i la contaminació… Per tant, haurem d’anar a un creixement mínim de la construcció que haurà de derivar els seus esforços merament a la rehabilitació i molt poc a fomentar la nova construcció, i menys a plantejar-se nous espais de creixement, per tant, aquests sectors podem veure frustrades les seves expectatives de negoci immediat. I un dels elements que s’haurà de tenir en compte és com garantir la funcionalitat i protecció de l’Anella Verda com a eix fonamental.
Quan algú afirma que els criteris ambientals i l’economia es complementen, menteix. Només serà veritat, si l’economia està subordinada a la sostenibilitat ambiental, que com és evident ha de posar límits al creixement, i no pot atendre als interessos econòmics dels constructors i altres sectors de producció, que han d’estar subjectes a l’interès col·lectiu d’afavorir la qualitat de vida de la ciutadania actual i de les futures generacions.
I el meu dubte, segueix sent, sota quins interessos i a qui es vol beneficiar amb la revisió del PGO, i sobretot, quan els mateixos promotors que l’han de promoure, encara es mouen sota les premisses de curt termini, d’un planejament desbocat i merament expansiu, i on els criteris de sostenibilitat ambiental sempre han estat subordinats, per no contradir als interessos econòmics.
Espero que abans de començar res, es faci un debat previ amb tots els àmbits ciutadans, es digui clarament els objectius i eixos de la revisió, els criteris de prioritats i els fonaments que el sustentaran. I sobretot, sense acceleracions interessades merament conjunturals per a garantir el negoci puntual d’alguns.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari